El Tribunal Suprem ha dictat dues sentències en què reitera que l'ordenament jurídic espanyol no permet convertir el personal temporal de l'administració en funcionari de carrera o personal fix o equiparable sense que intervinguin els processos selectius previstos legalment per accedir a aquesta condició. La sala manté la jurisprudència sobre la qüestió i considera que no és contrària a la interpretació de la directiva europea mantinguda pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En tot cas, afegeix que qui hagi estat objecte de nomenaments temporals abusius, si acredita haver patit perjudicis per aquesta causa, tindrà dret a ser indemnitzat.
En la seva sentència, el tribunal subratlla que, “el dret espanyol no permet convertir el personal temporal de l'administració en funcionari de carrera o personal fix equiparable sense que intervinguin els processos selectius previstos legalment per accedir a aquesta condició. O sigui, sense que se segueixin, no qualsevol forma de selecció, sinó procediments fonamentats en els principis constitucionals de mèrit i capacitat i igualtat, convocats a aquest efecte i resolts amb totes les garanties per òrgans caracteritzats per l'objectivitat en l'exercici de la seva funció”.
La sala remarca que aquests procediments tenen unes característiques que els distingeixen dels que s'observen en l'àmbit privat, de la mateixa manera que difereix el règim estatutari dels empleats públics del que és propi dels treballadors del sector privat, per la qual cosa no són comparables com també afirma la sentència del TJUE del juny passat.
En les sentències, destaca que en el cas d'Espanya l'impediment "no és de mera legalitat, sinó de constitucionalitat", per la qual cosa "admetre la conversió pretesa aniria contra la Constitució". Vulneraria elements essencials de la configuració de la funció pública disposats pel constituent, centrals en la seva operativitat que, a més, s'integren en els drets fonamentals dels aspirants a accedir a l'ocupació pública i han estat assumits per la consciència social com a trets distintius de dimensió subjectiva de les administracions públiques.
D'altra banda, la sala rebutja presentar una qüestió prejudicial davant del TJUE, com es plantejava en un dels recursos examinats, ja que considera que no només s'ha fet aquesta petició tardanament, sinó perquè amb ella es “pretén eludir un pronunciament de la sentència del Tribunal de Luxemburg de claredat cristal·lina, tan evident en el seu sentit que no pot suscitar cap dubte, no ja al lector espanyol, sinó al de qualsevol país de la UE, i, per descomptat, cap jutge”.
La sala respon a les qüestions plantejades a la interlocutòria d'admissió que “l'apreciació de l'ús abusiu dels nomenaments temporals exigeix la comprovació que es reiteren o prolonguen per cobrir necessitats no permanents o estructurals; és contrari a la Constitució convertir en funcionari fix o equiparable qui hagi rebut nomenaments temporals abusius; l'afectat per l'abús, si és destituït fora dels supòsits previstos legalment per a la finalització de la relació de servei temporal, té dret a ser reposat fins que el lloc de treball exercit es cobreixi per funcionari públic o s'amortitzi; qui hagi estat objecte de nomenaments temporals abusius, si acredita haver patit perjudicis per aquesta causa, tindrà dret a ser indemnitzat en la mesura proporcionada o, si s’escau, en allò que estableixi el legislador”.
El tribunal desestima els recursos de cassació interposats per una interina que va treballar durant més de 13 anys als serveis centrals de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports de la Junta de Castella-la Manxa i per un professor d'educació secundària que va estar en la mateixa situació durant més de 29 anys a Andalusia. Tots dos van ser destituïts dels seus respectius llocs de treball i van reclamar en via administrativa i judicial ser nomenats funcionaris de carrera o fixos, per considerar que havien patit abús en el nomenament temporal.