L'advocat de Francisco Marco, amo de Método 3, Álvaro Amigó, ha assegurat que el seu client es va assabentar que s'havia gravat un dinar entre la líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, i l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Maria Victòria A., fa pocs dies i per la premsa i que quan va preguntar als seus antics treballadors qui havia encarregat la feina li van dir que era un favor demanat per l'entorn de la pròpia Camacho. Tot i això, la cap d'operacions de l'agència, Elisenda Villena, ha explicat al jutge, segons la seva advocada, que Marco era el cap i per tant sabia tot el que es feia a l'agència. En tot cas, Marco ha dit que com que era un favor, no hi havia registre de l'encàrrec.

Amigó, advocat de Marco, ha explicat que el seu client no coneixia ni a Sánchez-Camacho ni a Maria Victòria A., i tampoc sabia que s'havien reunit ni se les havia gravat. Quan ho va veure publicat als mitjans, va preguntar als seus antics treballadors qui havia realitzat l'encàrrec. Li van dir que havia estat un favor per un client habitual, de l'entorn de Sánchez-Camacho, i això va fer creure a Marco que la líder del PPC en tenia coneixement, i per tant la gravació era plenament legal. A més, qui va encarregar la gravació va indicar l'hora i el lloc del dinar, i els treballadors de l'agència hi van arribar molt poca estona abans.

Com que era un favor, no es va cobrar la feina, no va anotar-se al registre i no es va fer cap transcripció ni informe final de la trobada. Simplement s'haurien entregat les fotos de la sortida del restaurant i la gravació sonora de la conversa durant el dinar a qui ho havia demanat. Tot i així, Amigó no ha descartat que es puguin trobar rastres d'aquest espionatge en la nombrosa documentació en paper i suports informàtics trobada a la seu de l'agència, registrada per la policia.

Durant l'interrogatori, tant els dos fiscals anticorrupció que investiguen el cas com la jutgessa només han preguntat sobre aquesta conversa de Camacho i Maria Victoria A., i no sobre altres possibles espionatges.

Per la seva banda, l'advocada d'Elisenda Villena, Soledad Peñalba, no ha volgut fer declaracions, i només ha afirmat que Marco era el director de l'agència, i per tant sabia tot el que s'hi feia. A més, era el superior de Villena, i, segons algunes fonts, també coneixia l'espionatge a Camacho.

Els altres dos advocats, Marian Bataller i Rubén Romero, lletrats de Julián Peribáñez i d'Àlex Borreguero respectivament, han explicat que els seus clients només complien ordres, i que teòricament eren plenament legals. En concret, Borreguero hauria reafirmat el que ja va dir a comissaria davant de la policia: era becari, missatger i tècnic, i quan Villena li va preguntar com gravaria una conversa de Camacho amb una altra dona, ell hauria proposat que la líder del PPC portés la gravadora a la butxaca. Quan li van dir que Camacho es posaria nerviosa van decidir posar l'aparell al gerro de flors del centre de la taula. En tot cas, ell pensava que Camacho sabia que la conversa seria gravada.

Per la seva banda, Peribáñez també va rebre de Villena l'encàrrec de fer les fotos a la sortida del dinar de la dona que acompanyava Camacho. Ell va pensar que era plenament legal, perquè les fotos eren a la via pública i ho va fer com feia multitud de feines similars.