La cursa per la Casa Blanca va començar ara fa un any, quan molts dels aspirants a derrotar a Donald Trump van anunciar la intenció de concórrer a les eleccions primàries pel partit demòcrata. Hi ha hagut fins a més de trenta aspirants. Aquesta cursa de fons té sis grans moments: la tria d'un candidat a través de primàries; l'anunci del running mate -candidat a la vicepresidència-; les convencions de les dues formacions majoritàries -enguany virtuals a cauda de la pandèmia-; els debats presidencials -22 de setembre, 15 i 22 d'octubre- i un entre aspirants a vicepresident previst pel 7 d'octubre que és especialment rellevant degut a les elevades edats dels caps de cartell; el dia de les eleccions; i el 20 de gener, que és quan marca la constitució que el guanyador de les eleccions ha de jurar el càrrec, tradicionalment des del mall de Washington.
On som ara? Passem per l'anunci de la candidata a vicepresidenta pel candidat demòcrata Joe Biden, que ha escollit Kamala Harris, senadora per Califòrnia i que va participar en la cursa per ser cap de cartell. El seu perfil ja el vam pronosticar en aquesta columna. Biden ja va prometre durant la campanya de les primàries que si era finalment l'escollit triaria una dona per ser la seva running mate en aquestes eleccions presidencials. Només dues dones anteriorment han aspirat a ser vicepresidentes dels Estats Units: Geraldine Ferraro, el 1984, i més recentment Sarah Palin, el 2008. Cap de les dues candidatures va aconseguir el seu objectiu. Es tracta de la primera vegada que una dona afroamericana conforma el tiquet electoral en tota la història.
Kamala Dave Harris -la segona a no es pronuncia-, va néixer a Oakland, Califòrnia i es va graduar a la Universitat de Howard i a la Universitat de Califòrnia, al Hastings College of Law. Als anys noranta va treballar a l'oficina del fiscal de districte de San Francisco i a l'oficina del fiscal de la ciutat que porta el mateix nom. El 2004 va ser elegida fiscal de districte. El 2010 va ser triada per un estret marge de vots fiscal general de Califòrnia i reelegida el 2014 per un marge ampli de vots. El 8 de novembre de 2016, el mateix dia que els nord-americans escollien Donald Trump president dels Estats Units, va ser escollida senadora per Califòrnia en guanyar les eleccions en l'estat daurat succeint la Barbara Boxer, convertint-se així en la tercera senadora dona per aquest territori.
El 21 de gener de 2019 va anunciar oficialment la seva campanya a la presidència dels Estats Units per les eleccions del 2020, però en veure que les seves opcions eren nul·les, el 3 de desembre de l'any passat, va suspendre la seva campanya.
La pregunta que s'ha estat fent Biden i el seu equip per escollir vicepresidenta ha estat quina era la millor opció per ajudar-lo a derrotar Trump. En acabar les primàries semblava que la que estava millor posicionada era Amy Kloubuchar, la senadora per Minnesota, però després del terrible assassinat de George Floyd i del moviment Black Lives Matter, totes les mirades es van girar cap a dones afroamericanes, i és aquí on Harris ha passat d'estar en un lloc intermig a la llista de Biden a pujar fins a dalt de tot de les aspirants. Aquesta nit ha estat anunciada formalment com la tercera dona que formarà part del tiquet electoral com a candidata a vicepresidenta dels Estats Units.
Biden i Harris es coneixen des de fa temps i tenen una bona relació, tal com el candidat s'ha encarregat de dir en repetides entrevistes les darreres setmanes, tot i que en un dels debats durant el procés de primàries ella el va atacar durament per no haver votat a favor d'algunes lleis sobre la segregació racial. Però el que és molt probable que hagi afavorit Harris per ser ella l'escollida finalment és que, segons les enquestes, dins dels votants afroamericans i hispans és la preferida per ambdós segments de població per sobre de qualsevol dels altres noms que han anat sortint els darrers mesos.
Tal com ja he avançat en aquesta columna en anteriors articles sobre els demòcrates, no només estan buscant una vicepresidenta, sinó també algú que pugui ser el cap de cartell el 2024. Biden ja ha dit que només serà president d'un sol mandat i per tant la vicepresidenta tindrà moltes opcions de ser la cap de files del partit demòcrata el 2024 i així poder optar a tenir la Casa Blanca com a mínim vuit anys seguits i, sent optimistes pels interessos dels demòcrates, dotze en el cas que fos reelegida el 2028. Aquests càlculs segur que hi han influït molt per fer públic en nom de la candidata, perquè l'elecció d'aquesta pot marcar la vida del partit pel pròxim decenni.
Amb l'anunci de Harris com a vicepresidenta, el segon pas dels sis que conformen la cursa cap a la Casa Blanca s'acaba i comença el showtime amb les convencions. La demòcrata arrenca el pròxim dia 17 i la republicana el dia 24, tot i que aquest any quedaran reduïdes i molt deslluïdes a causa de la pandèmia de la Covid-19.
