«Recordar és un deure»: el filòsof Francesc Torralba explica com ha afrontat la pèrdua del seu fill

Recordar és un deure, també quan hi ha dol. El filòsof i professor universitari, Francesc Torralba, ha rememorat la pèrdua del seu fill Oriol, un jove de 26 anys que va perdre la vida en un accident mortal mentre feia una ruta pels Pics d'Europa. En una entrevista íntima a TV3, Torralba, conegut per la seva participació en els mitjans, ha compartit la seva vivència amb el dol, una experiència – la d'encarar-se amb la mort– que li ha fet canviar la seva manera de viure. 

Societat

Francesc Torralba: «L'individualisme salvatge serà un dels derrotats de la pandèmia»

"La mort no avisa, és dèspota, no arriba quan vols: això et fa valorar més la vida. Cada dia compta", ha reflexionat Torralba. “Moltes coses les fem de cara a la galeria, per quedar bé. Amb aquesta experiència he enfortit la idea que pots deixar de ser en qualsevol moment, i això fa que aprofitis al màxim aquest ser-hi. No en som conscients fins que t'adones que això és molt efímer, fràgil". El filòsof posa l'exemple de l'aigua per entendre la seva mentalitat. Quan raja indiscriminadament no la valorem tant com ara, que estem en sequera, assegura de manera pedagògica

"Hi ha objectes simbòlics que et fan plorar"

Per Torralba, hi ha dates i llocs que són més simbòlics que d'altres: aboquen aquella presència. “Una muntanya, un dia determinat, els objectes com la bicicleta o la roba tenen una ressonància especial. Et fan plorar", reflexiona. Per Torralba la memòria, a banda de plaer, també és un deure. "Hem de recordar allò de bo i positiu de la persona. Això és bàsic i no podem esborrar-ho ni oblidar-ho. Hem de tenir el record d'aquella trajectòria de vida. 

El professor universitari ha compartit la seva manera d'afrontar el dolor sense que li passés per sobre: “Hi ha d'haver afrontament i evasió. Cal que siguin intermitents. Tenir el cap ocupat ajuda, però de tant en tant ho has d'afrontar perquè les ones de tristesa no siguin tan fortes. N'hi ha que són tsunamis i d'altres que són més lleus. No recomano només evadir-se: cal que hi hagi una cicatriu, que no es fa de cop, li cal temps".