16
d'abril
de
2022, 14:40
La Unió Europa (UE) està endarrerida en intel·ligència artificial (IA), superada clarament pels Estats Units i la Xina, i és hora que faci un salt per crear un ecosistema de recerca i talent d'excel·lència. L'objectiu és atreure el millor talent en tecnologia i impedir que se'n vagi als EUA. Ho explica Nuria Oliver, una de les científiques més influents en aquest àmbit, que va estar a Barcelona recentment, convidada per l'Observatori Social de la Fundació la Caixa al Palau Macaya.
Membre de la Reial Acadèmia d'Enginyeria, doctora i formada en l'elitista Media Lab del MIT de Massachusetts, és cofundadora d'ELLIS, projecte científic que treballa perquè Europa recuperi el terreny perdut en IA. La seva especialitat és proposar solucions als reptes de la IA en camps com l'equitat, la transparència i la privacitat. Ha estat considerada com a líder tecnològica a Espanya i la cinquena dona més influent en Big Data del món per Onalytica (2017). Ha estat comissionada del president de la Comunitat Valenciana en estratègia de IA per combatre la pandèmia.
- És cofundadora d'ELLIS. Expliqui'ns què és.
- ELLIS significa European Laboratory for Learning and Intelligent Systems i és una iniciativa europea que sorgeix com un moviment de la comunitat científica, preocupada per la fuga de talent europeu investigador en intel·ligència artificial basades en l'aprenentatge a partir de dades. L'objectiu és crear un entorn a Europa que sigui prou competitiu per atreure el talent excel·lent. El que es vol és que hi hagi una xarxa d'instituts ELLIS a Europa i que estiguin reconeguts com els millors centres per fer recerca en intel·ligència artificial. Com a conseqüència d'això, un altre objectiu és contribuir a la sobirania europea en aquest camp. Perquè la realitat és que Europa ha quedat enrere respecte els Estats Units i l'Àsia, especialment la Xina.
- I com duen a terme aquest objectiu?
- Tenim quatre pilars per fer-ho: els programes ELLIS d'investigació, per identificar el talent que hi ha a Europa. Jo dirigeixo un dels programes centrat en la humanitat, en les persones. Un altre pilar està enfocat cap al talent jove i es vol consolidar el millor programa de doctorat del món. En el primer programa es van presentar 1.400 currículums i ELLIS en va seleccionar 60. És molt selectiu. Hi ha també unes unitats de la iniciativa, uns grups de treball dedicats a eliminar les barreres que fan que el talent excel·lent no estigui a Europa. Per exemple, uns salaris poc competititus o una excessiva càrrega docent.
- Està previst que n'hi hagi alguna a Barcelona?
- Bé, la proposta l'han de fer els equips d'investigació. De moment, l'única que hi ha a l'estat espanyol és la d'Alacant, que és la que jo he creat. I el quart pilar és treballar les aliances amb empreses i institucions. ELLIS té un sistema de finançament público-privat.
- Fins a quin punt Europa està perdent el tren de la intel·ligència artificial?
- Si mirem l'any 2019, abans de la pandèmia, el nombre de publicacions científiques o els principals congressos, els EUA tenia 1.600 publicacions, seguida de la Xina amb 184 i el Regne Unit amb 126. La resta de països europeus estan molt per sota. Si observem les institucions que més publicacions tenen, el lideratge científic no està en les universitats ara mateix, es troba en les grans empreses tecnològiques. Si el 2019 mirem quina institució tenia més publicacions en el principal congrés internacional, era Google, la segona era el MIT, on jo vaig fer el doctorat, la tercera Stanford. Si anem a la innovació, les empreses amb més patents, també el 2019, era Microsoft, seguida d'IBM, seguida de Walcom. Veiem que aquí també hi ha un dèficit europeu. i si mirem l'impacte en el món de les empreses, hi ha una clara hegemonia: Apple, Microsoft, Amazon, Alphabet, Facebook, Tesla...
- Se li ocorre alguna mesura eficaç per revertir aquesta tendència?
- Sí, seria crear un ecosistema que fos competitiu a nivell mundial. I per això s'han d'eliminar les barreres del sistema, com és la manca de salaris competitius, l'excessiva burocràcia i càrrega docent, les dificultats per crear start-up...
- L'estat espanyol té una estratègia pròpia en intel·ligència artificial?
- És important disposar d'una estratègia, però amb tot el que he dit abans, crec que el més important és passar a l'acció i executar accions que ens permetin ser més competitius a nivell europeu i contribuir a la sobirania tecnològica europea.
- Fins a quin punt la IA té també elements d'amenaça pel que fa a les llibertats individuals i la privacitat?
- Efectivament. Nosaltres, a Alacant, treballem àrees com la IA per entendre'ns i emprar l'enteniment per al bé social. Ho hem fet durant la pandèmia, amb models per estudiar el nombre de casos o l'atenció hospitalària. Treballem també la IA amb la qual interactuem, des de sistemes d'assistència personal o tractament de malalties cròniques. I la tercera línia és la IA en què confiem, i aquí és on entra la violació de la privacitat, la manca de veracitat i transparència, la manipulació subliminal del comportament humà. És a dir, el costat obscur de la intel·ligència artificial que hem d'abordar, hem de quantificar. De fet, aquesta ha estat una de les motivacions per crear aquesta unitat d'ELLIS. La IA està en el cor de la quarta revolució industrial en què estem immersos i es pot aplicar en qualsevol àmbit, des del periodisme a l'educació i a la policia.
- Com es pot desllindar bé la utilitat que tenen les noves tecnologies, com el mòbil, de l'extrema dependència que suposen?
- Li donaré unes dades. Hi ha 15.000 milions de mòbils al món. Passem de mitjana unes set hores al dia davant una pantalla, de les quals la meitat o més ho fem davant del mòbil. Més d'un 99% dels usuaris d'Smartphone declaren tenir monofòbia, que és el temor irracional a no saber on és el mòbil. Manipulem la pantalla del mòbil més de 2.600 vegades al dia. Un 74% dels usuaris del mòbil se l'enduen al servei, tot i que només un 68% de persones al món tenen accés a un servei. Un 45% de la gent assegura que és més incapaç de viure sense mòbil que sense parella. Dic això perquè la presència de la tecnologia en les nostres vides és indiscutible.
-No està malament.
- Hi ha molts efectes negatius de l'ús de les noves tecnologies, des de miopia a problemes d'esquena, ansietat o dificultats per concentrar-se. I també hi ha implicacions socials, com la discriminació i les manipulacions de què ja hem parlat. Un equilibri no és fàcil. L'ús de la intel·ligència artificial pot ser una aliada per vetllar pel nostre benestar. Vam elaborar un sistema de IA per detectar si estàvem avorrits a l'usar el mòbil. Per exemple, que el mòbil pugui recomanar que se l'apagui si estàs avorrit. Per què no tenir una tecnologia que ens digui que l'apaguem? És una combinació d'educació, d'intel·ligència emocional i de tecnologia que ens ajudi a mitigar el mal ús que té el seu ús.
- Estem veient una guerra com la d'Ucraïna. Quin paper hi juga la intel·ligència artificial?
- La ciberguerra és una guerra paral·lela i és evident que existeix. Hi ha hagut moviments de hackers que s'han unit per atacar infraestructures russes. Forma part dels sistemes de defensa dels països.
- S'ha parlat de les interferències russes sobre alguns processos electorals. Fins a quin punt això és cert i fins on es pot produir una manipulació d'un procés electoral a través de les noves tecnologies?
- Un dels reptes que tenim és aconseguir prou evidències per contrastar científicament aquestes afirmacions. Un dels problemes és que bona part d'aquestes ingerències es produïen en les xarxes socials, on les dades són privades. Hi ha evidències de campanyes de trolls i bots que intenten disseminar informació, sovint no veraç. Ara mateix, utilitzant tècniques de IA, es pot generar contingut 100% inventat, fotos inventades, que no tenen res a veure amb la realitat però que semblan reals a l'ull humà. Això succeeix ara com va passar amb la pandèmia.
- I contra això, quines armes tenim?
- Hi ha d'haver una millor governança i una clara transparència que ara mateix no hi és. Hem d'optimitzar l'ús positiu de tota tecnologia i regular el seu ús.
- Quines noves transformacions, avui inimaginables pels qui no som experts, ens esperen?
- Hi ha moltes coses. Hi ha tot el referent a l'enginyeria genètica, que és revolucionari i s'ha de regular. Ens pot ajudar a combatre malalties perilloses però té també perills. En la IA una de les grans revolucions serà el seu ús en la medicina i la biologia.
- Què passarà amb els mòbils?
- Bé, fa temps que dic que evolucionaran. Hi haurà la integració de moltes de les funcionalitats del mòbil en el nostre cos. Algunes de les propietats del mòbil estaran en el nostre propi cos utilitzant roba intel·ligent o tatuatges intel·ligents o emprant alguna tecnologia implantable.
- Implantacions en el nostre cos?
- Això pot semblar ciència-ficció, però en realitat estem implantat dispositius en el cos humà des dels anys cinquanta, des dels marcapassos als implants de retina. La clau és que aquesta convivència que tindrem amb la IA sigui positiva i que ens ajudi. Pot ser una gran aliada per a persones amb discapacitats perquè siguin més autònomes. També per ajudar nens amb dificultats d'aprenentatge, amb problemes de dislèxia i d'hiperactivitat.
Membre de la Reial Acadèmia d'Enginyeria, doctora i formada en l'elitista Media Lab del MIT de Massachusetts, és cofundadora d'ELLIS, projecte científic que treballa perquè Europa recuperi el terreny perdut en IA. La seva especialitat és proposar solucions als reptes de la IA en camps com l'equitat, la transparència i la privacitat. Ha estat considerada com a líder tecnològica a Espanya i la cinquena dona més influent en Big Data del món per Onalytica (2017). Ha estat comissionada del president de la Comunitat Valenciana en estratègia de IA per combatre la pandèmia.
- És cofundadora d'ELLIS. Expliqui'ns què és.
- ELLIS significa European Laboratory for Learning and Intelligent Systems i és una iniciativa europea que sorgeix com un moviment de la comunitat científica, preocupada per la fuga de talent europeu investigador en intel·ligència artificial basades en l'aprenentatge a partir de dades. L'objectiu és crear un entorn a Europa que sigui prou competitiu per atreure el talent excel·lent. El que es vol és que hi hagi una xarxa d'instituts ELLIS a Europa i que estiguin reconeguts com els millors centres per fer recerca en intel·ligència artificial. Com a conseqüència d'això, un altre objectiu és contribuir a la sobirania europea en aquest camp. Perquè la realitat és que Europa ha quedat enrere respecte els Estats Units i l'Àsia, especialment la Xina.
- I com duen a terme aquest objectiu?
- Tenim quatre pilars per fer-ho: els programes ELLIS d'investigació, per identificar el talent que hi ha a Europa. Jo dirigeixo un dels programes centrat en la humanitat, en les persones. Un altre pilar està enfocat cap al talent jove i es vol consolidar el millor programa de doctorat del món. En el primer programa es van presentar 1.400 currículums i ELLIS en va seleccionar 60. És molt selectiu. Hi ha també unes unitats de la iniciativa, uns grups de treball dedicats a eliminar les barreres que fan que el talent excel·lent no estigui a Europa. Per exemple, uns salaris poc competititus o una excessiva càrrega docent.
"Europa ha quedat enrere respecte dels EUA i la Xina, i és necessari crear un entorn que sigui competitiu per atreure el talent excel·lent"
- Està previst que n'hi hagi alguna a Barcelona?
- Bé, la proposta l'han de fer els equips d'investigació. De moment, l'única que hi ha a l'estat espanyol és la d'Alacant, que és la que jo he creat. I el quart pilar és treballar les aliances amb empreses i institucions. ELLIS té un sistema de finançament público-privat.
Oliver, entrevistada a NacióDigital. Foto: Adrià Costa
- Fins a quin punt Europa està perdent el tren de la intel·ligència artificial?
- Si mirem l'any 2019, abans de la pandèmia, el nombre de publicacions científiques o els principals congressos, els EUA tenia 1.600 publicacions, seguida de la Xina amb 184 i el Regne Unit amb 126. La resta de països europeus estan molt per sota. Si observem les institucions que més publicacions tenen, el lideratge científic no està en les universitats ara mateix, es troba en les grans empreses tecnològiques. Si el 2019 mirem quina institució tenia més publicacions en el principal congrés internacional, era Google, la segona era el MIT, on jo vaig fer el doctorat, la tercera Stanford. Si anem a la innovació, les empreses amb més patents, també el 2019, era Microsoft, seguida d'IBM, seguida de Walcom. Veiem que aquí també hi ha un dèficit europeu. i si mirem l'impacte en el món de les empreses, hi ha una clara hegemonia: Apple, Microsoft, Amazon, Alphabet, Facebook, Tesla...
- Se li ocorre alguna mesura eficaç per revertir aquesta tendència?
- Sí, seria crear un ecosistema que fos competitiu a nivell mundial. I per això s'han d'eliminar les barreres del sistema, com és la manca de salaris competitius, l'excessiva burocràcia i càrrega docent, les dificultats per crear start-up...
- L'estat espanyol té una estratègia pròpia en intel·ligència artificial?
- És important disposar d'una estratègia, però amb tot el que he dit abans, crec que el més important és passar a l'acció i executar accions que ens permetin ser més competitius a nivell europeu i contribuir a la sobirania tecnològica europea.
"Hi ha 15.000 milions de mòbils al món, manipulem la pantalla del mòbil més 2.600 vegades al dia"
- Fins a quin punt la IA té també elements d'amenaça pel que fa a les llibertats individuals i la privacitat?
- Efectivament. Nosaltres, a Alacant, treballem àrees com la IA per entendre'ns i emprar l'enteniment per al bé social. Ho hem fet durant la pandèmia, amb models per estudiar el nombre de casos o l'atenció hospitalària. Treballem també la IA amb la qual interactuem, des de sistemes d'assistència personal o tractament de malalties cròniques. I la tercera línia és la IA en què confiem, i aquí és on entra la violació de la privacitat, la manca de veracitat i transparència, la manipulació subliminal del comportament humà. És a dir, el costat obscur de la intel·ligència artificial que hem d'abordar, hem de quantificar. De fet, aquesta ha estat una de les motivacions per crear aquesta unitat d'ELLIS. La IA està en el cor de la quarta revolució industrial en què estem immersos i es pot aplicar en qualsevol àmbit, des del periodisme a l'educació i a la policia.
Nuria Oliver va intervenir en un acte de l'Observatori Social de la Fundació la Caixa. Foto: Adrià Costa
- Com es pot desllindar bé la utilitat que tenen les noves tecnologies, com el mòbil, de l'extrema dependència que suposen?
- Li donaré unes dades. Hi ha 15.000 milions de mòbils al món. Passem de mitjana unes set hores al dia davant una pantalla, de les quals la meitat o més ho fem davant del mòbil. Més d'un 99% dels usuaris d'Smartphone declaren tenir monofòbia, que és el temor irracional a no saber on és el mòbil. Manipulem la pantalla del mòbil més de 2.600 vegades al dia. Un 74% dels usuaris del mòbil se l'enduen al servei, tot i que només un 68% de persones al món tenen accés a un servei. Un 45% de la gent assegura que és més incapaç de viure sense mòbil que sense parella. Dic això perquè la presència de la tecnologia en les nostres vides és indiscutible.
-No està malament.
- Hi ha molts efectes negatius de l'ús de les noves tecnologies, des de miopia a problemes d'esquena, ansietat o dificultats per concentrar-se. I també hi ha implicacions socials, com la discriminació i les manipulacions de què ja hem parlat. Un equilibri no és fàcil. L'ús de la intel·ligència artificial pot ser una aliada per vetllar pel nostre benestar. Vam elaborar un sistema de IA per detectar si estàvem avorrits a l'usar el mòbil. Per exemple, que el mòbil pugui recomanar que se l'apagui si estàs avorrit. Per què no tenir una tecnologia que ens digui que l'apaguem? És una combinació d'educació, d'intel·ligència emocional i de tecnologia que ens ajudi a mitigar el mal ús que té el seu ús.
- Estem veient una guerra com la d'Ucraïna. Quin paper hi juga la intel·ligència artificial?
- La ciberguerra és una guerra paral·lela i és evident que existeix. Hi ha hagut moviments de hackers que s'han unit per atacar infraestructures russes. Forma part dels sistemes de defensa dels països.
"Per què no disposar d'una tecnologia que ens digui que l'apaguem si estem avorrits?"
- S'ha parlat de les interferències russes sobre alguns processos electorals. Fins a quin punt això és cert i fins on es pot produir una manipulació d'un procés electoral a través de les noves tecnologies?
- Un dels reptes que tenim és aconseguir prou evidències per contrastar científicament aquestes afirmacions. Un dels problemes és que bona part d'aquestes ingerències es produïen en les xarxes socials, on les dades són privades. Hi ha evidències de campanyes de trolls i bots que intenten disseminar informació, sovint no veraç. Ara mateix, utilitzant tècniques de IA, es pot generar contingut 100% inventat, fotos inventades, que no tenen res a veure amb la realitat però que semblan reals a l'ull humà. Això succeeix ara com va passar amb la pandèmia.
"Ara mateix, es pot generar contingut inventat que sembla real a l'ull humà", diu Oliver. Foto: Adrià Costa
- I contra això, quines armes tenim?
- Hi ha d'haver una millor governança i una clara transparència que ara mateix no hi és. Hem d'optimitzar l'ús positiu de tota tecnologia i regular el seu ús.
- Quines noves transformacions, avui inimaginables pels qui no som experts, ens esperen?
- Hi ha moltes coses. Hi ha tot el referent a l'enginyeria genètica, que és revolucionari i s'ha de regular. Ens pot ajudar a combatre malalties perilloses però té també perills. En la IA una de les grans revolucions serà el seu ús en la medicina i la biologia.
- Què passarà amb els mòbils?
- Bé, fa temps que dic que evolucionaran. Hi haurà la integració de moltes de les funcionalitats del mòbil en el nostre cos. Algunes de les propietats del mòbil estaran en el nostre propi cos utilitzant roba intel·ligent o tatuatges intel·ligents o emprant alguna tecnologia implantable.
- Implantacions en el nostre cos?
- Això pot semblar ciència-ficció, però en realitat estem implantat dispositius en el cos humà des dels anys cinquanta, des dels marcapassos als implants de retina. La clau és que aquesta convivència que tindrem amb la IA sigui positiva i que ens ajudi. Pot ser una gran aliada per a persones amb discapacitats perquè siguin més autònomes. També per ajudar nens amb dificultats d'aprenentatge, amb problemes de dislèxia i d'hiperactivitat.