Per què Ceuta té més curats que infectats? El govern espanyol reconeix que infla la xifra d'altes

Fernando Simón explica que s'estan replantejant les dades perquè només compten els positius per PCR, però inclourien com a curats els que van ser detectats també per test d'anticossos

Fernando Simón, en roda de premsa.
Fernando Simón, en roda de premsa. | La Moncloa
03 de maig del 2020
Actualitzat a la 13:32h
Les dades del ministeri de Sanitat indiquen que, a Ceuta, hi ha hagut 101 casos confirmats de coronavirus i 114 altes. Com és possible que hi hagi més curats que infectats? El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del govern espanyol, Fernando Simón, ha hagut de respondre aquest diumenge a la pregunta i ha admès que els criteris per a cada categoria són dispars i inflen la xifra d'altes.

Això es deu als canvis constants a l'hora de presentar les xifres d'evolució del coronavirus. Durant una setmana, a mitjans d'abril, el govern espanyol va oferir les dades d'infectats tant per proves PCR com les sorgides dels tests d'anticossos, però llavors, el 24 d'abril, va passar a ignorar els segons i tan sols va publicitar les dels PCR.

Ara bé, aquest canvi només es va fer pel que fa a la xifra d'infectats i, en canvi, en la de curats es podrien haver seguit oferint dades d'altes de persones que se sabria que haurien passat el coronavirus per un test d'anticossos. Simón ha explicat que el seu equip ha detectat que, en el càlcul de curats, "potser s'estigui considerant un denominador diferent" i incloent més curats amb diagnòstic per serologia [test d'anticossos] que PCR.

"Estem valorant si hem de corregir aquesta informació per no utilitzar diferents denominadors de coses que volem comparar entre si", ha explicat, per bé que, per ara això no s'ha fet i s'inflarien les xifres d'altes en comparació amb l'acumulació de casos detectats, com a Ceuta, on, a més, al principi no es feien proves PCR. No són les úniques incongruències que s'han de corregir, ja que pràcticament s'han de fer esmenes diàries en dades duplicades o discrepàncies que fan complicada la comparació entre un dia i l'anterior en els informes publicats.

A vegades, a més, amb criteris dubtosos, com quan el 29 d'abril el govern espanyol va rebre noves dades de Galícia sobre defuncions en centres sociosanitaris i sobre altes domiciliàries. En aquell informe, el ministeri va afegir aquestes dades en l'acumulatiu de morts i d'altes, però només les altes van aparèixer en la columna d'altes diàries -representant més de la meitat del total estatal-, malgrat no fer referència a persones curades el dia anterior. En canvi, les noves defuncions incloses no apareixien en els morts diaris, precisament amb l'argument que no havien tingut lloc en les 24 hores prèvies.

Simón ha admès també aquest diumenge dubtes i inseguretats davant del calendari de confinament de les properes setmanes, el qual el Govern considera agosarat. "El dubte sobre si anem massa ràpids o no sempre hi serà", ha reconegut aquest diumenge, preguntat sobre les opinions de l'executiu català, tot i que també ha apuntat que dubta igualment si la desescalada és massa lenta.

"Espero que no cometem grans errors en la transició d'una fase a una altra", ha afegit, i ha recordat que, a l'hora de planificar-les "també influeix l'impacte socio-econòmic de les mesures", per evitar un col·lapse econòmic major. En tot cas, ha recordat que fa quasi vuit setmanes que dura el confinament, en diferents nivells, i que aquest ha tingut un "impacte radical".

Així mateix, Simón ha assegurat que les dades que controlen indiquen que "hi ha certa dissociació entre el nivell de mobilitat i l'impacte en increment de casos", és a dir, que l'augment de gent al carrer no es tradueix automàticament en una major expansió de la malaltia i "les mesures de protecció personal i la responsabilitat tenen un impacte major del que alguns models pronosticaven". Tot i això, fins d'aquí a uns dies això no es verificarà del tot.

En tot cas, ha coincidit amb Pedro Sánchez que hi ha "molta probabilitat" que hi hagi nous rebrots, ja sigui en uns mesos o ja a la tardor o hivern, però confia que, "amb els mecanismes de controls actuals, s'no arribi als límits que s'ha arribat" i, per tant, que els rebrots "siguin petits i es puguin controlar ràpid". "També dependrà de com ens comportem tots" i del context internacional, ha exposat.

Sigui com sigui, Simón ha celebrat la "xifra molt bona" pel que fa a l'avaluació de contagis i morts per coronavirus, amb tan sols 838 nous positius i 164 defuncions en 24 hores, per bé que ha avisat que "cal valorar amb compte aquests descensos aguts en caps de setmana" i analitzar si es consoliden els propers dies.

Finalment, també ha admès que hi ha una "hipòtesi sòlida" que la calor o la qualitat de l'aire tinguin relació amb la transmissió del coronavirus, però alerta que falten més estudis i dades per verificar-ho i concretar-ho. Igualment, ha alertat que serà "molt difícil" gaudir d'una immunitat de grup aviat, ja que això implicaria que prop d'un 70% de la població hagués estat infectat, a banda que es desconeix quan dura aquesta immunitat i si és efectiva del tot.