20
de juliol
de
2023, 13:24
Actualitzat:
13:24h
El Govern de la Generalitat ja té un pas més enllestit en el camí cap a una regulació de lloguers encara amb massa incerteses. Després que el Departament de Territori enllestís la llista de 140 municipis on es volen desplegar topalls al lloguer, ara ja ha acabat el període obligatori en què l'administració rep les queixes o matisos dels diversos actors implicats en la mesura. Aquest dimecres va acabar el calendari permès per fer al·legacions. I el resultat és que se n'han rebut 46, la majoria a càrrec d'associacions o particulars, detallen des de la conselleria. "Ens posem a treballar per resoldre-les", ha afirmat la consellera de Territori, Esther Capella.
Ara bé, en tretze casos l'autor de l'al·legació -que pot implicar la disconformitat total amb formar part de la norma o alguna reclamació formal mínima- és un ajuntament. És a dir, que hi ha tretze municipis catalans que han reclamat alguna mena de canvi a la Generalitat, en el seu pla de regulació de lloguers. Ara bé, no ha transcendit quines són aquestes poblacions ni quin detall s'ha demanat de modificar a la conselleria. "Un cop hagim estudiat i respost les al·legacions, farem la resolució pertinent per enviar-la al Ministeri de Transports i Agenda Urbana perquè avali la memòria i pugui entrar en vigor com més aviat millor la llei d'habitatge", ha explicat.
Segons ha pogut saber aquest diari, en alguns casos, els protagonistes de les al·legacions per part d'associacions del sector immobiliari són els mateixos que ja van iniciar accions de reclamació quan va néixer la llei catalana de lloguers. En aquell moment, algunes de les entitats que van presentar queixes a l'administració van ser l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE), el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Girona o la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.
Després de 20 dies d'exposició pública, el tràmit posterior a la presentació del pla del Govern, ara l'executiu català té com a prioritat respondre ràpidament els plantejaments que han rebut. "El que ens preocupa és fer la feina el més ràpid possible i amb el màxim rigor. I traslladar-ho a l'Estat. Però al final, depenem del govern espanyol perquè ho faci vigent", deia la secretària d'Habitatge, Marina Berasategui a aquest diari, setmanes enrere.
Les paraules de la màxima responsable d'habitatge de l'administració catalana apuntaven el camí que segueix pendent. Des de la conselleria tenen en ment resoldre les al·legacions les pròximes setmanes, amb la mirada posada en Madrid. Després de les eleccions espanyoles d'aquest cap de setmana, el darrer dia perquè es constitueixi formalment el nou Congrés dels Diputats és el 17 d'agost. És aquesta la data que miren de reüll des de la Generalitat. Es vol tenir tot enllestit i traslladat al govern espanyol en funcions abans d'aquell moment.
Si tot va com espera l'executiu monocolor d'ERC, la regulació de lloguers -que impedeix pujades de preu en casos de petits propietaris i fixa un topall als habitatges de grans tenidors- hauria d'arribar a donar-se a 140 municipis, on viu el 80% de la població del país. "Utilitzarem totes les estratègies que tinguem a l'abast", ha afirmat Capella, que ha demanat "celeritat" al govern espanyol perquè la situació d'habitatge a Catalunya "és una emergència". Aquesta proposta de regulació és més tova que la catalana, però el Govern ha proposat desplegar-la a més parts del territori català, tal com va avançar Nació. Ara bé, les intencions de la Generalitat no tenen les garanties d'arribar a bon port. Depèn del govern espanyol, del resultat que surti de les pròximes eleccions i dels bons ulls amb què es vegin alguns detalls com l'homologació de l'índex català de referència del lloguer. De moment, doncs, un pas més en una ruta farcida d'incògnites.
Ara bé, en tretze casos l'autor de l'al·legació -que pot implicar la disconformitat total amb formar part de la norma o alguna reclamació formal mínima- és un ajuntament. És a dir, que hi ha tretze municipis catalans que han reclamat alguna mena de canvi a la Generalitat, en el seu pla de regulació de lloguers. Ara bé, no ha transcendit quines són aquestes poblacions ni quin detall s'ha demanat de modificar a la conselleria. "Un cop hagim estudiat i respost les al·legacions, farem la resolució pertinent per enviar-la al Ministeri de Transports i Agenda Urbana perquè avali la memòria i pugui entrar en vigor com més aviat millor la llei d'habitatge", ha explicat.
Segons ha pogut saber aquest diari, en alguns casos, els protagonistes de les al·legacions per part d'associacions del sector immobiliari són els mateixos que ja van iniciar accions de reclamació quan va néixer la llei catalana de lloguers. En aquell moment, algunes de les entitats que van presentar queixes a l'administració van ser l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE), el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Girona o la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.
Després de 20 dies d'exposició pública, el tràmit posterior a la presentació del pla del Govern, ara l'executiu català té com a prioritat respondre ràpidament els plantejaments que han rebut. "El que ens preocupa és fer la feina el més ràpid possible i amb el màxim rigor. I traslladar-ho a l'Estat. Però al final, depenem del govern espanyol perquè ho faci vigent", deia la secretària d'Habitatge, Marina Berasategui a aquest diari, setmanes enrere.
Les paraules de la màxima responsable d'habitatge de l'administració catalana apuntaven el camí que segueix pendent. Des de la conselleria tenen en ment resoldre les al·legacions les pròximes setmanes, amb la mirada posada en Madrid. Després de les eleccions espanyoles d'aquest cap de setmana, el darrer dia perquè es constitueixi formalment el nou Congrés dels Diputats és el 17 d'agost. És aquesta la data que miren de reüll des de la Generalitat. Es vol tenir tot enllestit i traslladat al govern espanyol en funcions abans d'aquell moment.
Si tot va com espera l'executiu monocolor d'ERC, la regulació de lloguers -que impedeix pujades de preu en casos de petits propietaris i fixa un topall als habitatges de grans tenidors- hauria d'arribar a donar-se a 140 municipis, on viu el 80% de la població del país. "Utilitzarem totes les estratègies que tinguem a l'abast", ha afirmat Capella, que ha demanat "celeritat" al govern espanyol perquè la situació d'habitatge a Catalunya "és una emergència". Aquesta proposta de regulació és més tova que la catalana, però el Govern ha proposat desplegar-la a més parts del territori català, tal com va avançar Nació. Ara bé, les intencions de la Generalitat no tenen les garanties d'arribar a bon port. Depèn del govern espanyol, del resultat que surti de les pròximes eleccions i dels bons ulls amb què es vegin alguns detalls com l'homologació de l'índex català de referència del lloguer. De moment, doncs, un pas més en una ruta farcida d'incògnites.