Continuem la saga d’estar més contents que un gínjol per Sant Jordi. Alegria! Que per Sant Jordi plou o fa fred o totes dues coses alhora? També alegria! Cal recordar que la pluja sempre és benvinguda i que, en qualsevol cas, els llibres ja són a les llibreries cada dia de l’any, no patiu.
Els refranys d’aquesta època de l’any no enganyen, així que us en diré uns quants per aixecar-vos la moral i no deprimir-vos. Tenim moooltes maneres de dir que no ens convé arromangar-nos ni desabrigar-nos abans d’hora, per por d’un refredat. El mes de març no podia ser menys i també té un refrany perquè és quan comença a fer un temps variable: En tot el mes de març no et llevis ni un pedaç. Tenim els refranys d’abril: A l’abril no et llevis fil, Per l’abril no et treguis ni un fil, Fins a setanta d’abril no et llevis fil, No et treguis ni un fil fins alquaranta d’abril.
El mes de maig també té el seu refrany: Pel maig, vaig com vaig. Meravellós, perquè és una manera de dir “mira, noi, no tinc roba d’entretemps i faig el que puc, no m’atabalis!”. I juny també entra en el sac de temps variable: Fins a Sant Joan no et treguis un fil d’estam; Fins al 10 de juny, no et llevis la roba ni et descordis el puny. I ara us demanareu... Hi ha algun refrany que no inclogui cap mes per dir el mateix? Doncs sí, al País Valencià, per exemple, diuen Per molt de sol que faça, no et lleves la capa.
De fet, tenim derivats formats a partir dels mesos que presenten aquesta variabilitat de temps, com ara marcejar, abrilejar i, fins i tot, magejar. Aquest últim no es documenta al diccionari normatiu, però està ben format i també hi ha l’adjectiu magenc, magenca. Per exemple:
Març marceja i la gent bogeja.
Quan el març no marceja, l’abril abrileja.
No hi ha març que no marcegi, ni bord que no bordegi.
Si el març no marceja i l'abril no abrileja, tot l'any bogeja.
Abril que abrileja, primavera que fueteja.
Quan el març mageja, el maig marceja.
Visca els embarbussaments! Després d’aquesta repassada per la fraseologia popular del temps variable, espero haver-vos convençut que, efectivament, no ha de ser cap drama que per Sant Jordi plogui, nevi o faci fred, oi?
Un cop aclarit això, toca entrar en matèria llibresca. Hi ha dubtes que no moren mai i convé anar-los repetint, com si fossin un mantra. Un bon moment per recordar un equívoc de les parts del llibre molt bàsic, ara que tothom llegirà apassionadament llibres, la diferència entre coberta i portada. Quan passegem entre parades de la fira del llibre, el que veiem són les cobertes dels llibres. Si en volem veure les portades, els hem d’obrir. La coberta (o tapa) és la part més externa del llibre, normalment feta amb un cartó o un paper més gruixut, sovint il·lustrada. La portada no és pas la part més externa del llibre, sinó una de les primeres pàgines de l’interior, que es caracteritza per incloure el títol de l’obra i, normalment, l’autor i l’editor. Si voleu endinsar-vos en la terminologia de les parts del llibre, aquesta infografia del TERMCAT us deixarà més que satisfets.
Ara ho devorem tot, fins i tot els llibres! Sou dels que us autoanomeneu “devorallibres”? Bé, no us condemnarem per això perquè està ben format, però se’n fa un abús. El sentit figurat de devorar ja hi és, al diccionari, però també ens els podríem cruspir, endrapar o engolir. Els diccionaris no tenen el sentit figurat d’aquests verbs que anomeno, i què? El meu objectiu a la vida és ser una endrapallibres, perquè es veu que els Cruspillibres ja existeixen: són uns monstres que s’alimenten de llibres i d’activitat literària.
Per Sant Jordi no us obsessioneu a comprar els best-sellers (altrament dits “llibres més venuts”) que apareixen dins de les llistes dels millors llibres de la literatura universal i bla-blà. Plogui, nevi o faci fred, la meva recomanació és, simplement, que llegiu en català. Deixeu-vos recomanar per la vostra llibretera de confiança i, si el llibre té autoria estrangera, demaneu sempre si tenen la versió catalana, que tenim un planter de traductoram excel·lent (altrament dits “els altres escriptors”, sempre disposats a fer-nos xalar en la nostra llengua).