La Quaresma havia estat, fins no fa massa temps, una època de l'any diferent de la resta. Significava un canvi d'actitud i de manera de viure que, durant set setmanes, afectava els costums i fins i tot la forma de menjar. Les prohibicions alimentàries han estat durant dècades els preceptes més coneguts i característics de les setmanes posteriors a Carnaval, establerts d'acord amb el sacrifici i penitència que s'havia de fer per preparar la Setmana Santa.
Aquesta abstinència imposada per l'Església i que la societat ha anat seguint cada cop menys val també, i sobretot, pel Divendres Sant. Menjar carn està prohibit, si bé l'origen d'aquest costum no acaba d'estar clar. Hi ha diverses versions que expliquen els motius d'aquesta tradició. En destaquen dues: algunes fonts asseguren que la carn representa el cos de Crist crucificat, mentre que d'altres diuen que la prohibició de menjar-ne a es fonamenta amb l'argument que es volia evitar qualsevol vessament de sang animal el dia de record a la mort de Crist. Fa dècades, no complir els preceptes era falta o pecat i, per tant, calia confessar-se. Això, ha anat passant avall en els darrers temps.
Actualment pot semblar que tot això no era tan sacrifici, però durant les èpoques de precarietat econòmica, la carn com la botifarra o la cansalada eren una font calòrica que complementava molts plats; haver-ne de prescindir significava menjar un altre tipus d'escudella, que es feia amb fesols, api, col i cigrons. Tot i això, segons recull el Costumari català de Joan Amades, "les carnisseries no notaven gaire el canvi, ja que l'abstinència era només un dia a la setmana i n'estaven dispensats els malalts, les embarassades i les parteres".
Butlla per menjar carn els divendres
Les butlles eren uns documents que es compraven a l'Església als inicis de la Quaresma per poder menjar carn i derivats en els dies d'abstinència. En aquests fulls hi anaven impreses tota mena d'explicacions sobre la Quaresma i la Setmana Santa. Es van utilitzar abans de la Guerra Civil, però va minvar el seu ús a partir de la dècada dels 40, durant la dictadura franquista.
