Els 80 representen anys foscos. Si bé la mort del dictador Francisco Franco semblava que obria la porta a una etapa de llum i prosperitat, va ser la mateixa llibertat la que va alterar els plans de la Transició. L'arribada de l'heroïna, l'atur juvenil, les desigualtats a la perifèria i el desconeixement sobre el consum de drogues va passar per damunt d'una generació sencera. L'epidèmia del cavall es va escampar com una taca d'oli i va anar acompanyada de l'estigma, morts per sobredosi o malalties com la sida. D'aquí al Barcelona, posa't guapa dels Jocs Olímpics, va haver-hi plans de prevenció: serveis especialitzats en toxicomanies, repartiment de xeringues estèrils i intervencions en la reducció de danys, entre d'altres.
Aquesta resposta es va centrar sobretot en els barris marginals, però un gruix de la societat va quedar desemparat: aquells que feien un ús recreatiu de les drogues i que no entraven dins de cap pla de salut pública. Continuava regnant la desinformació i la gent encara moria de sobredosi a les discoteques. En aquest context neix Energy Control, un programa de reducció de riscos creat el 1997 per donar resposta a tot aquest col·lectiu. Marta Escolano, coordinadora del programa a Barcelona, creu que és necessària una estratègia per adreçar-se a la població que decideix consumir substàncies de forma recreativa, però no "volen perdre la vida en això".
Com s'aconsegueix que persones que volen consumir substàncies però no tenen cap problema social ni de salut s'acostin a un programa de prevenció de riscos?
Per dos motius. L'anàlisi de substàncies és el ganxo que tenim. Vols utilitzar drogues? Cap problema. Vine i les analitzem, veiem si estan adulterades i si la potència o la composició pot aportar riscos que no estàs contemplant. Un altre punt fort que tenim és la intervenció entre iguals. Energy Control va ser fundat fa 30 anys per persones que freqüentaven espais d'oci nocturn i que estaven en contacte amb substàncies. Per tant, són persones que l'usuari reconeix com un igual. Al final no soc una persona amb una bata dient-te què has de fer. Tampoc ningú va al metge a preguntar què passa si barregem MDMA amb antidepressius, per exemple.
Ningú va al metge a preguntar què passa si barregem MDMA amb antidepressius
Què va impulsar el programa de prevenció?
Energy Control neix l'any 97. En aquell moment, l'Estat estava construint una resposta a l'heroïna dels 80: un seguit de mesures per aplacar l'onada de morts a causa del consum de drogues. A banda, hi havia un tipus de població -que podríem identificar en la Ruta del Bakalao o en la moguda madrilenya- que feia un ús recreatiu de substàncies que també tenien problemes de salut. Però per aquesta gent no hi havia resposta, tot i que la gent moria per pastilles d'èxtasi a les discoteques, per exemple. Semblava que si no vivies a l'extraradi d'una ciutat i no t'injectaves droga al carrer no hi havia resposta per a tu. I aquesta és la població a què s'adreça Energy Control i que no es localitza en altres centres de salut.
La resposta a l'heroïna dels 80 no tenia en compte les morts per sobredosi a les discoteques. Semblava que si no et punxaves al carrer, no hi havia resposta per a tu
A la vostra web trobem un apartat d'alertes en referència a l'adulteració de substàncies. Quin és el seu funcionament?
Quan veiem que una adulteració s'estabilitza és quan publiquem l'alerta. Un exemple recent ens ha passat amb la mefedrona i la NEP, ambdues estimulants, però la segona més potent: la gent esperava comprar la primera, però acabava rebent la segona. Cada cop ens estem trobant estimulants més potents i de molta duració.
Com treballeu en la contradicció d'intentar que la gent es curi en salut a partir de substàncies perjudicials?
L'única manera d'assumir zero riscos a l'hora de consumir és no fer-ho. Tot i això, evitem el "no consumir", perquè és un missatge preventiu que no funciona. És un consell que ens guardem quan la droga està adulterada, ja que, sumat al desconeixement de l'usuari, podria provocar la mort. La idea de que el consumidor és un autòmat dominat per la substància, no és certa. Partim de la base que ningú vol morir. La gent que utilitza substàncies també vol cuidar de la seva salut.
El missatge preventiu de "no consumir" no funciona
Adulterar una droga perquè sigui més potent. Quin sentit té alterar aquestes composicions químiques?
El joc és el següent: es fiscalitza una molècula i aquesta, immediatament, està prohibida. Què fa el científic al laboratori? Canviar una part d'aquesta molècula perquè ja no estigui fiscalitzada. Ara, com és legal i la sanció per produir-la i distribuir-la no és tan gran, en faig molta. Quan me l'enxampen, jo ja tinc un stock considerable al qual li haig de donar una sortida molt ràpida. Perquè en fiscalitzar el químic em cau una bona sanció. I aquí és quan aquesta molècula alterada apareix com un adulterant de les drogues més típiques.
A l'hora de consumir, la gent està prou conscienciada per evitar riscos?
Hi ha molt de desconeixement envers les substàncies, fins i tot entre la població consumidora. I no és perquè la gent sigui ignorant, sinó perquè al ser un mercat il·lícit, durant anys la única gestió amb les drogues ha estat el silenci.
Quins són aquests riscos?
Els riscos més comuns sempre estan en les barreges. L'exemple més comú és barrejar l'alcohol, una substància depressora -alenteix el sistema nerviós- amb una d'estimulant. La droga estimulant em camufla l'efecte de l'alcohol, que m'està apagant. Així, acabo bevent molt més del que beuria habitualment i em pot causar greus problemes de salut. Però també és perillós barrejar dues substàncies depressores. Per exemple, Barcelona és una de les ciutats on es consumeix més ketamina. Barrejar-la amb l'alcohol augmenta el risc de caiguda o de quedar-me adormida. Depenent de l'espai, això em deixa en una situació molt vulnerable i perillosa.
Barcelona és una de les ciutats on hi ha més consum de ketamina
A banda de estar presents a festivals i ambients nocturns, també doneu cites presencials a la seu d'Eenergy Control. Com és això?
La nostra forma de contactar amb la població és anar als llocs on es consumeix, sí. Però per una atenció més íntima, la gent ve a demanar cita. Obrim la seu els dimarts d'una del migdia a les vuit del vespre.
