Tot i que fins ara el més habitual era nàixer en un hospital, cada cop més aquesta tendència canvia. Hi ha dones que donen a part a la banyera de casa seva, o en una piscina o en un centre especialitzat de parts i, d'altres, que ho fan en llocs remots i inesperat.
És el cas dels avions, i un exemple el trobem ara fa un any a Barcelona, quan una aeronau va d'haver d'aterrar d'emergència per un naixement a bord. D'on són els bebès que naixen en ple vol? La resposta depèn de la legislació del país que ocupa el terreny de sota d'on està l'avió en el moment del part.
Bàsicament, però, hi ha dos principis que ho regulen: l'ius sanguinis -dret de sang- i l'ius soli -dret del sòl. El primer implica que el bebè rep la nacionalitat dels seus pares mentre que el segon marca que el nadó en un vol pren la nacionalitat del territori que sobrevola l'avió en el moment concret.
Així, en el cas d'Espanya o França i altres països de la Unió Europeu es respecta l'ius sanguinis i, per tant, els nadons tenen la nacionalitat dels seus progenitors. "El Ministeri de Justícia estableix que si una persona naix a l'espai aeri espanyol i de pares espanyol rebrà automàticament la nacionalitat espanyola.
Això no obstant, si els pares són estrangers, no podrà adquirir la nacionalitat de forma directa", asseguren els experts. D'altra banda, el cas contrari el trobem als Estats Units, Argentina o el Canadà. Els bebès nascuts a l'espai aeri d'aquests països reben directament la nacionalitat de cada territori.
Això suposa que, segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), existeixin al voltant de 12 milions d'apàtrides al món. És a dir, els bebès nascuts en territori internacional, com ara a sobre d'un oceà. Què passa en aquests casos? La nacionalitat de l'avió és clau.
Segons la Convenció Internacional d'Aviació Civil de 1944, els avions tenen la nacionalitat del país en què han estat registrats i, segons una convenció posterior dedicada als apàtrides, els bebès podrien adquirir la nacionalitat de l'aerolínia.