13
de juliol
de
2020, 18:48
Actualitzat:
14
de juliol,
11:40h
Nota sobre el mapa: Picant sobre cada boleta, es desplega el nom del municipi o àrea bàsica de salut, la comarca a què pertany, els positius detectats per PCR o epidemiològics entre 29 de juny i 12 de juliol, la població que hi viu i la ràtio de contagis per cada 1.000 habitants. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge per identificar i seleccionar millor cada boleta.
El Govern ha fet un pas més per endurir les condicions de confinament al Segrià -amb complicacions judicials incloses- i darrerament han començat a emergir altres brots que, per ara, no requereixen de mesures similars, com el de l'Hospitalet de Llobregat. Com evoluciona la pandèmia? Realment es multipliquen els focus de preocupació? Encara lluny de les xifres dels pitjors moments de crisi sanitària, les concentracions de nous casos fora del Segrià s'han més que triplicat en una sola setmana.
El mapa superior mostra les principals agrupacions de contagis detectats en municipis o, en el cas de les ciutats, àrees bàsiques de salut -l'espai territorial més petit possible-, amb dades de les dues últimes setmanes. En concret, s'hi reflecteixen aquelles ocasions en què hi ha hagut deu o més positius nous amb una ràtio de 0,5 contagis per cada 1.000 habitants o que hi ha hagut cinc o més positius nous amb una ràtio d'1 contagi per cada 1.000 habitants. Un criteri que permet que hi entrin tant municipis petits amb un nombre significatiu de casos com ciutats mitjanes i grans amb ràtios rellevants.
En tot cas, és una manera per intentar detectar on hi ha certa incidència recent de la pandèmia, per bé que no es pot assegurar que es tracti estrictament de brots, els quals es defineixen com tres o més contagis vinculats entre si. Com que la traçabilitat de cada cas no és pública, per tant, no es pot assegurar que diversos contagis propers en l'espai i el temps estiguin relacionats. Cal tenir en compte també que només es contemplen els casos detectats per proves PCR o epidemiològics, ja que són els que reflecteixen els contagis recents, excloent els testos d'anticossos.
Fa una setmana, es va fer el mateix exercici amb les dades de les dues setmanes anteriors i llavors es van detectar només 29 àmbits territorials amb aquestes característiques, mentre que ara ja en són 73. En l'anterior cas, n'hi havia només 15 de fora del Segrià -comarca aleshores ja confinada perimetralment-, xifra que ha crescut fins a 51, quasi 3,5 cops més. Bona part de l'increment s'ha concentrat al Barcelonès, que ha augmentat el nombre de focus de 6 a 28, mentre que, al Segrià, la situació no ha millorat tampoc, ja que aquests han seguit creixent, de 14 a 22.
La regió sanitària completa de Lleida també ha vist créixer les concentracions de casos recents de coronavirus de 20 a 35 focus, havent-n'hi també a les Garrigues -les Borges Blanques i Juneda-, la Noguera -Balaguer, Albesa i Bellcaire d'Urgell-, la Segarra -Cervera i Guissona-, el Pla d'Urgell -Mollerussa, Bellvís i Torregrossa- i l'Urgell -Tàrrega, Agramunt i Bellpuig-. Segurament, però, encara hi ha més municipis o àrees bàsiques de salut amb quantitats rellevants de positius molt propers, ja que les xifres dels darrers cinc o sis dies sempre són provisionals, atès que triguen a computar-se centralitzadament totes.
Pel que fa als casos de Barcelona i entorn, les concentracions a la capital catalana es troben sobretot als barris fronterers amb el Barcelonès Nord i, en especial, amb els que toquen a l'Hospitalet, ciutat que presenta focus en quasi totes les seves àrees bàsiques de salut, amb una ràtio més elevada a la Torrassa o, en menor mesura, a la Florida Nord. A quasi tots els districtes barcelonins hi ha alguna concentració rellevant de positius recents, però al de Sants-Montjuïc n'hi ha a quasi tots els barris, mentre que l'Eixample també en té diversos. Badalona o Cornellà de Llobregat tenen igualment algun focus de preocupació, com es pot veure més clarament en el mapa inferior.
Més enllà del Segrià i el conjunt de la regió de Lleida i de Barcelona i el seu entorn immediat, encara hi ha 9 concentracions de positius recents a altres zones del país, quatre dels quals al Bages -a tres barris de Manresa i a Avinyó-, així com a l'Alt Empordà -Figueres-, la Garrotxa -Olot-, el Maresme -Vilassar de Mar-, l'Alt Urgell -Oliana- i l'Alta Ribagorça -el Pont de Suert-.
En la següent taula, es poden consultar totes les dades de positius i sospitosos dels 947 municipis catalans, durant les últimes dues setmanes, també de forma diferenciada entre dones i homes en els contagis certificats. Les columnes, a més, es poden ordenar alfabèticament o en funció de les quantitats:
El Govern ha fet un pas més per endurir les condicions de confinament al Segrià -amb complicacions judicials incloses- i darrerament han començat a emergir altres brots que, per ara, no requereixen de mesures similars, com el de l'Hospitalet de Llobregat. Com evoluciona la pandèmia? Realment es multipliquen els focus de preocupació? Encara lluny de les xifres dels pitjors moments de crisi sanitària, les concentracions de nous casos fora del Segrià s'han més que triplicat en una sola setmana.
El mapa superior mostra les principals agrupacions de contagis detectats en municipis o, en el cas de les ciutats, àrees bàsiques de salut -l'espai territorial més petit possible-, amb dades de les dues últimes setmanes. En concret, s'hi reflecteixen aquelles ocasions en què hi ha hagut deu o més positius nous amb una ràtio de 0,5 contagis per cada 1.000 habitants o que hi ha hagut cinc o més positius nous amb una ràtio d'1 contagi per cada 1.000 habitants. Un criteri que permet que hi entrin tant municipis petits amb un nombre significatiu de casos com ciutats mitjanes i grans amb ràtios rellevants.
En tot cas, és una manera per intentar detectar on hi ha certa incidència recent de la pandèmia, per bé que no es pot assegurar que es tracti estrictament de brots, els quals es defineixen com tres o més contagis vinculats entre si. Com que la traçabilitat de cada cas no és pública, per tant, no es pot assegurar que diversos contagis propers en l'espai i el temps estiguin relacionats. Cal tenir en compte també que només es contemplen els casos detectats per proves PCR o epidemiològics, ja que són els que reflecteixen els contagis recents, excloent els testos d'anticossos.
Fa una setmana, es va fer el mateix exercici amb les dades de les dues setmanes anteriors i llavors es van detectar només 29 àmbits territorials amb aquestes característiques, mentre que ara ja en són 73. En l'anterior cas, n'hi havia només 15 de fora del Segrià -comarca aleshores ja confinada perimetralment-, xifra que ha crescut fins a 51, quasi 3,5 cops més. Bona part de l'increment s'ha concentrat al Barcelonès, que ha augmentat el nombre de focus de 6 a 28, mentre que, al Segrià, la situació no ha millorat tampoc, ja que aquests han seguit creixent, de 14 a 22.
La regió sanitària completa de Lleida també ha vist créixer les concentracions de casos recents de coronavirus de 20 a 35 focus, havent-n'hi també a les Garrigues -les Borges Blanques i Juneda-, la Noguera -Balaguer, Albesa i Bellcaire d'Urgell-, la Segarra -Cervera i Guissona-, el Pla d'Urgell -Mollerussa, Bellvís i Torregrossa- i l'Urgell -Tàrrega, Agramunt i Bellpuig-. Segurament, però, encara hi ha més municipis o àrees bàsiques de salut amb quantitats rellevants de positius molt propers, ja que les xifres dels darrers cinc o sis dies sempre són provisionals, atès que triguen a computar-se centralitzadament totes.
Pel que fa als casos de Barcelona i entorn, les concentracions a la capital catalana es troben sobretot als barris fronterers amb el Barcelonès Nord i, en especial, amb els que toquen a l'Hospitalet, ciutat que presenta focus en quasi totes les seves àrees bàsiques de salut, amb una ràtio més elevada a la Torrassa o, en menor mesura, a la Florida Nord. A quasi tots els districtes barcelonins hi ha alguna concentració rellevant de positius recents, però al de Sants-Montjuïc n'hi ha a quasi tots els barris, mentre que l'Eixample també en té diversos. Badalona o Cornellà de Llobregat tenen igualment algun focus de preocupació, com es pot veure més clarament en el mapa inferior.
Més enllà del Segrià i el conjunt de la regió de Lleida i de Barcelona i el seu entorn immediat, encara hi ha 9 concentracions de positius recents a altres zones del país, quatre dels quals al Bages -a tres barris de Manresa i a Avinyó-, així com a l'Alt Empordà -Figueres-, la Garrotxa -Olot-, el Maresme -Vilassar de Mar-, l'Alt Urgell -Oliana- i l'Alta Ribagorça -el Pont de Suert-.
En la següent taula, es poden consultar totes les dades de positius i sospitosos dels 947 municipis catalans, durant les últimes dues setmanes, també de forma diferenciada entre dones i homes en els contagis certificats. Les columnes, a més, es poden ordenar alfabèticament o en funció de les quantitats: