21
de febrer
de
2017, 14:00
Actualitzat:
22
de febrer,
10:39h
No hi ha dades concretes que permetin identificar les víctimes de pobresa energètica. Així ho constaten l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i una trentena de bombers, que aquest dimecres han presentat un protocol per mirar de quantificar-les. La proposta l’han entregat al conseller d’Interior, Jordi Jané, i als responsables de l’Ajuntament de Barcelona. "Les administracions no estan donant les eines als treballadors per establir una relació directa entre els incendis i els casos de pobresa energètica. Poder-ho fer és clau per quantificar les víctimes, però també per fer prevenció", ha explicat la portaveu de l’APE, Maria Campuzano.
Ara per ara, ha admès Campuzano, només els informes d’asseguradores com Mapfre o la sospita dels bombers i de la policia permet vincular les incidències a la llar –des d’incendis fins a petites urgències mèdiques- amb casos de vulnerabilitat. "Des del desembre del 2016 a aquest febrer hi ha hagut vuit morts a Catalunya com a conseqüència d’incendis a la llar i 51 a tot l’Estat", han explicat el bomber de la Generalitat Toño del Rio i el de l'Ajuntament de Barcelona, Diego Cabello. A més, només el 2015 els casos d’intoxicació per diòxid de carboni van augmentar un 20%. Però, tot i que aprecien un augment de les incidències a la llar, no poden “constatar que això es degui a casos de pobresa energètica”.
Morts vinculades a la vulnerabilitat
“La Generalitat no ha vinculat cap d’aquestes morts amb situacions de vulnerabilitat”, ha afirmat Campuzano. Segons la portaveu de l'APE, l'únic informe oficial el van realitzar els sindicats de Bombers i revela que sis de les deu víctimes mortals que hi va haver el primer trimestre del 2014 ho van ser per situacions de vulnerabilitat. A Catalunya, segons els darrers informes, un 10% de la població té problemes per pagar els subministraments, un percentatge que ha augmentat arran de la crisi econòmica. La xifra exacta de víctimes, però, continua sent opaca.
A més, el propi Govern ha confirmat que durant els 16 mesos que la Llei 24/2015 és vigent el 80% dels avisos d’impagament i de talls que les empreses comuniquen no estaven controlats prèviament pels mateixos serveis socials i no disposaven del bo social. “Casos com el de la Rosa de Reus o com l'ocupació de la seu d'Endesa són només la punta de l’iceberg d’un problema més greu i creiem que l’administració no està fent tot el possible per identificar-lo”, ha resumit del Rio.
El protocol per identificar els casos de pobresa energètica
Per això, una trentena de bombers, tant de la Generalitat com de l’Ajuntament de Barcelona, han presentat un protocol que ha de permetre vincular les incidències a la llar amb els casos de pobresa energètica. "Esperem que les administracions l’acceptin. Tant Generalitat com Ajuntament no haurien de posar problemes", ha asseverat Campuzano.
Així, com ha explicat Cabello, "la implementació de la proposta passa per qüestions molt senzilles, amb només dues caselles de verificació i quatre ítems d’identificació per a qualsevol sinistre que es produeixi a la llar". D’entrada doncs, s’identificaria si es tracta d’una situació de pobresa energètica o d’una situació en què hi ha risc de patir-la.
Ajudar els serveis socials
Després, s’assenyalarien alguns indicadors en relació amb l’estat de l’habitatge, l’estat dels subministraments, les condicions climàtiques i d’aïllament i, finalment, una valoració dels factors personals o familiars. Aquesta tasca d’identificació recau ara només en els cossos policials i, per això, els bombers demanen que aquest qüestionari complementi el treball dels Mossos d’Esquadra o de la Guàrdia Urbana per ajudar els serveis socials.
Ara per ara, ha admès Campuzano, només els informes d’asseguradores com Mapfre o la sospita dels bombers i de la policia permet vincular les incidències a la llar –des d’incendis fins a petites urgències mèdiques- amb casos de vulnerabilitat. "Des del desembre del 2016 a aquest febrer hi ha hagut vuit morts a Catalunya com a conseqüència d’incendis a la llar i 51 a tot l’Estat", han explicat el bomber de la Generalitat Toño del Rio i el de l'Ajuntament de Barcelona, Diego Cabello. A més, només el 2015 els casos d’intoxicació per diòxid de carboni van augmentar un 20%. Però, tot i que aprecien un augment de les incidències a la llar, no poden “constatar que això es degui a casos de pobresa energètica”.
Morts vinculades a la vulnerabilitat
“La Generalitat no ha vinculat cap d’aquestes morts amb situacions de vulnerabilitat”, ha afirmat Campuzano. Segons la portaveu de l'APE, l'únic informe oficial el van realitzar els sindicats de Bombers i revela que sis de les deu víctimes mortals que hi va haver el primer trimestre del 2014 ho van ser per situacions de vulnerabilitat. A Catalunya, segons els darrers informes, un 10% de la població té problemes per pagar els subministraments, un percentatge que ha augmentat arran de la crisi econòmica. La xifra exacta de víctimes, però, continua sent opaca.
A més, el propi Govern ha confirmat que durant els 16 mesos que la Llei 24/2015 és vigent el 80% dels avisos d’impagament i de talls que les empreses comuniquen no estaven controlats prèviament pels mateixos serveis socials i no disposaven del bo social. “Casos com el de la Rosa de Reus o com l'ocupació de la seu d'Endesa són només la punta de l’iceberg d’un problema més greu i creiem que l’administració no està fent tot el possible per identificar-lo”, ha resumit del Rio.
El protocol per identificar els casos de pobresa energètica
Per això, una trentena de bombers, tant de la Generalitat com de l’Ajuntament de Barcelona, han presentat un protocol que ha de permetre vincular les incidències a la llar amb els casos de pobresa energètica. "Esperem que les administracions l’acceptin. Tant Generalitat com Ajuntament no haurien de posar problemes", ha asseverat Campuzano.
Així, com ha explicat Cabello, "la implementació de la proposta passa per qüestions molt senzilles, amb només dues caselles de verificació i quatre ítems d’identificació per a qualsevol sinistre que es produeixi a la llar". D’entrada doncs, s’identificaria si es tracta d’una situació de pobresa energètica o d’una situació en què hi ha risc de patir-la.
Ajudar els serveis socials
Després, s’assenyalarien alguns indicadors en relació amb l’estat de l’habitatge, l’estat dels subministraments, les condicions climàtiques i d’aïllament i, finalment, una valoració dels factors personals o familiars. Aquesta tasca d’identificació recau ara només en els cossos policials i, per això, els bombers demanen que aquest qüestionari complementi el treball dels Mossos d’Esquadra o de la Guàrdia Urbana per ajudar els serveis socials.