Podem intentar sostreure'ns a les derivades del judici de l'1 d'octubre, tot i que correm el risc de caure en la irrellevància lectora. Tant se val. López obrador diu que Espanya, (l'actual) hauria de demanar perdó a Mèxic (imagino que el Mèxic passat) per la mort dels 90 milions d'asteques (impossible xifra) morts durant la colonització. La notícia de la seva declaració, amb carta prèvia al rei, ha estat rebuda amb hilaritat per part de comentaristes de tota mena. Perquè és evident que un que es diu López de cognom hauria de constituir-se a la vegada en acusador i acusat dels fets, ni que fos per no haver renegat del seus avantpassats conqueridors. Ocurrent Borrell, recordant altres "infàmies" com la "gavatxa" on Catalunya va aportar, ni que sigui com a mite, el Timbaler del Bruc.
En un viatge per l'Amèrica de Trump quan encara no ho era, després de fer la compra en un supermercat vaig arribar a la caixa per pagar, i em va atendre una tal Marita, d'origen llatinoamericà, que em va preguntar d'on venia. En dir-li que d'Espanya, i amb la rapidesa que dóna la necessitat, va objectar amb un somriure: "llàstima que en comptes de vosaltres no ens haguessin conquerit els anglesos i holandesos, perquè així no hauria hagut de fugir de la pobresa i ser immigrant als Estats Units". Amb la mateixa velocitat, però, li vaig respondre que si els anglesos haguessin conquerit la seva terra, la nostra conversa no hauria estat possible. Al menys amb ella, perquè tots els seus avantpassats serien morts.
En resum, la conversa era del tot absurda. La història de la humanitat jutjada en paràmetres de l'actualitat esdevé surrealista. En el passat tot eren comportaments antiecològics (malgrat ser mínima la petjada, perquè mínima era la població, inclosa l'asteca), masclistes (deixant de banda Nefertiti, Elisenda de Montcada o Elisabet I d'Anglaterra) i, sobretot, genocides. Perquè l'assalt d'una ciutat en general suposava reduir-la a cendres, i la paraula setge era també coneguda per Jaume I o per Guifré el Pilós.
Ara que sabem que venim d'una única i cohesionada partícula, ara que fins i tot hem descobert que això de les races és un invent de dimensions colossals, i que per a neguit dels supremacistes tothom té una porció de Neandertal, ¿ara un dit de la mà haurà de demanar a un altre perdó per haver estat més llarg o més fort? Què fàcil fora dir que no, que el president López, tan estimat per Sánchez, sobretot intenta amagar sota aquesta ridícula reivindicació l'estat fallit que governa.
Què fàcil fora dir-ho, si no fos perquè també Mèxic és part de la nostra, única i desorientada humanitat. I, en tot cas, què curiós que qui més d'acord està amb aquesta reclamació de pa sucat amb oli no s'adoni que, en fer-ho, cus a l'actualitat la identitat d'una nació d'aleshores, al llarg de cinc segles. Amb el primer colonitzador, Cristòfol Colom, rebut a Barcelona pels Reis Catòlics, en tant que caps de dues corones, Castella i Aragó, políticament unides en una gesta anomenada Espanya des dels temps dels romans.
En un viatge per l'Amèrica de Trump quan encara no ho era, després de fer la compra en un supermercat vaig arribar a la caixa per pagar, i em va atendre una tal Marita, d'origen llatinoamericà, que em va preguntar d'on venia. En dir-li que d'Espanya, i amb la rapidesa que dóna la necessitat, va objectar amb un somriure: "llàstima que en comptes de vosaltres no ens haguessin conquerit els anglesos i holandesos, perquè així no hauria hagut de fugir de la pobresa i ser immigrant als Estats Units". Amb la mateixa velocitat, però, li vaig respondre que si els anglesos haguessin conquerit la seva terra, la nostra conversa no hauria estat possible. Al menys amb ella, perquè tots els seus avantpassats serien morts.
En resum, la conversa era del tot absurda. La història de la humanitat jutjada en paràmetres de l'actualitat esdevé surrealista. En el passat tot eren comportaments antiecològics (malgrat ser mínima la petjada, perquè mínima era la població, inclosa l'asteca), masclistes (deixant de banda Nefertiti, Elisenda de Montcada o Elisabet I d'Anglaterra) i, sobretot, genocides. Perquè l'assalt d'una ciutat en general suposava reduir-la a cendres, i la paraula setge era també coneguda per Jaume I o per Guifré el Pilós.
Ara que sabem que venim d'una única i cohesionada partícula, ara que fins i tot hem descobert que això de les races és un invent de dimensions colossals, i que per a neguit dels supremacistes tothom té una porció de Neandertal, ¿ara un dit de la mà haurà de demanar a un altre perdó per haver estat més llarg o més fort? Què fàcil fora dir que no, que el president López, tan estimat per Sánchez, sobretot intenta amagar sota aquesta ridícula reivindicació l'estat fallit que governa.
Què fàcil fora dir-ho, si no fos perquè també Mèxic és part de la nostra, única i desorientada humanitat. I, en tot cas, què curiós que qui més d'acord està amb aquesta reclamació de pa sucat amb oli no s'adoni que, en fer-ho, cus a l'actualitat la identitat d'una nació d'aleshores, al llarg de cinc segles. Amb el primer colonitzador, Cristòfol Colom, rebut a Barcelona pels Reis Catòlics, en tant que caps de dues corones, Castella i Aragó, políticament unides en una gesta anomenada Espanya des dels temps dels romans.