Les tensions geopolítiques han viscut una escalada sense precedents en les últimes dècades, amb conflictes com el d'Ucraïna o el Pròxim Orient com a protagonistes. Europa també entra en un nou escenari amb la victòria de Donald Trump als Estats Units i un informe que es va presentar la setmana passada dona algunes pistes sobre cap a on aniran els països del Vell Continent.
Aquest document va ser encarregat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a l'expresident finlandès, Sauli Niinistö. La principal conclusió és que cal fomentar el servei militar als països de la Unió Europea per millorar la seguretat del bloc comunitari, però també parlava de la resposta de cada ciutadà davant una crisi.
L'informe recomana que cada ciutadà disposi de productes per subsistir almenys 72 hores -el que equival a tres dies- "en cas que es produeixi una disrupció dels serveis bàsics durant una crisi". Al mateix temps, assenyala que cal reforçar l'ocupació en sectors crítics per garantir la resiliència industrial, econòmica i social: "En situació de crisis com una altra pandèmia, però especialment en el context d'agressions armades, una manca de personal en sectors crítics seria un repte significatiu".
El debat del servei militar obligatori
Niinistö també aposta perquè els estats repliquin les pràctiques d'altres països dins el bloc, citant diversos exemples. Un d'ells és el cas d'Estònia, on els joves del país tenen l'opció de completar un "servei militar cibernètic" en el qual es poden convertir en experts en ciberseguretat. També menciona l'exemple de Polònia, que recentment ha posat en marxa el servei militar voluntari d'un any.
Però segurament un dels punts més rellevants és el que fa referència a Alemanya i als Països Baixos, que estan considerant impulsar un model similar al suec on el servei militar sí que és obligatori. De fet, Niinistö posa de manifest en el seu informe que diverses enquestes indiquen com, en alguns estats membres, el suport públic a la reintroducció del servei militar guanya cada cop més adeptes.
En paral·lel, l'expresident finlandès també subratlla la importància d'incentivar carreres professionals i programes educatius "rellevants per a la seguretat i per a la resposta d'emergències", especialment per fer-les "més atractives per a les generacions més joves".
Niinistö adverteix que la seguretat a la Unió Europea "ha anat a pitjor" durant els últims anys, argumentant que la seguretat "no s'ha posat al centre". "La seguretat és un bé públic i la condició per mantenir els nostres valors", insisteix el dirigent finlandès, qui al mateix temps adverteix que altres actors externs "busquen debilitats en la protecció de la Unió" i intenten "prendre avantatge de la divisió política" per desestabilitzar el bloc comunitari.