La Fundació ciutadana Civio ha treballat durant mesos per confeccionar una base de dades a partir de tots els contractes d’obra pública publicats en el BOE, entre el 2009 i el 2015. A "Qui cobra l'obra" es detallen els 8.058 contractes que sumen 38.828 milions d'euros. Des de la pàgina web, es pot filtrar per constructora, administració adjudicadora, import adjudicat, data o procediment utilitzat. 

Els contractes analitzats van dels 4.306 euros (el més petit) als més de 336 milions d'euros del preu d'adjudicació de les obres de l'estació de l'AVE de la Sagrera, a Barcelona. De les 30 majors obres del període investigat, 18 s'han destinat a l'alta velocitat ferroviària.

"Catalunya és, per exemple, el focus principal dels negocis públics de Comsa Emte. De fet, uns 700 milions dels 2.000 en els quals participa els ha desenvolupat a Catalunya. Entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat sumen 150 milions, de forma directa, solament en els últims set anys”, explica Eva Belmonte, periodista responsable de la investigació a Civio. 
  Presents en set de cada deu euros adjudicats

Dels 38.828 milions totals, més de 9.600 (un 25%) van ser adjudicats de forma directa a algun dels deu grans grups constructors: ACS, Acciona, FCC, Ferrovial, Sacyr, Isolux Corsán, Villar Mir, Comsa, Copisa i Grup Sando. Si sumem a aquesta xifra l'import concedit a Unions Temporals d'empreses (UTE) de les quals algun d'aquests deu grups forma part, el percentatge puja a més d'un 74%. 

Segons aquestes dades, les deu grans constructores van estar presents en set de cada deu euros de les adjudicacions d’obra, el que vol dir, en 28.830 milions del total de 38.828. 

Des del web de "Qui cobra l'obra" es poden consultar totes les dades que han servit per elaborar aquest exhaustiu informe de la corrupció a l'Estat, fer cerques per administracions públiques, ajuntaments i constructores implicades, a més de seguir la metodologia de treball emprat per extreure la informació de diferents fonts públiques.

Les obres públiques són el principal focus d'irregularitats o cobrament de comissions irregulars per part de polítics i partits. Unes dades que, lògicament, no apareixen als contractes publicats al BOE. “En els casos de corrupció que han aparegut hi ha diferències clares en el nivell d'implicació de cada cas: en alguns estem parlant de citacions per investigacions obertes que poden quedar en paper mullat i, en uns altres, de detencions d'alts càrrecs de les companyies, com va passar amb els Sumarroca [vinculats a Comsa Emte]", afegeix Belmonte.