La constitució del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona i l'elecció de president i executiva han ofert un mapa nou de la situació a l'entitat. L'empresariJosep Santacreu va ser elegit president (amb 35 vots de 58) i va aconseguir que el ple avalés tots els candidats de la seva llista, enfront dels candidats a vocals d'Eines de País, dibuixant una correlació de forces que va mostrar, amb alguna excepció, un resultat de 34 a 24 vots.
Però l'escenari que deixa el ple cameral de dilluns ofereix molts més elements interessants. Les eleccions han evidenciat l'esforç fet per Santacreu per aglutinar tot un bloc de forces que ha acabat guanyant la partida a Eines de País que resta lluny de ser monolític. I hi ha la incògnita de què passarà amb la gent de la candidatura independentista, fins ara al capdavant del govern de la Cambra, ara a l'oposició, però amb 21 vots al ple.
Dos vicepresidents amb molt de pes
En la cúpula de la nova executiva hi ha moltes de les claus per entendre qui manarà a la Cambra. Dos dels tres vicepresidents que acompanyaran Santacreu han estat els grans arquitectes de l'operació que ha dut la candidatura Va d'Empresa al triomf. Eloi Planes, vicepresident primer, president de Fluidra, que ha convertit aquesta empresa familiar del sector de les piscines en una multinacional que cotitza a l'Ibex, amb més del 90% del negoci fora de l'estat espanyol, és probablement l'home fort de l'executiva. Planes és el node de les connexions que s'han produït els darrers mesos.
Aquest dilluns, somriure al rostre, Planes, home d'inquietuds intel·lectuals i poètiques, no amagava la satisfacció prosaica per l'èxit d'una candidatura que molts haguessin volgut que ell liderés. Que estigués al ple, més enllà dels resultats electorals, era vist com una qüestió estratègica per molts. Per això no va ser candidat a cap epígraf tot i ser el principal impulsor de la llista Santacreu: Foment del Treball el va designar un dels seus tres representants al ple. Però fonts de Foment subratllen -i sembla que és cert- que Planes té un perfil propi molt destacat. El seu vincle amb FemCat, la fundació que aplega un grup d'empresaris catalanistes que actuen realment com un grup d'influència, és conegut.
El vicepresident tercer serà Miquel Martí, l'altre constructor de la candidatura. També com Planes, es volia que fos al ple i no depengués de les urnes, de manera que va ser designat per Pimec com un dels tres representants seus. Martí també havia sonat com a presidenciable. I també com l'elegit de Foment, el seu perfil va més enllà de la seva designació per la patronal de les pimes. Va ser president de FemCat.
La figura de la vicepresidenta segona, Martina Font, no és negligible. De la total confiança de Santacreu, aquesta empresària del sector de l'embalatge (Font Packaging) pertany a la junta de Pimec i manté bones relacions amb el món sobiranista. Cal apuntar també el nom del tresorer, Xavier Comerma, director territorial de Banc Sabadell a Catalunya. L'entitat va presentar-se a les eleccions per un epígraf del sector financer, però sense pertànyer formalment a la candidatura de Santacreu. Estratègies electorals que han confluït fàcilment després de la victòria.
Les dues ànimes de Santacreu
Observadors de la realitat de la Cambra assenyalen que Santacreu no lidera un bloc monolític. Més enllà del nucli dur Planes-Martí, s'intueixen les sensibilitats de FemCat versus Pimec. La patronal de les pimes va aconseguir fer elegir diversos dels seus membres al ple cameral i té noms de pes com Emma Gumbert, vicepresidenta de l'organització que presideix Antoni Cañete, o Emili Rousaud, assegut aquest dilluns al costat de Santacreu. Fonts camerals apunten, però, a la necessitat que Santacreu actuï com a "moderador" dels impulsos de Pimec, molt activa en aquests moments i delerosa d'ocupar un espai de representació que se li ha negat durant anys. La seva pugna amb Foment és coneguda.
Pimec ha mantingut una batalla amb la Cambra que s'ha expressat en l'oposició de la patronal a la Llei de cambres, bloquejada al Parlament. En canvi, entre els membres d'Eines de País FemCat és vista amb menys bel·ligerància. La fundació és l'altra sensibilitat entorn Santacreu i aquí Miquel Martí seria probablement la persona que millor encarnaria els postulats de la fundació.
Quina oposició farà Eines de País?
Des d'Eines de País es critica molt Pimec aquests dies per haver mantingut una actitud de "duresa" en les converses que hi va haver entre Santacreu i la candidatura independentista després de les eleccions. Algú va plantejar en algun moment la possibilitat d'una integració de persones de l'equip independentista en l'executiva. Hi ha punts de connexió entre sectors de FemCat i figures d'Eines de País, amb els que van compartir el suport a la candidatura d'Enric Crous, derrotada en les eleccions del 2019. Hi ha molt de malestar a Eines en sentir-se bandejats.
Hi ha el dubte de què farà ara Eines de País? Mantindrà la seva cohesió un cop perdudes les eleccions? S'haurà equivocat Santacreu en no integrar-los? Que la situació no serà plàcida ho demostra el ple de dilluns. Eines va forçar una segona convocatòria arribant tard al ple, convocat inicialment a les 11 hores i que, com que no hi havia quòrum, va començar a les 11.30. Una escletxa legal, en la qual es va basar Toni Fitó, vicepresident sortint, al final de la sessió en assegurar que els acords i votacions requerien 2/3 dels vots en cas de segona convocatòria. Hi haurà al·legacions? Sembla que els esdeveniments a la Cambra encara poden donar sorpreses.