Què en fem de la unilateralitat?

Si es volen desterrar les vies unilaterals, caldrà més aviat que tard un compromís per part del govern espanyol que permeti donar curs a les demandes de la societat catalana, també a la independència

13 d'octubre de 2023, 06:00

Actualitzat: 9:18h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La unilateralitat s'ha convertit en un dels cavalls de batalla de la negociació entre el PSOE i els independentistes catalans, singularment els de Junts. ERC no descarta tornar-la a exercir als seus documents, però fa sis anys que la seva estratègia política se n'ha allunyat i prova de forçar un referèndum pactat oferint a la part de l'Estat -en aquest cas als socialistes i als comuns- diverses opcions. D'això va el document dels experts en el que es basarà Pere Aragonès per impulsar un pacte de claredat.

Al PSOE expliquen sempre que poden, encara que a vegades sigui inoportú, que un acord amb Junts ha d'incorporar d'alguna manera una renúncia a la unilateralitat. Potser no explícita, però sí implícita. Ahir, a la recepció del Palau Reial, explicaven que el pacte s'havia de cenyir a la Constitució (això també ho havia dit Pedro Sánchez, a qui va escridassar el públic dretà que assisteix a la desfilada militar) i que calia que Carles Puigdemont donés "mostres inequívoques" de la seva voluntat de no tornar-ho a fer si no és amb un acord amb l'Estat.

No només ho diu el PSOE. També Sumar s'ha expressat de similar manera. Yolanda Díaz va explicar que una mesura tan excepcional com l'amnistia, que compta amb el rebuig de la dreta política, mediàtica i judicial i de part de l'esquerra, ha de tenir com a contrapartida el compromís de Junts d'arraconar la unilateralitat. I al partit de Puigdemont es posen nerviosos. Malgrat que posen tota la seva força negociadora en l'amnistia, el relator dels acords i els avenços pel català més que en el referèndum, les Rodalies o el finançament -elements pels quals pressiona ERC- a les seves bases i entorns desprendre's de la via de la confrontació amb l'Estat no s'entoma bé. Encara que del 2017 ençà no hagi passat de ser un recurs retòric. Avui Míriam Nogueras li traslladarà a Sánchez les seves prioritats polítiques, entre elles que l'explicació d'un possible acord no li impliqui a Junts desconnectar d'una part dels seus votants.

Però uns i altres farien bé de tenir present que qui administra la unilateralitat és l'Estat més que no pas els independentistes. Si hi ha amnistia i hi ha política vol dir que tots els projectes polítics -també la independència, és clar- no només ha de ser defensables, sinó també realitzables. I si es volen desterrar les vies unilaterals caldrà més aviat que tard un compromís per part del govern espanyol que permeti donar curs a les demandes de la societat catalana, siguin un referèndum d'independència, un Estatut o qualsevol altre acord, a partir de regles clares i vies democràtiques. Altrament, demanar renunciar a la unilateralitat és demanar renunciar a un projecte polític.