Un rei sense súbdits

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Catalunya s'ha convertit en un cos anòmal del regne, territori hostil per a la institució monàrquica, perquè fa temps que una àmplia bossa dels seus ciutadans -i també les principals institucions del país- consideren el rei una figura caduca, de la qual han desconnectat. Felip VI no necessita assessors que li radiografiïn la realitat catalana. En té prou obrint els ulls cada cop que trepitja el territori. La visita del juliol a Poblet va ser gairebé clandestina -el monarca va arribar encapsulat i les protestes van ser ben visibles- i en la d'avui a Barcelona es tornarà a notar que el rei genera més rebuig que afecte. Els ancoratges de la Zarzuela a Catalunya es limiten a les esferes de poder econòmic, sense desmerèixer els vincles mediàtics.

Felip VI, acompanyat aquest cop per Pedro Sánchez, serà a l'estació de França per participar en l'entrega de premis de la Barcelona New Economic Week (BNEW) i també recorrerà el hub d'empreses d'alta tecnologia de la Zona Franca. No l'acompanyarà cap representant del Govern, tampoc del Parlament ni de l'Ajuntament de Barcelona. Més enllà dels missatges interpretables que pugui traslladar en públic, la notícia serà al carrer. L'independentisme de base li farà saber que no és benvingut, una acció en forma de cadena humana que compta amb el suport de partits (JxCat, ERC i la CUP), entitats independentistes (ANC i Òmnium) i una àmplia representació del teixit associatiu. Els CDR també hi faran acte de presència. Aquest dijous ja es van cremar fotos del monarca.

Es concretaran, doncs, les protestes que ja s'haurien desplegat fa dues setmanes, quan el rei havia de presidir l'entrega de despatxos judicials i s'esperava l'anunci de la inhabilitació de Quim Torra. En aquell moment, la maniobra de Carlos Lesmes va deixar desguarnida la Moncloa i el rei va cometre l'enèsim error, extralimitar-se de les seves funcions per expressar la decepció per no ser a Barcelona. La del monarca és avui una figura corejada per les togues, i de la qual també se n'ha apropiat la dreta i l'extrema dreta. Mal negoci per a una institució que actua pensant només en perdurar: ara no para d'exposar-se a les esgarrinxades de la fricció de la política.

Els Borbons s'han situat sols en un carreró sense sortida. És Felip VI qui pronuncia el discurs del 3 d'octubre del 2017 i és la monarquia qui encadena escàndols, amb sentències condemnatòries -com la del cas Nóos- i negocis tèrbols només maquillats per interessos d'estat. Per l'esquerra espanyola que vol continuar sent d'esquerres, la Zarzuela és un fangar. No és estrany que al CIS li requi preguntar pel rei. Una mostra de feblesa. Les veritats són incòmodes i fan de mal gestionar.

Catalunya, de fet, és el més petit dels problemes de Felip VI. Aquí ja ha perdut la batalla de la credibilitat. L'agenda política d'aquest divendres és una bona síntesi. Mentre el rei intentarà transmetre normalitat a Barcelona -per impostada que sigui-, tres expresidents de la Generalitat -tots tres inhabilitats o apartats del càrrec- faran front comú contra la repressió des de Perpinyà. El rei ha perdut els súbdits.
 

---

Avui no et perdis

»Catalunya gira l'esquena a Felip VI; per Bernat Surroca.

»Madrid, encara crític: regió líder en contagis d'Europa i quasi 1.200 morts en un mes; per Roger Tugas.

»El risc de rebrot és el més alt des de la primera onada de la pandèmia; per Roger Tugas i Albert Vilanova.

»Quasi la meitat dels metges se senten menys preparats per fer front a una segona onada de la pandèmia; per Sara González.

» Un nou tractament evita casos greus i morts per Covid-19.

» Front comú per exigir a l'Estat que acabi amb el dèficit en infraestructures; per Pep Martí. 

» L'Estat es compromet a invertir 72 milions d'euros per fer habitatge públic a Barcelona; per Andreu Merino.

» La justícia europea allunya Junqueras de l'Eurocambra.

»L'alcalde de Manlleu fa marxa enrere i no dimitirà; per Carles Fiter.

» Opinió: «Kafka a l'Audiència Nacional»; per Jonathan Martínez

» Els zombis a la Guerra Civil de «Malnazidos» donen el tret de sortida de Sitges 2020.
 

---

 El passadís

L'arxidiòcesi de Barcelona ja té tres bisbes auxiliars. El cardenal Juan José Omella va presentar dimarts un nou prelat que li farà costat, Javier Vilanova, adscrit fins ara a la diòcesi de Tortosa. Vilanova s'unirà així als dos que ja hi havia, Sergi Gordo i Antoni Vadell. Els qui el coneixen asseguren que el nou auxiliar d'Omella és home cordial i de tarannà obert, però alhora de mentalitat bastant conservadora. Ja ho ha deixat constatat la seva referència al desaparegut cardenal Carles com a referent. Carles va ser bisbe de Tortosa i arquebisbe de Barcelona, i va dotar d'una empremta conservadora a l'arxidiòcesi.

Ha sobtat que s'hagi triat un sacerdot de fora de Barcelona. Dels auxiliars, només un, Gordo, ha sorgit del planter barceloní. Un fet que per alguns pot fer malpensar que Omella no acaba de refiar-se dels capellans de Barcelona. Però el nou nomenament indica una altra cosa, que ja se sabia: Omella té entrada fàcil a Roma. Elegit president de la Conferència Episcopal, el cardenal té més feina i va demanar al Papa que li enviés un altre bisbe auxiliar. En pocs mesos, Roma hi ha accedit, el que diu molt de la vara alta d'Omella al Palau Apostòlic. 

Vist i llegit

El cas Mainat ja no només centra l'atenció de les pàgines de tribunals. Ara també acapara minuts de televisió. I d'això, de televisió i entreteniment, en sap un munt el protagonista (i víctima, segons el seu relat) del sainet. Als magazins de matí de Madrid hi suquen pa. I el productor té múltiples contactes per influir en els detalls de les informacions que s'hi discuteixen, no sempre amb rigor. Ho explica Mònica Planas en la seva crítica televisiva al diari Ara, on deixa constància que Josep Maria Mainat "està seguint el circ televisiu des de casa". Susanna Griso i Ana Rosa Quintana van rebre fotos actualitzades del propi productor, perquè les que apareixien en pantalla no eren actuals i al protagonista no s'hi veia afavorit. Canvi instantani d'imatge i comentaris favorables dels tertulians. "El control del relat a distància", sentencia Planas.

 El nom propi

Miguel Ángel Rodríguez és el cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, ariet del PP contra la Moncloa en la gestió de la pandèmia. La bel·ligerància desplegada per la presidenta de la Comunitat de Madrid té com a ideòleg l'excap de premsa de José María Aznar. Partidari del frontisme per desgastar el govern de coalició, Rodríguez -més conegut com a MAR- és darrere dels discursos d'Ayuso -de la criminalització dels immigrants a les mentides sobre les dades- i també dels moviments polítics més discutits, com la judicialització del confinament decretat pel govern espanyol.

La justícia, intervencionista des de l'inici de la pandèmia en decisions que el sentit comú adjudicaria als epidemiòlegs, va concedir ahir una victòria al tàndem Ayuso-Rodríguez quan va tombar el pla de la Moncloa per a la capital espanyola. Les dades, però, diuen que Madrid és la regió líder en contagis a Europa i que suma 1.200 morts en el darrer mes. Per això Pedro Sánchez ja prepara un estat d'alarma a mida per Madrid. Si voleu aprofundir en el per què del retorn de MAR a la primera línia política -amb efectes evidents en la relació PP-Moncloa-, recupereu aquest article de Javier Casqueiro del 3 de maig a El País.

 Els imperdibles

La recomanació editorial d'aquesta setmana se centra en un dels millors treballs periodístics publicats darrerament que aprofundeix en el binomi política i esport. El firma Adrià Soldevila i té com a objecte el partit Barça-Las Palmas, disputat sense públic l'1 d'octubre del 2017, hores després de les càrregues policials en punts de votació del referèndum. En el llibre El partit més llarg (Ara Llibres), Soldevila desgrana amb un relat trepidant les interioritats d'una jornada d'alt voltatge al club, que va optar per jugar el duel al Camp Nou a porta tancada. Va ser una de les decisions més controvertides de la junta de Josep Maria Bartomeu -n'ha pres unes quantes-, que va desencadenar dimissions de directius i el rebuig de molts socis. L'autor descriu amb detalls inèdits els dubtes de la cúpula de l'entitat -amb missatges de whatsapp que constaten la divisió a la directiva-, la incomoditat de bona part dels futbolistes i la posició amenaçadora de la Lliga. No us el perdeu, perquè el llibre està farcit de bon material. Bon cap de setmana!

 ​