El Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) ha recomanat que les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament (DID) condemnades a presó no estiguin en centres penitenciaris, sinó que se’ls busquin alternatives més adequades per a la seva discapacitat, com el medi obert. En l’informe anual del 2024, l’MCPT conclou que la presó no és un lloc adequat per a aquestes persones, i l'MCPT demana que puguin complir la seva condemna de manera alternativa.
En aquest sentit, les instàncies jurisdiccionals haurien de derivar aquestes persones cap a altres recursos més adequats a la seva situació. Tanmateix, com que no es fa -sovint perquè en aquesta fase no es detecta la discapacitat- s'ha d'entomar el problema des de l'administració penitenciària. I, tot i que s'estan fent esforços per adaptar l'entorn penitenciari a les persones amb DID, encara hi ha mancances que fan que no se'ls presti una atenció adequada a les seves necessitats.
De fet, un primer problema és que no hi ha unitats específiques per atendre les necessitats d'aquest col·lectiu, a excepció del Departament d'Atenció Especialitzada (DAE) de la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès, que treballa sota els principis de comunitat terapèutica. Actualment, és una unitat de convivència amb 35 places, apartada dels mòduls ordinaris del centre penitenciari. Es va crear a la dècada de 1990 per abordar el gran problema de l'addicció a les drogues de la població reclusa.
A banda, actualment, alguns centres penitenciaris disposen d'un departament o unitat d'atenció especialitzada per a persones amb DID on solen residir les persones amb aquesta discapacitat o les que, tot i no tenir discapacitat, tenen característiques de vulnerabilitat que fan aconsellable que hi resideixin. En total, a les presons catalanes hi havia 236 discapacitats intel·lectuals el 2023, 218 homes i 18 dones, un 1,8% de tots els reclusos, però amb un percentatge superior en les dones que en els homes. Només 136 tenen certificat oficial de discapacitat. A Brians 2, n’hi havia 45, 32 a Brians 1 i 31 a Quatre Camins, a banda dels 38 del DAE d’aquesta mateixa presó. Als altres centres tancats d’homes n’hi ha entre 11 i 19 a cadascun.
La manca d'unitats específiques fa que, a la pràctica, la majoria de les persones amb DID convisquin barrejades amb altres interns vulnerables, ja sigui perquè tenen una patologia mental, un problema de consum d’alcohol o drogues o una discapacitat. En algunes ocasions, a més, l'estada en aquests espais alternatius està limitada a dos anys, la qual cosa no és adequada per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Altres centres penitenciaris, com el de Ponent, a Lleida, o el de Dones, a Barcelona, ni tan sols tenen previst disposar d'aquest espai per atendre els interns en situació de vulnerabilitat.
Per acabar, l'informe posa de manifest que les dones amb DID pateixen una doble discriminació, perquè o bé no hi ha un espai específic per a elles o bé el que hi ha és clarament insuficient. I que hi ha un percentatge elevat de persones amb DID que no tenen el certificat oficial de discapacitat ni estan detectades com a persones vulnerables. Per tant, estan ubicades en mòduls ordinaris i, fins i tot, es poden trobar en aïllament de manera perllongada.
La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l'adjunt general, Jaume Saura, han lliurat aquest dilluns a la tarda al president del Parlament, Josep Rull, el 14è informe de l’MCPT. Durant el 2024 es van visitar 35 centres amb persones privades de llibertat o institucionalitzades. La majoria de les visites (19) corresponen a comissaries de policia, tant de Mossos d'Esquadra (7) com, sobretot, de policies locals (12). També es van visitar 8 presons, 6 centres de justícia juvenil, un centre sociosanitari i un servei d'atenció hospitalària psiquiàtrica. Com cada any, l'informe conté les fitxes de totes les visites, on es recullen les principals observacions i conclusions de l'Equip de Treball de l'MCPT per a cada centre visitat, i també les recomanacions que se'n deriven.
El treball penitenciari: la circular 2/2024
Arran de l'assassinat d’una cuinera del Centre Penitenciari Mas d'Enric al març a mans d’un intern, es va implementar la circular 2/2024, que regula el procediment d'accés, suspensió i extinció de la relació laboral especial penitenciària. Tenint en compte que el treball penitenciari compleix una funció reinseridora, la síndica considera que aquesta nova circular és una restricció excessiva en l'accés i en la permanència a tallers i destins, i demana que es revisi en profunditat, per dos motius: perquè amplia notablement els llocs de treball considerats d'especial risc per a la seguretat, i perquè estableix nous requisits per accedir-hi que no tenen base legal, com el de no haver estat condemnat per delictes violents amb resultat de mort o lesions greus.
L'MCPT és conscient que la seguretat del personal i dels interns dels centres penitenciaris és un element fonamental, però defensa que per garantir-la no s'ha de restringir l'accés dels interns al treball penitenciari, sinó ampliar les mesures de control, com la instal·lació de càmeres de videovigilància i arcs metàl·lics, o els escorcolls freqüents. A més, limitar l'accés al treball en funció del tipus de delicte comès, sense atendre la individualitat del cas, no respecta el principi de la reserva de llei, i s'envaeixen competències d'àmbit estatal.
Altres recomanacions
L'informe també recomana que les comissaries de policia local s'abstinguin de fer funcions de custòdia de persones detingudes. De fet, l'MCPT demana des del 2014 que els cossos de policia local que practiquin alguna detenció traslladin la persona detinguda directament a l'àrea bàsica policial dels Mossos d'Esquadra. Amb aquest objectiu, es demana que s'estableixi un protocol d'actuació entre l'ajuntament corresponent i el Departament d'Interior que permeti als cossos de policia local clausurar les seves àrees de custòdia.
Pel que fa als centres de justícia juvenil, entre el 2023 i el 2024 s'han visitat els set centres educatius destinats a l'execució de mesures judicials d'internament. L'informe constata que, tot i que aquests centres cobreixen gran part del territori català, algunes demarcacions, com la de Tarragona, no en tenen, i això pot fer difícil mantenir els vincles entre els joves i les seves famílies. També detecta que els joves d'origen migrant sense xarxa familiar estan més desprotegits i necessiten un acompanyament en el moment clau de preparar la sortida del centre i la vida posterior. Finalment, l'informe subratlla la necessitat de garantir que el personal de seguretat privada d'aquests centres tingui formació específica sobre els drets i les obligacions dels menors que hi resideixen i sobre el procediment i els límits de l'aplicació dels mitjans de contenció.