La legislatura de Pedro Sánchez es complica: la llei d'amnistia de contingut i futur incerts continua generant anticossos fora de Catalunya entre els mateixos votants socialistes al mateix temps que enforteix el PP front Vox, fent cada cop més àmplia una majoria tal que els populars puguin accedir al govern d'Espanya amb altres aliances que no pas amb els d'Abascal. D'altra banda, i per molt que tots s'entestin a dissimular el contingut del pacte, aquesta llei està lluny de poder assegurar que la seva aplicació judicial permeti a Puigdemont arribar a temps de presentar-se a les properes eleccions autonòmiques i a la vegada donar sortida a la situació complicada de les moltes persones processalment afectades pels delictes que s'hi contemplen.
Finalment i pel que fa al cas Koldo, amenaça d'estendre les seves ramificacions més enllà de la "responsabilitat política" que per ara el PSOE pretén circumscriure a l'exministre Ábalos i que a mesura que ens van coneixent informacions sembla la xocolata del lloro de tota una trama que podria arribar fins al ja oblidat Delcygate.
Però, limitem-nos únicament a l’afer de les mascaretes. La seva importància va més enllà dels directament implicats. Que els partits polítics no tinguin cap legitimitat per criticar en altres el que també els corromp no nega el deure de tots ells de donar explicació sobre les seves malifetes. Entre altres coses perquè no fer-ho el que suposa és donar a la gent un mal exemple: la virtut pública és el principal prescriptor per a les conductes dels privats que així almenys podran entendre perquè són castigats quan no actuen degudament.
Per tot plegat sembla evident que les properes eleccions seran corroboracions de la feblesa actual del PSOE a tot arreu.
Però també a Catalunya? Aquí i demostrant per enèsima vegada que això és en molts aspectes una altra realitat, la crítica a l'amnistia no és ni molt menys tan estesa. Fins i tot, i pel que fa a eventuals irregularitats d'aleshores ministre de sanitat en l'assumpte de les mascaretes, quasi no se'n parla. Potser és el símptoma de l'actual entesa implícita de socialistes i republicans, que augura si els comuns no són massa punyents i retiren la seva esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat, com sembla previsible, el primer esglaó per al nou tripartit a construir després de les properes eleccions.
Ara per ara tota l’atenció sembla posada en el nou dictamen sobre la llei que ha dit el president Sánchez que aquest cop sí que s’aprovarà i que, en cas de ser així, generarà de nou tempesta política que pot distreure l’atenció dels mitjans i l’opinió pública en relació amb l’altre assumpte. Vet aquí, doncs, com sembla que el cas Koldo i la llei d'amnistia generen necessitats que, mediàticament ben tractades, poden acabar per fer-los curiosos (o no tant!) companys de viatge cap a la Catalunya postprocés.
Finalment i pel que fa al cas Koldo, amenaça d'estendre les seves ramificacions més enllà de la "responsabilitat política" que per ara el PSOE pretén circumscriure a l'exministre Ábalos i que a mesura que ens van coneixent informacions sembla la xocolata del lloro de tota una trama que podria arribar fins al ja oblidat Delcygate.
Però, limitem-nos únicament a l’afer de les mascaretes. La seva importància va més enllà dels directament implicats. Que els partits polítics no tinguin cap legitimitat per criticar en altres el que també els corromp no nega el deure de tots ells de donar explicació sobre les seves malifetes. Entre altres coses perquè no fer-ho el que suposa és donar a la gent un mal exemple: la virtut pública és el principal prescriptor per a les conductes dels privats que així almenys podran entendre perquè són castigats quan no actuen degudament.
Per tot plegat sembla evident que les properes eleccions seran corroboracions de la feblesa actual del PSOE a tot arreu.
Però també a Catalunya? Aquí i demostrant per enèsima vegada que això és en molts aspectes una altra realitat, la crítica a l'amnistia no és ni molt menys tan estesa. Fins i tot, i pel que fa a eventuals irregularitats d'aleshores ministre de sanitat en l'assumpte de les mascaretes, quasi no se'n parla. Potser és el símptoma de l'actual entesa implícita de socialistes i republicans, que augura si els comuns no són massa punyents i retiren la seva esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat, com sembla previsible, el primer esglaó per al nou tripartit a construir després de les properes eleccions.
Ara per ara tota l’atenció sembla posada en el nou dictamen sobre la llei que ha dit el president Sánchez que aquest cop sí que s’aprovarà i que, en cas de ser així, generarà de nou tempesta política que pot distreure l’atenció dels mitjans i l’opinió pública en relació amb l’altre assumpte. Vet aquí, doncs, com sembla que el cas Koldo i la llei d'amnistia generen necessitats que, mediàticament ben tractades, poden acabar per fer-los curiosos (o no tant!) companys de viatge cap a la Catalunya postprocés.