01
de febrer
de
2017, 06:50
Actualitzat:
02
de febrer,
12:09h
Amb la designació del jutge Neil Gorsuch (Denver, 1967), Donald Trump ha fet la seva primera nominació al Tribunal Suprem. És una de les decisions més importants que fa un president dels Estats Units perquè els nou magistrats de l’organisme judicial ho són amb caràcter vitalici. Pocs presidents tenen el privilegi de poder fer una proposta de designació pocs dies després d’haver assumit el càrrec. Han d’esperar a una vacant que es produeixi per renúncia o defunció.
En aquests moments, hi ha una vacant per la mort d’Antonin Scalia, cap del sector més dretà del tribunal, i un virtual empat entre quatre jutges conservadors i quatre liberals. La designació, per tant, pot decantar la correlació de forces en el si d’una de les institucions més poderoses del país. La voluntat de Trump només té un problema: necessita la confirmació del Senat, de majoria republicana (52 enfront 48 demòcrates), però molt vigilant davant les intencions del nou president.
Finalment, s’ha aclarit la incògnita. Serà Neil Gorsuch el nominat a l’alt tribunal. Es tracta d’un magistrat molt conservador, força jove (49 anys), a qui molts comparen amb el desaparegut Scalia per la seva brillantor polemista i el seu fons reaccionari. Forma part de l’anomenada escola originalista, tot un corrent de pensament jurídic que és partidari d’una interpretació literal de la lletra de la Constitució, redactada a finals del segle XVIII.
S’havia especulat en què el perfil personal de l’altre principal aspirant, Thomas Hardiman, podia atreure més Trump. És un jutge d’origen humil, de 51 anys, molt conservador, que seria l’únic magistrat del Suprem que no s’ha forjat a les aules de les universitats de Yale o Harvard. Però el nou mandatari ha optat pel candidat que apareix com a més dur ideològicament.
Amb tot, Trump no té la partida guanyada. És més, aquesta pot ser la mare de totes les batalles en un Washington molt excitat des de l’arribada del magnat a la Casa Blanca. Els demòcrates ja han anunciat que plantaran cara. Només un vot de 60 senadors sobre cent pot accelerar el procés de confirmació. L’anomenada tècnica del filibusterisme permet a una minoria de senadors d’aturar una designació durant molt de temps.
A la mort d’Antonin Scalia, Barack Obama va proposar Merrick Garland, un jurista considerat centrista, perquè pogués obrir-se pas en el Senat. Però els republicans no van tenir pietat i van bloquejar la confirmació durant tot l’any 2016. Disposar d’una majoria al Tribunal Suprem té una gran transcendència. Les seves sentències han definit aspectes importants de la societat nord-americana, des de la legalització de l’avortament als drets civils. L’any 2000, la decisió dels nou magistrats de no fer un recompte dels vots a Florida va donar la Casa Blanca a George Bush. Aquella disputa es va decidir per cinc vots a quatre.
El Suprem va tenir els anys seixanta i setanta una majoria liberal. Des de l’arribada de Ronald Reagan al poder el 1980, que es va trobar amb un tribunal amb jutges molt vells, la correlació interna va canviar. Actualment, hi ha quatre jutges que solen votar en sentit molt conservador: Samuel Alito, Clarence Thomas i, en menor mesura, John Roberts, el president del tribunal, hi ha un conservador moderat, Anthony Kennedy, i quatre liberals, Ruth Bader Ginsburg, Stephen Brayer, Elena Kagan i Sonia Sotomayor. Però Ginsburg i Brayer són jutges molt grans i Trump podría tenir l’oportunitat de fer més designacions.
Les institucions, contra Trump
La primera setmana de Trump al despatx oval ha desfermat la caixa dels trons. L’ordre executiva que impedeix l’entrada als EUA de ciutadans provinents de diversos països ha generat una onada de protestes al carrer, però també una oposició ferma en el si mateix de les institucions. La fiscalia general (ministeri de Justícia) està en fase interina. El candidat de Trump a ocupar-la, Jeff Sessions, es troba pendent de confirmació pel Senat i, mentrestant, ha estat la fiscal general adjunta de l’administració Obama, Sally Yeats, qui s’ha encarregat de dirigir l’oficina. L’oposició de Yeats a donar cobertura a l’ordre executiva de Trump, que considera il·legal, ha provocat el seu cessament.
No hi ha precedents d’una situació així en el govern nord-americà. Per sortir del pas, el president ha designat el jurista Dana Boente perquè ocupi el lloc de Yeats, mentre s’espera l’arribada del veterà Sessions.
A Trump li plouen les protestes per tots els sectors de l’administració. Si en el si de la comunitat d’intel·ligència, la mala maror contra el nou president és evident, ara s’ha manifestat també una revolta en el si dels funcionariat de la secretaria d’Estat, on segons The Wall Street Journal un centenar de persones han signat un document intern en què manifesten la seva oposició a l’ordre executiva de Trump, que consideren perjudicial per als interessos i els valors dels EUA. Aquest és un canal de protesta que existeix en el departament d’Estat des de la guerra del Vietnam.
En aquests moments, hi ha una vacant per la mort d’Antonin Scalia, cap del sector més dretà del tribunal, i un virtual empat entre quatre jutges conservadors i quatre liberals. La designació, per tant, pot decantar la correlació de forces en el si d’una de les institucions més poderoses del país. La voluntat de Trump només té un problema: necessita la confirmació del Senat, de majoria republicana (52 enfront 48 demòcrates), però molt vigilant davant les intencions del nou president.
Finalment, s’ha aclarit la incògnita. Serà Neil Gorsuch el nominat a l’alt tribunal. Es tracta d’un magistrat molt conservador, força jove (49 anys), a qui molts comparen amb el desaparegut Scalia per la seva brillantor polemista i el seu fons reaccionari. Forma part de l’anomenada escola originalista, tot un corrent de pensament jurídic que és partidari d’una interpretació literal de la lletra de la Constitució, redactada a finals del segle XVIII.
S’havia especulat en què el perfil personal de l’altre principal aspirant, Thomas Hardiman, podia atreure més Trump. És un jutge d’origen humil, de 51 anys, molt conservador, que seria l’únic magistrat del Suprem que no s’ha forjat a les aules de les universitats de Yale o Harvard. Però el nou mandatari ha optat pel candidat que apareix com a més dur ideològicament.
Amb tot, Trump no té la partida guanyada. És més, aquesta pot ser la mare de totes les batalles en un Washington molt excitat des de l’arribada del magnat a la Casa Blanca. Els demòcrates ja han anunciat que plantaran cara. Només un vot de 60 senadors sobre cent pot accelerar el procés de confirmació. L’anomenada tècnica del filibusterisme permet a una minoria de senadors d’aturar una designació durant molt de temps.
A la mort d’Antonin Scalia, Barack Obama va proposar Merrick Garland, un jurista considerat centrista, perquè pogués obrir-se pas en el Senat. Però els republicans no van tenir pietat i van bloquejar la confirmació durant tot l’any 2016. Disposar d’una majoria al Tribunal Suprem té una gran transcendència. Les seves sentències han definit aspectes importants de la societat nord-americana, des de la legalització de l’avortament als drets civils. L’any 2000, la decisió dels nou magistrats de no fer un recompte dels vots a Florida va donar la Casa Blanca a George Bush. Aquella disputa es va decidir per cinc vots a quatre.
El Suprem va tenir els anys seixanta i setanta una majoria liberal. Des de l’arribada de Ronald Reagan al poder el 1980, que es va trobar amb un tribunal amb jutges molt vells, la correlació interna va canviar. Actualment, hi ha quatre jutges que solen votar en sentit molt conservador: Samuel Alito, Clarence Thomas i, en menor mesura, John Roberts, el president del tribunal, hi ha un conservador moderat, Anthony Kennedy, i quatre liberals, Ruth Bader Ginsburg, Stephen Brayer, Elena Kagan i Sonia Sotomayor. Però Ginsburg i Brayer són jutges molt grans i Trump podría tenir l’oportunitat de fer més designacions.
Les institucions, contra Trump
La primera setmana de Trump al despatx oval ha desfermat la caixa dels trons. L’ordre executiva que impedeix l’entrada als EUA de ciutadans provinents de diversos països ha generat una onada de protestes al carrer, però també una oposició ferma en el si mateix de les institucions. La fiscalia general (ministeri de Justícia) està en fase interina. El candidat de Trump a ocupar-la, Jeff Sessions, es troba pendent de confirmació pel Senat i, mentrestant, ha estat la fiscal general adjunta de l’administració Obama, Sally Yeats, qui s’ha encarregat de dirigir l’oficina. L’oposició de Yeats a donar cobertura a l’ordre executiva de Trump, que considera il·legal, ha provocat el seu cessament.
No hi ha precedents d’una situació així en el govern nord-americà. Per sortir del pas, el president ha designat el jurista Dana Boente perquè ocupi el lloc de Yeats, mentre s’espera l’arribada del veterà Sessions.
A Trump li plouen les protestes per tots els sectors de l’administració. Si en el si de la comunitat d’intel·ligència, la mala maror contra el nou president és evident, ara s’ha manifestat també una revolta en el si dels funcionariat de la secretaria d’Estat, on segons The Wall Street Journal un centenar de persones han signat un document intern en què manifesten la seva oposició a l’ordre executiva de Trump, que consideren perjudicial per als interessos i els valors dels EUA. Aquest és un canal de protesta que existeix en el departament d’Estat des de la guerra del Vietnam.