Pensar en una llengua estrangera pot influir en les decisions que prenem davant d’un dilema moral? Imagineu que conduïu per un carrer molt transitat i que una mare jove amb un infant en braços ensopega i cau davant del vostre vehicle. Circuleu massa de pressa per aturar-vos a temps i només podeu evitar atropellar-los girant bruscament cap a una dona gran que camina a prop. Si gireu, la ferireu greument; si no ho feu, les víctimes seran la mare i el fill. Quina decisió prendríeu?
La majoria de les persones optaria per girar el volant, ja que, des d’una perspectiva aritmètica, ferir una persona sembla preferible a ferir-ne dues. Tot i això, aquest tipus de dilemes planteja preguntes complexes sobre com valorem la vida humana i com prenem decisions en situacions extremes. La resposta, però, podria no dependre únicament dels nostres principis morals, sinó també de la llengua en què pensem i processem la situació.
Fa més d’una dècada que diversos investigadors estudien si utilitzar una llengua estrangera pot modificar els judicis morals. La hipòtesi és que pensar en una llengua que no és la materna pot generar una distància emocional respecte del dilema i afavorir decisions més racionals o utilitaristes.
La moralitat en una llengua estrangera
Una investigació del 2012 ja va mostrar que les nostres decisions en una llengua estrangera poden ser diferents de les que es prenen en una llengua materna i aviat aquesta troballa es va estendre a la moralitat. En un estudi amb molt ressò, els participants que decidien en una llengua estrangera estaven molt més disposats que els qui decidien en la seva llengua materna a empènyer un home gras des d'un pont per aturar un tramvia fora de control i salvar les vides de cinc desconeguts.
Els psicòlegs distingeixen dues opcions davant d'un dilema moral: la deontològica, que s'aferra a una norma general contra matar, i la utilitarista, que busca maximitzar el nombre de supervivents. Es creu que pensar en una llengua estrangera ens inclina cap a la segona, potser perquè té menys càrrega emocional que la llengua apresa a casa, o perquè ens obliga a pensar de manera més lenta i deliberada. És una idea inquietant, perquè moltes decisions de pes es prenen en una llengua estrangera: projectes científics, negociacions empresarials i reunions polítiques en anglès après com a segona llengua. Però el panorama és més complex. Com apunten Irini Mavrou i Andreas Kyriakou en aquesta mateixa publicació, l'efecte depèn del tipus de dilema i, fins i tot, de com està redactat.
Les decisions no arriben d'una en una
Gairebé tots els experiments d'aquest àmbit fan servir dilemes d'una sola etapa o fase: una situació hipotètica seguida d'una elecció binària. Fora del laboratori, però, les decisions morals s'encadenen: actuem, la situació canvia i tornem a decidir. Alguns treballs anteriors ja ho començaven a tenir en compte, però gairebé ningú ho havia incorporat al disseny d'un estudi.
Continuem amb el dilema. Haveu girat el volant, i la dona gran ha quedat estesa a terra, greument ferida. Baixeu del cotxe per ajudar-la i veieu un camió descontrolat que s'acosta. Podríeu moure el cotxe per bloquejar-lo, però així la matareu a ella. Si no ho feu, el camió matarà la mare i el fill.
Seguint el paradigma de Niklas Frechen i Susanne Brouwer, en un dels nostres estudis, que es publicarà en breu, vam presentar nou dilemes d'aquest tipus a 100 persones bilingües de castellà i anglès. Cada segona etapa s'adaptava a la decisió presa a la primera i agreujava les conseqüències més enllà d'una simple lesió, cosa que se sap que allunya la gent de l'opció utilitarista. La meitat va fer la prova en castellà, la seva llengua materna, i l'altra meitat en anglès, que havien après a l'escola. Si una llengua estrangera realment amorteix l'emoció, és en aquesta segona etapa on hauria de notar-se.
De ‘l'això ho he fet jo?’ a ser coherent
Què vam trobar? Res. O, més aviat, res que tingui a veure amb la llengua. A la primera etapa, els participants van escollir l'opció utilitarista el 60,4 % de les vegades en castellà i el 60 % en anglès. A la segona etapa tampoc es van distingir els dos grups, ni tan sols quan les conseqüències eren més greus. Ni la competència en anglès ni l'edat d'inici de l'aprenentatge d'aquesta llengua van influir en el resultat.
El que sí que permetia predir la decisió a la segona etapa era la decisió anterior. En unes tres quartes parts dels casos, els participants responien a la segona etapa igual que a la primera, i aquesta primera decisió pesava més com a predictor que cap altra variable. Aquest patró encaixa amb la consistència: un cop has sacrificat la dona gran, repetir l'elecció pot ser simplement una manera de mantenir-te fidel al tipus de persona que ja has decidit ser.
Del quart de participants que sí que va canviar de resposta, una mica més de la meitat va passar de l'opció utilitarista a negar-se a actuar (opció deontològica). És una inclinació moderada, però reprodueix l'asimetria observada a l'estudi original de Frechen i Brouwer i, probablement, és deguda a la major severitat de les conseqüències a les segones etapes dels dilemes utilitzats a l'estudi.
El nostre resultat s'afegeix a un panorama força heterogeni. Les revisions i metaanàlisis sobre l'efecte de la llengua estrangera en els judicis morals no es posen d'acord ni sobre la magnitud ni sobre la fiabilitat. Sembla que no és una propietat general de decidir en una llengua estrangera, sinó un efecte fràgil que depèn de molts altres factors. Un d'aquests, segons el que hem trobat, és allò que els participants ja havien decidit abans. En els estudis sobre moralitat, la pregunta habitual és “què faries”? Potser la més interessant és “què faries després”?
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.
