L'expresident dels Estats Units i candidat republicà a les eleccions d'aquest dimarts, Donald Trump, ha aconseguit el tiquet de retorn a la Casa Blanca després d'un recompte trepidant que li ha donat, també, una majoria clara de vot popular. De fet, va camí de batre, de nou, el rècord històric de vots al Partit Republicà en unes eleccions. Ha millorat els resultats dels comicis del 2020 a tots els estats. La victòria a l'estat clau de Wisconsin ha estat el punt final d'un escrutini nacional on el candidat republicà sempre ha anat per davant: ja té els 270 vots electorals, ja és president electe. Els republicans tenen, aquest matí, majoria al Congrés i al Senat, uns números que donen màniga ampla per tirar endavant sense obstacles iniciatives legislatives en el mandat que s'obrirà el pròxim gener. Es trenquen, així, tots els camins que podien dur l'actual vicepresidenta i candidata demòcrata, Kamala Harris, als llibres d'història com la primera dona i negra en assolir la presidència d'un país com els Estats Units. Harris, finalment, ha acabat per fer pitjor paper que el qüestionat i després apartat Joe Biden, actual president, i fins i tot que la seva antecessora, Hillary Clinton.
Trump ha comparegut eufòric des de Florida, acompanyat de la família i també de JD Vance, futur vicepresident. "Ajudarem el nostre país a cicatritzar, a guarir-se. El nostre país necessita ajuda. Ho arreglarem tot. Hem fet història. Hem superat tots els obstacles. Hem protagonitzat la victòria política més enorme que hi ha hagut mai", ha remarcat el futur president, que ha posat de manifest que arrencarà una nova "edat daurada" per als Estats Units. També ha agraït la feina d'Elon Musk, amo de la xarxa social X i de grans empreses com Tesla i Space X, que està cridat a tenir un paper en el futur govern. No ha desaprofitat l'oportunitat per defensar la voluntat de "segellar fronteres".
Un canvi de rasant
Amb aquesta victòria, Donald Trump canvia l'era política al país. S'inicia una nova època, similar al que va passar el 1992 amb el demòcrata Bill Clinton o més recentment, el 2008, amb el també demòcrata Barack Obama. Ara, però, la diferència és que el canvi porta la marca d'un populisme conservador intrínsec a Trump. Ell ha redefinit les diferències entre tots dos partits i ha destrossat la idea del que fins ara la ciutadania entenia que eren els republicans, a qui els costarà molt -tiquet presidencial a banda- independitzar-se, marcar distància, de la ideologia del seu actual líder. La seva victòria té nombroses implicacions geopolítiques i modifica el rostre del tauler de joc internacional.
El republicà ha provocat, a més a més, grans canvis demogràfics. Tot fa pensar que ara és ell qui guanya entre la classe treballadora, fins ara bastió demòcrata. La seva victòria aquesta matinada, de retruc, també reflecteix com és de profunda la ruptura a la societat estatunidenca. Aquesta jornada ha segellat el divorci total entre les dues ànimes del país. Trump necessitava la confiança de persones desanimades amb la política, jovent i comunitat no blanca, principalment negres i hispans. Totes aquestes minories, potser sense consciència de ser-ho del tot, haurien facilitat el seu retorn al capdavant del país.
La immigració, de fet, podria haver estat clau per decantar la balança entre els indecisos. Des del començament de la campanya aquest element ha estat una vulnerabilitat per als de Harris. El seu equip ha anat modulant el discurs. Endurint-lo fins i tot prometent, per exemple, una ampliació de la frontera amb Mèxic. Finalment, però, no hauria estat prou combustible per a l'electorat, que davant del dubte, ha acabat optant per la versió original de la mà dura. I és que fos quin fos el resultat d'aquests comicis, Trump ja havia guanyat perquè una part del seu relat -la immigració n'és només un exemple- ha quallat entre bona part de la ciutadania nord-americana.
Símptomes que feien preveure la victòria
Abans d'aquesta nit, però, ja hi havia alguns símptomes, petites pistes que podien fer preveure el que ha acabat passant. Mostra d'això és que per primera vegada en dues dècades, és a dir, des del 2004, les enquestes més prestigioses han mostrat una sòlida identificació de votants amb els republicans. D'altra banda, estat rere estat, el vot anticipat ha estat més pro Trump del que ho havia estat en el passat. I, finalment, l'alta participació que es preveia ha pogut jugar a favor de l'expresident.
Normalment, en especial a Europa, és habitual sentir com els experts i les expertes afirmen que una major mobilització de l'electorat afavoreix el progressisme. Doncs bé, en el cas dels Estats Units això no té per què funcionar així. El motiu és senzill: la base electoral de Trump és més difusa que la de Harris, per la qual cosa és més probable que emergeixi si hi ha més participació. Les enquestes ja van fallar el 2016 i el 2020. Van infravalorar el republicà precisament per aquesta difusió del votant. Es tracta d'un problema enquistat. Els sondejos mai aconsegueixen reflectir el seu múscul electoral de forma precisa i enguany ho han acabat pagant car.