17
de març
de
2020, 22:15
Actualitzat:
18
de març,
20:07h
"La major mobilització de recursos econòmics de la història democràtica d'Espanya". Així definia Pedro Sánchez el pla de xoc econòmic contra el coronavirus, que quantificava amb uns ufanosos i rodons 200.000 milions d'euros. Ara bé, realment el govern espanyol invertirà tota aquesta quantitat per frenar l'impacte del coronavirus a les empreses i els treballadors? Ni molt menys, la xifra real podria no arribar al 5% d'això.
La primera "trampa", la més evident, és que, de tota aquesta quantitat, 100.000 milions són avals de l'Estat i 83.000 milions més, altres préstecs i inversions del sector privat que espera que la resta de mesures activin. Així, el govern espanyol, a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) avalaria empresaris per un valor de 100.000 milions d'euros -cosa que, si retornen els préstecs, no li costaria cap despesa real- i confia que la banca, sense cap altre aval públic, presti 83.000 milions més o ho inverteixin els empresaris complementant els crèdits aconseguits.
Tot plegat no es tracta d'una inversió de l'Estat, sinó de la confiança emprenedora en el sector privat, amb una empenta en forma d'aval però en cap cas de despesa -però sense massa garantia que s'acomplirien aquestes xifres-. Restant aquestes quantitats, tan sols resten a 17.000 milions, els quals, segons Sánchez, "van a col·lectius específics, a col·lectius vulnerables com a conseqüència d'aquesta aturada". Ara bé, tampoc no és del tot cert o, en tot cas, no està quantificat enlloc.
Normalment, quan s'expliquen plans econòmics d'aquesta magnitud, amb xifres globals tan exactes, van acompanyades d'un detall de com es gastaran. No ha estat el cas. De fet, el mateix Sánchez ha explicat que, a banda dels recursos anteriors, mobilitzaran 2.000 milions addicionals en avals a empreses exportadores. Això reduiria la quantitat de despesa efectiva fins a 15.000 milions.
I aquests a què es destinarien? Difícil de detallar, ja que no s'han ofert dades en cap moment i la majoria de mesures no tenen cost per a l'administració. El gruix de les despeses anirien per les novetats vinculades als expedients de regulació temporals (ERTO), ja que el govern espanyol permetrà que cobrin prestació d'atur aquells afectats que no en tinguessin dret, no es consumiria l'atur que es rebés i, a més, les empreses estarien exemptes de seguir pagant la seguretat social.
Un seguit de mesures que, segons càlculs del govern espanyol, tindrien un cost proper als 5.000 milions, tot i que és difícil de calcular i dependria de la quantitat d'ERTO que es presentessin -per ara, no en són pocs-. Seria el gruix de la despesa, però segueix lluny dels 15.000 milions totals per adjudicar de despesa teòricament real -i ja no dels 200.000 milions destacats inicialment.
L'única quantitat que també ha concretat Sánchez és una transferència per a serveis socials. "Destinarem 600 milions d'euros al finançament de prestacions bàsiques dels corresponents serveis socials de les comunitats autònomes i ens locals, amb especial atenció a l'assistència sanitària de les persones grans i dependents", ha asseverat. La sorpresa, però, arriba amb un comunicat posterior del ministeri d'Hisenda que ho concreta.
D'aquests 600 milions, la meitat sí que l'aporta al govern espanyol i el cedeix a les comunitats autònomes, però els altres 300 milions per als ajuntaments serien recursos dels mateixos ens locals provinents del seu superàvit del 2019 que els permetrien gastar en aquest camp -fins ara, els ajuntaments tenien prohibit reinvertir el superàvit d'exercicis anteriors-. El govern espanyol s'atribuïa la cessió d'aquests milions quan, en realitat, ja pertanyien als consistoris.
La resta de mesures, en canvi, no tenen cap tipus de cost o no es preveu massa elevat. La moratòria de quotes de les hipoteques no suposa cap despesa, així com no queda clar quant costaria evitar els talls de subministraments i comunicacions de les persones vulnerables, o fins i tot si la factura l'haurien d'assumir les mateixes empreses proveïdores o formaria part dels 600 milions transferits a autonomies i ens locals. En tot cas, no seria una quantitat massa elevada en relació a les xifres tractades.
Tampoc no té cap cost per al govern espanyol mesures com la flexibilització de les jornades laborals o la seva reducció per facilitar la conciliació -més enllà de la reducció d'IRPF i cotitzacions socials cobrades, però el treballadors no percebria cap ingrés de l'Estat durant aquest període-, com tampoc l'impuls del teletreball. La prohibició que empreses estrangeres es facin amb el control de societats estratègiques espanyoles es també una mesura política sense cost.
Sí que podria causar alguna despesa el fet de facilitar la prestació per cessament d'activitat als autònoms amb dificultat -per bé que, en el seu cas, sí que descomptaria dels recursos a què podrien tenir dret en el futur-. Una altra despesa sí comptabilitzada en l'anunci de Sánchez són 30 milions per a la investigació d'una cura del coronavirus.
Ara bé, si se sumen els 5.000 milions del cost de les reformes en els ERTO, els 300 milions per a serveis socials transferits a les autonomies i els 30 milions per a recerca, tan sols s'assoleixen 5.330 milions. Encara que es contemplessin altres despeses puntuals citades i no comptabilitzades, difícilment el cost total s'acostaria als 10.000 milions, l'equivalent al 5% del total de 200.000 milions anunciats per Sánchez. El pla, de fet, no inclou ni tan sols la prestació anunciada fa pocs dies per als pares que renuncien a treballar temporalment per tenir cura de fills o gent gran, els quals es quedaran sense ingressos.
Llavors, on es troben la resta de milions que falten en aquests càlculs? El pla de xoc aprovat aquest dimarts també complementa la moràtoria fiscal a autònoms i empreses validada la setmana passada i que, segons Sánchez, tenia un impacte de 14.000 milions. No es tracta, però, de recursos que el govern espanyol aporti als empresaris, sinó que accepta cobrar-los amb cert retard. Si la moratòria inclosa en aquest segon paquet també es computa com a aportació de l'Estat, això ajudaria a quadrar els números fins als 200.000 milions, amb totes les trampes pel mig. De despesa real, però, ben poca.
No és el primer cop, però, que el govern de Sánchez tergiversa les xifres per fer veure que les seves mesures econòmiques contra el coronavirus són contundents. La setmana passada ja va anunciar que injectava 2.800 milions a les autonomies quan l'únic que feia era recalcular millor les bestretes que els pertocarien aquest 2020, en base a noves previsions econòmiques. No els regalava recursos, sinó que passava a transferir una quantitat més adequada al que mereixien i que fins llavors els estava escatimant.
La primera "trampa", la més evident, és que, de tota aquesta quantitat, 100.000 milions són avals de l'Estat i 83.000 milions més, altres préstecs i inversions del sector privat que espera que la resta de mesures activin. Així, el govern espanyol, a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) avalaria empresaris per un valor de 100.000 milions d'euros -cosa que, si retornen els préstecs, no li costaria cap despesa real- i confia que la banca, sense cap altre aval públic, presti 83.000 milions més o ho inverteixin els empresaris complementant els crèdits aconseguits.
Tot plegat no es tracta d'una inversió de l'Estat, sinó de la confiança emprenedora en el sector privat, amb una empenta en forma d'aval però en cap cas de despesa -però sense massa garantia que s'acomplirien aquestes xifres-. Restant aquestes quantitats, tan sols resten a 17.000 milions, els quals, segons Sánchez, "van a col·lectius específics, a col·lectius vulnerables com a conseqüència d'aquesta aturada". Ara bé, tampoc no és del tot cert o, en tot cas, no està quantificat enlloc.
Las medidas que adoptamos hoy suponen una movilización colosal de recursos públicos, pero necesitan el apoyo de toda la sociedad. Debemos ser comprensivos con los demás, facilitarles las cosas. Así saldremos todos más rápido y más fuertes. #EsteVirusLoParamosUnidos#COVID19pic.twitter.com/Oj86iq6RIP
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) March 17, 2020
Normalment, quan s'expliquen plans econòmics d'aquesta magnitud, amb xifres globals tan exactes, van acompanyades d'un detall de com es gastaran. No ha estat el cas. De fet, el mateix Sánchez ha explicat que, a banda dels recursos anteriors, mobilitzaran 2.000 milions addicionals en avals a empreses exportadores. Això reduiria la quantitat de despesa efectiva fins a 15.000 milions.
I aquests a què es destinarien? Difícil de detallar, ja que no s'han ofert dades en cap moment i la majoria de mesures no tenen cost per a l'administració. El gruix de les despeses anirien per les novetats vinculades als expedients de regulació temporals (ERTO), ja que el govern espanyol permetrà que cobrin prestació d'atur aquells afectats que no en tinguessin dret, no es consumiria l'atur que es rebés i, a més, les empreses estarien exemptes de seguir pagant la seguretat social.
Un seguit de mesures que, segons càlculs del govern espanyol, tindrien un cost proper als 5.000 milions, tot i que és difícil de calcular i dependria de la quantitat d'ERTO que es presentessin -per ara, no en són pocs-. Seria el gruix de la despesa, però segueix lluny dels 15.000 milions totals per adjudicar de despesa teòricament real -i ja no dels 200.000 milions destacats inicialment.
L'única quantitat que també ha concretat Sánchez és una transferència per a serveis socials. "Destinarem 600 milions d'euros al finançament de prestacions bàsiques dels corresponents serveis socials de les comunitats autònomes i ens locals, amb especial atenció a l'assistència sanitària de les persones grans i dependents", ha asseverat. La sorpresa, però, arriba amb un comunicat posterior del ministeri d'Hisenda que ho concreta.
D'aquests 600 milions, la meitat sí que l'aporta al govern espanyol i el cedeix a les comunitats autònomes, però els altres 300 milions per als ajuntaments serien recursos dels mateixos ens locals provinents del seu superàvit del 2019 que els permetrien gastar en aquest camp -fins ara, els ajuntaments tenien prohibit reinvertir el superàvit d'exercicis anteriors-. El govern espanyol s'atribuïa la cessió d'aquests milions quan, en realitat, ja pertanyien als consistoris.
La resta de mesures, en canvi, no tenen cap tipus de cost o no es preveu massa elevat. La moratòria de quotes de les hipoteques no suposa cap despesa, així com no queda clar quant costaria evitar els talls de subministraments i comunicacions de les persones vulnerables, o fins i tot si la factura l'haurien d'assumir les mateixes empreses proveïdores o formaria part dels 600 milions transferits a autonomies i ens locals. En tot cas, no seria una quantitat massa elevada en relació a les xifres tractades.
Tampoc no té cap cost per al govern espanyol mesures com la flexibilització de les jornades laborals o la seva reducció per facilitar la conciliació -més enllà de la reducció d'IRPF i cotitzacions socials cobrades, però el treballadors no percebria cap ingrés de l'Estat durant aquest període-, com tampoc l'impuls del teletreball. La prohibició que empreses estrangeres es facin amb el control de societats estratègiques espanyoles es també una mesura política sense cost.
Sí que podria causar alguna despesa el fet de facilitar la prestació per cessament d'activitat als autònoms amb dificultat -per bé que, en el seu cas, sí que descomptaria dels recursos a què podrien tenir dret en el futur-. Una altra despesa sí comptabilitzada en l'anunci de Sánchez són 30 milions per a la investigació d'una cura del coronavirus.
Ara bé, si se sumen els 5.000 milions del cost de les reformes en els ERTO, els 300 milions per a serveis socials transferits a les autonomies i els 30 milions per a recerca, tan sols s'assoleixen 5.330 milions. Encara que es contemplessin altres despeses puntuals citades i no comptabilitzades, difícilment el cost total s'acostaria als 10.000 milions, l'equivalent al 5% del total de 200.000 milions anunciats per Sánchez. El pla, de fet, no inclou ni tan sols la prestació anunciada fa pocs dies per als pares que renuncien a treballar temporalment per tenir cura de fills o gent gran, els quals es quedaran sense ingressos.
Llavors, on es troben la resta de milions que falten en aquests càlculs? El pla de xoc aprovat aquest dimarts també complementa la moràtoria fiscal a autònoms i empreses validada la setmana passada i que, segons Sánchez, tenia un impacte de 14.000 milions. No es tracta, però, de recursos que el govern espanyol aporti als empresaris, sinó que accepta cobrar-los amb cert retard. Si la moratòria inclosa en aquest segon paquet també es computa com a aportació de l'Estat, això ajudaria a quadrar els números fins als 200.000 milions, amb totes les trampes pel mig. De despesa real, però, ben poca.
No és el primer cop, però, que el govern de Sánchez tergiversa les xifres per fer veure que les seves mesures econòmiques contra el coronavirus són contundents. La setmana passada ja va anunciar que injectava 2.800 milions a les autonomies quan l'únic que feia era recalcular millor les bestretes que els pertocarien aquest 2020, en base a noves previsions econòmiques. No els regalava recursos, sinó que passava a transferir una quantitat més adequada al que mereixien i que fins llavors els estava escatimant.