Iñaki Rivera, director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), presentava un llibre en un acte online al Centre d'Estudis Jurídics de la Generalitat quan un conjunt de funcionaris de presons van intentar boicotejar-lo amb insults al xat. La mort d'una treballadora a mans d'un reu a la cuina del centre penitenciari de Mas d'Enric encara ressonava als mitjans i continuava l'onada d'indignació i mobilitzacions. Una resposta que l'Observatori, un centre de recerca associat a la Universitat de Barcelona (UB) format per investigadors de Dret i Criminologia, va denunciar com una vaga il·legal en què, fruit de les restriccions, s'havien vulnerat els drets fonamentals de les persones preses i que el Departament de Justícia va investigar sense depurar responsabilitats.
Aquells dies, tres treballadors més el van abordar mentre passejava amb la seva parella per Barcelona. Tot plegat va portar Rivera, que diu estar preocupat per la seva integritat física, a presentar una primera denúncia davant els Mossos, i una segona arran d'una publicació a la xarxa social X d'un altre funcionari: "Iñaki, fill de la gran chirusa, si et trobo pel carrer,fuig, perquè no tindré cap mena de contemplació cap a la teva puta persona, gil de merda, a mi no m'enganyaràs, goruta de merda", deia, tal com consta a la sentència condemnatòria per un delicte lleu d'amenaces del 24 de gener de 2025 a la qual ha tingut accés Nació i que serà recorreguda per la defensa.
Es tracta de la primera sentència condemnatòria que constata la persecució a l'Observatori, ja que dona per fet que aquest missatge és "l'última peça d'un conjunt d'actituds hostils" cap a l'entitat. Sobre això, destaquen el fet que l'advocat defensor, Ángel Colmenar Launes, és un antic funcionari de presons i líder sindical condemnat per una agressió a un pres el 1994 i acusat de ser pròxim a sectors de l'extrema dreta. Posteriorment, es va incorporar al sindicat majoritari d'UGT-presons. Colmenar ha atès i respost totes les preguntes d'aquest diari, però no ha donat autorització per incloure-les a la crònica.
I és que des de l'Observatori asseguren que són víctimes d'amenaces, intimidacions i assetjament per part d'algunes cúpules sindicals i una part del funcionariat de presons des de la seva fundació el 2001. Subratllen que en cap cas es refereixen als treballadors individuals i encara menys als treballadors socials, educadors, metges i infermeres que treballen als centres penitenciaris; però totes les parts admeten una història de "tensió" que es remunta 20 anys abans de la primera sentència judicial.
El motí de Quatre camins del 2004, l'inici de les tensions
El 30 d’abril de 2004, els funcionaris de la presó de Quatre Camins van ofegar un intent de motí dels reus amb una vintena d’agressions que l’Observatori, que feia tres anys que funcionava, va denunciar. Diversos funcionaris, i fins i tot l’aleshores subdirector metge del centre penitenciari, Xavier Martínez Redondo, van ser declarats culpables per maltractament en una sentència històrica a Catalunya i amb la ratificació del Tribunal Suprem.
Un any després, el 2005, Rivera va publicar, juntament amb altres investigadors de l’Observatori, Algunes notes sobre la història del sindicalisme penitenciari a Catalunya, una recerca en la qual feia temps que treballava. Abordava els vincles d’una part del funcionariat de presons, molt d'ell encara provinent de les institucions penitenciàries del franquisme, i els sindicats del sector amb l’extrema dreta. S'hi assenyala UGT-Presons, el sindicat majoritari a Catalunya, per “defensar funcionaris acusats de maltractar presos cada dia” i ja es denuncien insults i desqualificacions cap a l'entitat, el Departament de Justícia, el Secretariat de Serveis Penitenciaris i el síndic de greuges. "Aquí comença la història de persecució", assegura el centre de recerca.
Des d'UGT-presons defensen que no es poden extreure lectures actuals d'uns fets que són antics i que els representants sindicals acusats de ser pròxims a l'extrema dreta que han incorporat al llarg dels anys han deixat enrere aquests posicionaments. Tanmateix, reiteren que són un sindicat "antifeixista" i que rebutja els discursos d'odi "d'una banda i de l'altra". En aquest sentit, s'oposen a qualsevol mesura violenta contra l'Observatori i aposten pel diàleg i l'increment de les eines per a la seguretat dels treballadors, alhora que afirmen que l'entitat associada a la UB també fa discursos d'odi contra els funcionaris de presons cada cop que en posa el dubte la professionalitat.
Així, entenen que cal diferenciar el que es diu en un moment de crispació, com el viscut amb l'assassinat de Mas d'Enric, de proclames que no tenen cabuda al sindicat. També defensen que l'Observatori no hauria d'interpel·lar els sindicats i hauria de dirigir les demandes a l'Administració. "Han d'existir, però no han de trepitjar els nostres interessos", afirmen.
Els sindicats de presons -ara és majoritària la UGT, però abans ho havien estat la CATAC-IAC o la USO- sempre han tingut una presència important a entre els representants de les juntes de personal funcionari dels serveis territorials de la Generalitat. En total són més de 5.000, però la seva sobrerepresentació es deu també a la seva alta participació en les eleccions sindicals per les facilitats que se'ls donen de votar per correu i al mateix centre, cosa que, per exemple, no passa amb el PAS dels instituts.
La intervenció del Comitè de Prevenció de la Tortura de l'ONU
Les relacions entre l'Observatori i el funcionariat de presons han passat per fases de diferent intensitat. A inicis de la dècada del 2010, els xocs van passar a ser més freqüents i, el 2015, el Comitè de Prevenció de la Tortura de les Nacions Unides va requerir a l’Estat que l’informés sobre les investigacions entorn la presumpta obstrucció a la feina de l’Observatori a Catalunya, alhora que els relators de l’ONU sobre els defensors dels drets humans i sobre la tortura, Michel Forst i Juan E. Méndez, van mostrar la seva preocupació davant les al·legacions de represàlies contra membres de l'entitat.
Va ser aleshores quan els Mossos d'Esquadravan decidir posar un escorta a Rivera i van obrir un protocol per garantir-ne la seguretat. En aquest sentit, cada vegada que feia una intervenció pública i als mitjans, havia d’avisar-los per activar agents de paisà per controlar possibles reaccions. Això va servir per rebaixar la tensió fins al 2018, quan el Sistema de Registre i Comunicació de Violència Institucional (SIRECOVI), vinculat a l’Observatori, va publicar l’informe Violència Institucional a Catalunya i Rivera va aparèixer al programa que el Tot es mou de TV3 li va dedicar.
Allà, va assenyalar les morts “en estranyes circumstàncies” arran de l’aplicació dels DERT, els coneguts com a règims d’aïllament. Una realitat en què l'Observatori ha aprofundit més endavant amb la publicació d'un informe encarregat per l'alt comissionat de l'ONU sobre la proliferació de les contencions mecàniques, una pràctica no recomanada, a Catalunya. Tot i que posteriorment va matisar les declaracions, aquestes van comportar l’obertura de dos procediments contra ell per quatre denúncies per injúries i calúmnies de diverses organitzacions sindicals, que d'entrada van ser promogudes per CCOO. Totes van ser arxivades, però assegura que li van comportar un elevat cost econòmic i personal. En aquell temps, el 2020, Rivera va rebre el Premi Nacional dels Drets Humans que atorga l'Associació Pro Drets Humans d'Espanya (APDHE).
"No en passarem ni una més"
Ara, després dels darrers episodis de tensió arran de la funcionària assassinada a Mas d'Enric i la primera sentència judicial favorable, l'Observatori assegura que no tolerarà cap més amenaça i que, per recomanació dels Mossos, farà arribar qualsevol indici de violència a la justícia. La resta d'actors consultats per Nació també es mostren contraris a qualsevol expressió violenta, però tots admeten que les relacions han estat sempre tenses i que els punts de conflicte no han canviat.