De primaveres, en tenim unes quantes: la primavera d’hivern, la primavera del fred o l’altra primavera (que seria la tardor o la rerevera); i la primavera d’estiu, és a dir, la primavera com a tal: estació de l’any, entre l’hivern i l’estiu, que comença a l’equinocci de primavera i acaba al solstici d’estiu.
La primavera s’associa a alegria, felicitat, esperança... Hi ha l’esclat de la natura amb la floració o la florida de la vegetació. De fet, l’etimologia del llatí és clara: de prima, que vol dir ‘primer’, i vera, que significa ‘verdor’. Per això, també té altres sentits figurats que s’associen a l’edat de la joventut o any de l’edat jove: la primavera de la vida o té catorze primaveres.
Bé, diria que ja ens hem situat per al canvi d’estació. Recordem que comença el temps variable i que, per tant, a partir del març, a part de no saber com ens hem de vestir perquè no tenim roba d’entretemps, podem fer servir verbs que indiquen aquesta variabilitat: marcejar, abrilejar i, fins i tot, magejar (un article de regal en què ho explico). Mireu si el temps és boig que ja feia dies que els ametllers estan fent la florida, aquest avançament no és cap novetat i és a causa del canvi climàtic.
Parlem una mica dels apreciats ametllersperquè és important saber que el grup de consonants -tll- (consonants laterals) no es pronuncia a tot arreu de la mateixa manera. Si aneu a fer la famosa visita de la florida dels ametllers a Ascó, a Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre o allà on vulgueu, cal saber que el català central i el nord-occidental fan la pronúncia palatal (ametller, pronunciat amell·ller); en canvi, en els parlars valencians i baleàrics la pronúncia és alveolar i també es reflecteix en la grafia: ametler, pronunciat amel·ler (tot i que en bona part del valencià la pronúncia no és geminada sinó simple: ameler).
I ara a finals de març ja tenim les maduixes, les madoixes o els maduixots. Sembla que aquest mot ens ve del gàl·lic, una arrel completament diferent dels mots llatins que també són sinònims, segons la zona: fraula i fraga. És boniquíssim que un mateix concepte tingui equivalències d’orígens diferents, per més que hi hagi youtubers que se’n cardin i no entenguin per què en català aquest mot és tan diferent del castellà, una manera com una altra d’escampar catalanofòbia o autoodi. Doncs no rigueu tant, que fresa ve del francès fraise i abans de dir-ne fresa en deien frutilla, com en l’espanyol d’Amèrica. Per tant, no es pot negar que en català aquest mot té una etimologia més rica i variada. Afluixa maduixa!
Per acabar, us proposo verbs i accions perquè us toqui una mica l’aire. Si sou al·lèrgics al pol·len, no cal que obriu la finestra. Recuperem el verb finestrejar per referir-nos a passar el temps guaitant per la finestra, ni més ni menys. Després també tenim l’adjectiu finestrer o finestrera: a qui li agrada finestrejar. Mirem què en diu, el DIEC2: finestrer -a. adj. A qui li agrada finestrejar. Una dona finestrera.
No és casualitat que l’exemple que ha quedat petrificat al diccionari normatiu sigui de la dona. Això ja ho sabem.
Reivindiquem aquest guaitar per la finestra sense amagar-se, desvinculat totalment de gènere, fora calaixos. No necessàriament s’ha de veure lligat a l’escopofília o voyeurisme i sempre ha tingut una connotació negativa cap a la dona. A més a més, darrere d’aquella cortina de macarrons que fa soroll i us delata també hi pot haver un home. Doncs sí, també hi ha homes finestrers, no és una qüestió de gènere. Però la tradició popular i el patriarcat ja es va encarregar d’estigmatitzar aquesta acció amb una dita espantosa: dona finestrera, o puta o xafardera. Bandera molt vermella.
També tenim el balconer o la balconera, amb una meravella d’exemple al DIEC2. En aquest cas, el balconer és un gos: "Que passa moltes estones al balcó. Aquest gos, com que no surt mai, s’ha tornat balconer".
Aquí veiem que el diccionari normatiu està fent un gran esforç amb la qüestió de gènere, que és molt d’agrair. En canvi, un altre diccionari de referència com és el d’Enciclopèdia (el conegut GDLC) no s’ha actualitzat gaire, ehem: adjectiu Que es passa moltes estones al balcó. Dona balconera, dona malfeinera
És a dir, no només és un exemple aplicat a la dona, sinó que ho remata amb una altra meravellosa frase feta per llençar a la bassa.
Ara que comença el bon temps, reivindiquem finestrejar. Siguem finestrers i balconers més sovint i quan ens doni la santa gana, no importa si sou homes, dones, persones no-binàries, gossos o gats.