Marcats per les enquestes

Els sondejos no són taules sagrades però ens donen pistes i instal·len percepcions, també els del 28-A. Tothom vol ser carro guanyador. Avui també són notícia els senadors francesos que encara cuegen, el futur d'Internet, Villacís i la manada, el Camp Nou i Tete Montoliu

28 de març del 2019
Actualitzat a les 6:56h
Minut de joc i resultat: el PSOE guanya amb claredat i el tripartit de dretes no suma. I a Catalunya els socialistes es "mengen" els comuns i ERC guanya amb claredat a JxCat. És el que diuen la majoria d'enquestes publicades fins ara. Els sondejos no són dogma de fe (tenen marges d'error molt amplis i, a vegades, algunes amb poc més d'un miler d'entrevistes a tot l'Estat assignen escons a províncies on han fet només una desena d'entrevistes) però sí que donen pistes sobre com es mou l'electorat i instal·len percepcions. Tots els partits volen ser carro guanyador perquè els situa al centre del debat i els facilita sumar indecisos de darrera hora.

A la vista de les enquestes queda clar que Sánchez -que precfisament ha governat a cop d'enquesta- pot haver fet unes bones jugades (d'entrada per consolidar-se internament al PSOE) arriscant amb la moció de censura primer i amb l'avançament electoral després, i que el timó independentista pot canviar de mans a Catalunya. La gran víctima és Podem -aquí els comuns, que tindran motius per posar-se molt nerviosos per les municipals-. L'amenaça del tripartit de dretes, que no enganxa pel seu extremisme i per la fragmentació a les demarcacions més petites, la capitalitzen els socialistes i Pablo Iglesias podria perdre la meitat dels escons.

L'altre Pablo, Casado, aprofita els errors dels seus rivals. Espantat, Rivera ha abandonat tota equidistància i el dimarts ja es va postular per formar govern de coalició després del 28-A. Ahir el líder del PP ja va dir que seria un gran ministre d'Exteriors (si em permeteu la broma, un cop més Josep Antoni Duran i Lleida haurà d'esperar). Amb ell de president, és clar.

El PSOE sumarà majoria amb Podem i els sobiranistes i es possible que ho faci també amb Cs. Aquesta variable marcarà la campanya i fa que es mulli més aviat poc. Ho vam veure en la presentació del seu programa electoral. Catalunya, que serà el gran tema de la dreta, no hi era. Llegiu l'opinió de Pep Martí per entendre el perquè.

A les eleccions generals farem diverses seccions d'anàlisi, entrevistes i peces interactives. Una amb la que valdrà la pena que us atureu, i que estrenem avui, és la del seguiment de les enquestes, que anirem actualitzant a diari. A través de diversos gràfics i a partir de l'anàlisi ponderada de totes les enquestes publicades us presenta la mitjana d'escons, la intenció de vot i les possibilitats d'èxit de cada fórmula de govern. No us ho perdeu.  


Quines coses passen a França. I la política seguia també marcada per les relacions internacionals. Mentre al Suprem declaraven els observadors internacionals de l'1-O (llegiu les cinc claus de Sara González i Bernat Surroca), la petició de perdó a Espanya per part de Mèxic ha indignat els nacionalistes espanyols. Montserrat Nebrera n'escriu aquest article. I els moviments a França en favor dels presos polítics arran del manifest d'una quarantena de senadors seguien creant sorpresa a més d'indignació a la premsa espanyolista, tal com recollia Joan Canela al seu observatori de premsa diari. A França, l'exlíder socialista i excandidat a la presidència Benoît Hamon va anunciar que visitarà els presos. Manuel Valls i Josep Borrell s'enrabien però ells han ajudat a fer gros el tema, tal com recull en aquesta anàlisi de la premsa internacional Germà Capdevila. Coses de l'"assumpte intern". 

Fins on regulem la xarxa. Internet s'ha convertit en un dels elements essencials del nostre dia a dia. Ha estat sempre concebut com l'univers de la llibertat infinita però, com tot, necessita lleis que el regulin. Aquesta setmana, un Parlament Europeu molt dividit ha donat llum verda a la directiva sobre els drets d'autor a la xarxa, una de les més polèmiques dels darrers anys. És una decisió històrica que situa Internet en un espai inèdit. Està en perill tal com el coneixem? Sergi Ambudio ha parlat amb experts per donar-vos les claus que us ajudaran a entendre tot el guirigall i com ens pot afectar. Llegiu-lo aquí i ho tindreu més clar.

Vist i llegit

Es possible viure en un aeroport? Sembla que sí i és el que passa a Madrid, a l'aeroport de Barajas, on es refugien rodamons que busquen la comoditat (relativa) dels seus lavabos i zones d'espera. Es fan passar per viatgers i ho aprofiten, amb excuses com que han perdut la documentació o els han robat, per aconseguir que els donin alguns diners. Juan Diego Quesada n'escriu aquest reportatge a El País.

 El passadís

La cap de files de Ciutadans a l'Ajuntament de Madrid, l'advocada Begoña Villacís, ha hagut de marcar molt de prop al seu marit en els darrers temps. Concretament ha hagut de vigilar els temes que agafa com a advocat. La política de Cs està casada amb el lletrat Antonio Suárez-Valdés, especialitzat en justícia militar. Suárez-Valdés va estar a punt de defensar el militar i el guàrdia civil que formaven part de "La Manada", que va violar una noia als Sanfermines. Villacís va fer-lo desistir d'acceptar-ho. Com a advocat, Suárez-Valdés ha tingut casos més agraïts, com ara representar l'excomandant Zaida Cantera, que ara és diputada del PSOE i que va denunciar haver estat víctima d'assetjament sexual a l'Exèrcit de Terra.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1954, fa 65 anys, es col·locava, al barri de les Corts, la primera pedra del Camp Nou sota la presidència de Francesc Miró-Sans. El vell estadi de les Corts s'havia quedat petit gràcies a la gran afició al futbol i a jugadors com César o Kubala. El nou estadi, que té una capacitat per gairebé 100.000 espectadors, es va inaugurar (aquí el vídeo) per les festes de la Mercè de 1957 i el Barça encara hi juga. Al seu voltant s'hi van construir les oficines i camps d'entrenament, així com el Palau Blaugrana i el Miniestadi, que ara canviarà de fesomia amb l'espai Barça.

 L'aniversari

El 28 de març de l'any 1933 va néixer a Barcelona Vicenç Montoliu Massana, conegut com a Tete Montoliu. És considerat com el músic català de jazz més universal. Va rebre moltes distincions, com ara el Premi Nacional de Música, la Creu de Sant Jordi, la Medalla al Mèrit de Barcelona i la insígnia d'or i brillants del Barça, la seva segona passió després del jazz. El pare era músic titular de l'Orquestra del Liceu i la Banda Municipal de Barcelona. Des de finals dels 50 es va dedicar exclusivament al jazz i a partir dels 70 va assolir un gran èxit internacional. El músic, cec de naixement, va morir el 1997 a causa d'un càncer de pulmó. Recordem-lo de la millor manera possible, amb la seva música: aquí interpretaParaules d'amor amb Joan Manuel Serrat, aquí una versió de La noia d'Ipanema, i aquí uns boleros que canta Mayte Martín.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi