Uns 300 treballadors dels serveis socials de Barcelona s'han concentrat aquest dilluns a la plaça de Sant Jaume, coincidint amb la vaga convocada pels sindicats a tots els centres de la ciutat. CCOO, UGT, CGT i Intersindical-CSC han recollit el guant dels empleats dels dos centres del Raval, que fa deu dies van convocar una aturada del servei al barri amb un seguiment gairebé total, i han estès al conjunt de la ciutat unes demandes que són compartides per la plantilla municipal. 

L'Ajuntament ha xifrat en un 43% el seguiment de l'aturada d'aquest dilluns, sobre un total de 1.200 treballadors. L'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ha dictat uns serveis mínims que requereixen la presència d'un treballador per cada centre i la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, ha assegurat que el consistori ha "facilitat" la mobilització. "Ens posem al seu costat en moltes demandes", ha dit.

Pérez, però, ha insistit que l'Ajuntament no pot donar resposta a algunes de les reivindicacions, com les referents a habitatge i polítiques sobre la renda. "Instem les administracions competents a posar eines per poder fer bé el treball social", ha afirmat la quarta tinent d'alcaldia.
 
El malestar amb l'Ajuntament i la Generalitat, que comparteixen les competències de l'àrea, s'ha enquistat. "La població està patint un agreujament de la seva situació i una vulneració dels drets de cobertura de necessitats bàsiques", asseguren els sindicats en el manifest de la vaga. "És temptador al·ludir a la pandèmia com a excusa per a tot, però ja fa anys que alertàvem del que ara ha esclatat", afegeixen. 

Aquest dilluns, s'han concentrat davant les portes de l'Ajuntament, on han repetit el càntic "serveis socials de qualitat". També han fet sonar xiulets i cassoles per reclamar més recursos a l'Ajuntament i la Generalitat. "Fins a on i fins quan podrem sostenir el malestar de les nostres veïnes si no tenim un escenari de futur d’oportunitats per oferir i una dignitat professional amb què fer la tasca d’intervenció social?", es pregunten al manifest.

Des de fa un any els treballadors parlen d'un dia a dia en què es veuen obligats a "apagar focs" i no poden dedicar-se a fer un òptim acompanyament integral i promoció de l'autonomia personal dels usuaris. El malestar dura des de l'inici de la pandèmia i el Raval n'ha estat l'epicentre. Precisament, un episodi ocorregut el 13 de maig al centre de serveis socials del Raval Sud va ser la gota que va fer vessar el got.  Aquell dia el Sindicat de Barri del Poble Sec va intentar ocupar el centre per exigir solucions davant el degoteig de desnonaments. Els treballadors van voler deixar clara la seva postura i van demanar als moviments socials que no els consideressin enemics. A més, van insistir a reclamar més recursos i canvis a l'Ajuntament, a qui fan responsable dels incidents.

El paper en els desnonaments

L'episodi revifava la demanda de deixar d'auxiliar la comitiva judicial en els desnonaments, un mandat que afecta els treballadors socials de Barcelona arran del conveni que l'exalcalde Xavier Trias va firmar el 2013 amb la judicatura. Els treballadors reclamen decidir en funció de criteris tècnics si han de ser presents en els desallotjaments i, en tot cas, anar-hi per assistir la família.

L'Ajuntament va adquirir el 2018 el compromís de deixar sense efecte el protocol però des d'aleshores no hi ha hagut canvis. En una entrevista a NacióDigital la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, apuntava a diferències amb la Generalitat i la judicatura com a obstacles per aplicar canvis en aquest sentit.

L'habitatge centra bona part de les demandes dels treballadors, que denuncien l'escassetat de recursos de què disposa l'IMSS per atendre la crisi d'habitatge a la ciutat. Un dels punts en què posen el focus és en les pensions que s'ofereixen a les famílies desnonades. De la mateixa manera que els moviments socials, no les consideren prou dignes, sobretot tenint en compte que els afectats s'hi poden arribar a passar mig any.

Demandes de millor comunicació

En aquest escenari, els treballadors entenen que l'Ajuntament ha de millorar la seva política de comunicació per deixar clar a la ciutadania quines són les responsabilitats dels serveis socials. La plantilla entén que la situació els situa com a cap de turc de les queixes veïnals i del moviment per l'habitatge i vol posar fi a aquesta situació.

La demanda també és extensiva a la Generalitat. Entre els treballadors, van generar mala maror les declaracions del ja exconseller d'Interior Miquel Sàmper, assegurant que el jutge no disposava de cap informe de vulnerabilitat en el cas del Bloc Llavors. Tampoc van agradar les paraules de la cap de files de Junts a l'Ajuntament, Elsa Artadi, que va assegurar que l'informe havia arribat tard als jutjats. Ara, els sindicats demanen la creació d'una taula de diàleg entre l'Ajuntament i els moviments socials per deixar clars el marc legislatiu en què es presten els serveis socials.

Iniciar la vacunació dels treballadors 

Els sindicats també demanen acabar amb "l'exagerada pressió assistencial" que veuen com una conseqüència de la "manca de recursos" disponibles. També insisteixen a millorar el "reconeixement professional" de la plantilla i exigeixen que els treballadors rebin la vacuna contra la Covid-19 i siguin considerats personal essencial.

Entre les demandes, els sindicats també plantegen el reconeixement específic del personal de gestió administrativa de serveis socials i la millora del complement d'atenció. També posen sobre la taula que els treballadors rebin formació específica sobre l'àmbit concret en què treballen.