Nadal amb canvis

Rep el butlletí cada matí al teu correu

L'any polític es tanca amb pactes. No és qüestió menor a Catalunya, encallada en les aliances des que l'acció repressiva de l'Estat -com a resposta al procés- va enfangar les relacions entre partits i va polaritzar la vida parlamentària encara més. Els acords que trenquen els blocs no han estat una tònica habitual en els darrers temps, però el 2021 s'acomiada amb enteses que posen un parèntesi a la polarització. Ha passat amb els pressupostos del Govern -validats gràcies a l'abstenció dels comuns a canvi del mateix vot d'ERC als comptes de l'Ajuntament de Barcelona- i també amb la renovació d'òrgans estatutaris caducats, el més rellevant dels quals és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), l'empresa que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio. Aquest últim pacte ha unit els interessos d'ERC, Junts i el PSC. Els socialistes ja juguen partides al Parlament.

En l'actualització dels ens sotmesos al control parlamentari hi conflueixen dues lectures que poden semblar contradictòries, però que són plenament compatibles. La primera, que és saludable que la vida institucional progressi per la via dels acords entre adversaris polítics, sobretot si el resultat serveix per desfer el nus en òrgans que estaven en punt mort. La segona conclusió, més negativa, és que l'objectiu de renovació s'ha assolit aplicant la mateixa plantilla de sempre, la quota partidista. ERC, Junts i PSC es volien repartir el control d'aquests ens per la via dels equilibris representatius -tant a la CCMA com al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Sindicatura de Greuges i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades- i ho han aconseguit. L'entesa es va ampliar aquest dijous al vespre a la Sindicatura de Comptes i el Consell de Garanties Estatutàries. 

Les quotes partidistes no lesionen la vàlua professional de les persones escollides -amb trajectòries que en poden justificar l'elecció-, però contaminen la mirada. Perquè costa de no veure-hi voluntat de tutelar quan, en la tria dels perfils, s'aposta per diputats en actiu, exconselleres, biògrafs autoritzats d'expresidents o antics responsables de la maquinària comunicativa governamental. Probablement, el més preocupant del pacte és imaginar-se que els tres actors polítics que han segellat l'entesa consideren que és l'altre qui ha fet l'elecció més matussera i menys pulcra.

De la renovació d'òrgans caducats, així com de l'aprovació dels pressupostos, en queda una última constatació: el canvi gradual en les aliances parlamentàries de la legislatura. El PSC ha abandonat per primer cop el racó del ring i els comuns es postulen com a soci necessari mentre la CUP torna a la retòrica opositora i les formacions de l'executiu calculen. Amb la Generalitat en disposició de desplegar recursos i la pandèmia com a gestió prioritària, ERC i Junts poden mirar endavant. Es controlaran de reüll i es continuaran fent la traveta, però el 2022 podran pedalar amb la seguretat que hi haurà Govern, almenys, fins a les eleccions municipals. 
 

---

Avui no et perdis

»L'aprovació definitiva dels pressupostos certifica el canvi d'aliances al Parlament; per Sara González i Oriol March.

» Opinió: «Sociovergència republicana»; per Oriol March.

» Opinió: «Geometria variable a Catalunya i frontisme a Espanya»; per Enric Marín i Otto.

»Colau tira endavant els pressupostos amb l'abstenció d'ERC; per Jordi Velert Irles.

» Dades: Realment estem pitjor que fa un any amb la Covid?; Roger Tugas Vilardell.

»Un altre Nadal amb restriccions; per Bernat Surroca.

»Què es podrà fer i què no a Catalunya a partir d'aquesta nit?; per Albert Vilanova i Lluís Girona.

»Puigdemont denuncia vulneracions de drets pel no del TC a recusar diversos magistrats polèmics; per Bernat Surroca.

»El TSJC fixa el 25% de castellà en un curs d'una escola de Cubelles; per Lluís Girona.

»Govern espanyol, patronal i sindicats tanquen l'acord per la reforma laboral.
 

---

 El passadís

El Parlament va tancar l'activitat del 2021 amb l'aprovació dels pressupostos. Però la discrepància del debat polític -els comptes es van validar amb els vots d'ERC, Junts i els comuns- no va evitar que la jornada d'aquest dijous també servís als diputats per desitjar-se bones festes. I la presidenta de la cambra, Laura Borràs, va voler afegir-hi un regal a tots els electes i el personal de la institució. L'obsequi constava d'una postal de Nadal, amb fotografia de l'arbre que es va decorar al costat de l'escalinata del Parlament i uns versos de Joana Raspall, als quals Borràs hi va afegir el desig d'un nou any "ple de força, esperança i llibertat". Els diputats i el personal de la cambra també van rebre una bossa de roba amb el logotip del Parlament. Abans de començar el ple, la presidenta va comunicar a l'hemicicle el "detall" que havia preparat per acomiadar l'any.

Vist i llegit

Des de diumenge, el nom de Gabriel Boric ha motivat anàlisis sobre el tomb que pot provocar a Xile i en l'ecosistema polític de l'Amèrica Llatina. Per entendre el que ha passat a les eleccions xilenes, una lectura recomanable és l'entrevista a Rossana Castiglioni que firma Ayelén Oliva a eldiario.es. Castiglioni, doctora en Ciència Política i degana de la Universidad Diego Portales de Xile, entén que la suma del discurs renovador de Boric i el temor a la proposta de dretes que personificava José Antonio Kast, principal opositor al nou president, expliquen la mobilització de nous electors -més d'un milió- que expliquen el resultat a les urnes.

 El nom propi

El relleu de Josep Lluís Traperocom a comissari en cap dels Mossos d'Esquadra va encetar una setmana densa en titulars. El major, que mantenia una relació freda amb el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha estat rellevat per una nova cúpula que encapçala Josep Maria Estela. Sobre la substitució de Trapero en supuren encara els motius, que Elena no va saber argumentar amb claredat en la roda de premsa de dilluns. Guillem Sánchez hi posa context en un article documentat a El Periódico, en què es pregunta si l'adeu del major de la direcció dels Mossos respon a "interessos polítics, una purga interna o un relleu natural".    

 Els imperdibles

La setmana convida a recuperar la figura de Mikhaïl Gorbatxov. Coincidint amb el trentè aniversari de la dissolució de l'URSS, el programa Documentos TV va emetre dimarts un treball sobre l'últim president soviètic, que combina imatges d'un Gorbatxov envellit a la seva residència dels afores de Moscou amb una retrospectiva que recorda el pes polític del dirigent comunista. El documental retrata la paradoxa de l'home que va contribuir a fer caure el mur de Berlín i va posar fi a la Guerra Freda però que, alhora, és recordat pels ciutadans russos com el protagonista de la desintegració del model soviètic. Podeu recuperar el programa al portal de RTVE (aquí teniu l'enllaç). Bon cap de setmana i bones festes! Hi tornem el 2022!

 ​