Xavier Trias: «Segur que una Catalunya independent hauria gestionat millor la crisi»

A Xavier Trias (Barcelona, 1946) encara li queden uns dies d'aïllament domiciliari abans de poder recuperar una certa normalitat. Sense moure's de casa, això sí, perquè continuarà confinat com bona part de la ciutadania des que va arrencar la crisi del coronavirus.

Exalcalde de Barcelona i exconseller de Salut -se'l considera un dels arquitectes del sistema sanitari català per la seva tasca a la dècada dels vuitanta-, Trias repassa en aquesta entrevista a NacióDigital el seu ingrés al Clínic, valora la gestió de la crisi per part de l'Estat i de la Generalitat i posa el focus en el finançament del sistema al marge de les retallades pressupostàries que han marcat la dècada.

- Com es troba?

- La veritat és que, des de fa tres dies, molt bé. He fet un tomb important, perquè des que vaig sortir de l'hospital continuava amb una mica de problemes respiratoris. Estic en fase de recuperació i ja puc parlar seguir, que abans tenia dificultats. Ha marxat la tos i estic francament bé.

- Com porta l'aïllament?

- Estic en aïllament total, reclòs en una part del pis, i a l'altra hi ha la meva dona. Però ho porto bé, tot i que és incòmode. Em queden uns dies per poder entrar a fer el confinament en el qual es troba tothom.

- Manté molt contacte amb l'exterior, però.

- Estic atabalat i tot. Això dels mòbils és una cosa molt útil, però estic atabalat de tants missatges, de contestar gent. Necessitaries una oficina per respondre-ho tot.

"El meu fill em va portar directe a l'hospital, on se'm van quedar perquè les xifres d'oxigen en sang eren baixíssimes i podia tenir un ensurt gros"

- Quins símptomes va notar abans d'anar a l'hospital?

- Set dies abans de l'ingrés vaig tenir una mica de febrer i de tos seca que van anar empitjorant. Quan feia vuit dies, a la tarda, em vaig mesurar la saturació de l'oxigen al dit i vag trobar que estava al 76%. El meu fill em va portar directe a l'hospital, on se'm van quedar perquè les xifres eren baixíssimes i podia tenir un ensurt gros. Em van ingressar, em van posar oxigen i m'hi vaig estar vuit dies.  

- Quin record té del pas per l'hospital?

- Amb un hospital sotmès a tant estrès, la situació és molt difícil per al personal. Qualsevol persona que entra a l'habitació s'ha de vestir com si fos un astronauta. En tinc un gran record, amb la gent amabilíssima. Amable amb tothom, no perquè em reconeguessin com a exalcalde. Amb els companys que he tingut aquests dies ha estat igual. Quan la gent està sotmesa a estrès poden sortir mals humors i mals genis, però el personal ha estat encantador en tot moment: auxiliars, personals de neteja, infermeres, metges. Ha estat un tracte molt bo.
 
- Vostè és considerat un dels dels arquitectes del sistema de salut català i en va ser conseller. S'estava preparat per una pandèmia com aquesta?

- Crec que s'ha respost bé. Es digui el que es digui, la capacitat d'absorbir i autoorganitzar-se dels hospital i de donar una resposta de gestió eficient ha estat molt important. El que es posa de manifest és una situació que hem de tenir en compte: tenim un bon sistema sanitari, però està infrafinançat. Però no per les retallades, això seria mentida: el sistema sanitari, a tota Espanya i a Catalunya molt especialment, està infrafinançat des que es van fer les transferències de competències. L'Estat ens ha enganyat, en aquest sentit. No ens han donat el sistema de finançament adient.  

- Com s'hauria de resoldre, ara?

- És l'assignatura pendent: donar autogovern no és una qüestió de paraula, sinó que existeix prendre decisions. I les decisions han de ser donar força a les comunitats autònomes, dotar-les d'un sistema de finançament just. Catalunya no el té. El problema no són les retallades, és el mal finançament.

- La solució, per tant, és negociar un nou sistema de finançament?

- Ara vindrà una crisi econòmica importantíssima. Si a aquestes dificultats s'hi suma un mal finançament, això té mala sortida. Quan ara es parla de fer un gran acord de futur, sota el nom de Pactes de la Moncloa, el que cal és un gran pacte des del punt de vista econòmic per veure cap a on ha d'anar l'activitat del país. Però hi ha un problema de fons molt important, que és compatibilitzar-ho amb el finançament de les competències de les comunitats.

"Tothom ha comès errors, és impossible preveure l'explosió d'aquest virus. La veritat és que tot això és una situació molt difícil"

- Abans de resoldre la crisi econòmica, però, encara cal atendre la pandèmia. Creu que s'han comès errors en la prevenció?

- Tothom ha comès errors, és impossible preveure l'explosió d'aquest virus. La veritat és que tot això és una situació molt difícil. Ja ho vaig viure amb la SIDA. El que està passant a Catalunya o a Espanya, ara, no és diferent del que està passant al món. Sí que hi poden haver discussions en la gestió, com per exemple no donar força a les autonomies i centralitzar decisions, que és un error. Donar la gestió a les comunitats hauria fet més fàcils les coses. No prendre la decisió del confinament total i no mantenir-lo quinze dies més és un error. Segons quines decisions poden portar a una situació econòmica complicada.  

- El confinament total s'hauria d'haver decretat abans?

- En tot cas, hi ha la possibilitat d'un rebrot o bé que s'hagi de fer un desconfinament de forma més pausada del que s'hauria de fer. El que és un error és no tenir la possibilitat de fer tests de forma massiva, aquesta hauria de ser l'obsessió.
 
- Per què no s'hi va pensar abans?

- Es va pensar que probablement no era tan necessari. Ara la situació ja no afecta només un país, sinó que és a nivell mundial, i els mercats s'han tornat bojos.

- Com es gestiona la detecció massiva amb les competències centralitzades?

- No s'haurien d'haver tret, les autonomies haurien de tenir capacitat de decisió. Hi ha un tema que és de discussió eterna i pel qual vam lluitar molt: Espanya no té un servei nacional de salut, sinó un sistema en el qual cada autonomia té el seu servei nacional de salut. Però la sanitat no és igual a tot arreu. A Catalunya, per exemple, hi ha una col·laboració público-privada que és important, ajuda a donar solucions. No tenir-ho en compte és un error. L'Estat s'ha pres la situació com un moment de demostrar autoritat, i l'autoritat no es demostra així. Un ministre que es deia García Vargas exercia autoritat col·laborant amb les comunitats autònomes dins d'un consell territorial en el qual els vicepresident érem jo mateix i el conseller basc de Salut, Iñaki Azcuna. Hi havia una estreta col·laboració entre nosaltres.

- Aquesta vegada ha estat al contrari?

- No sé quines relacions té el ministre amb la consellera, però vist de fora no sembla que s'hagi actuat com en aquella etapa.

- La Generalitat, malgrat no tenir competències, hauria d'haver actuat al marge de l'estat d'alarma per tancar el país?

- No es pot fer. Legalment, no es pot fer.

- Per què?

- Entraries en una guerra. Encara que nosaltres tenim un problema molt important de reivindicació del fet nacional, és evident que encara que tinguem aquesta reivindicació, seria fatal donar la imatge, en el moment actual, que no preval la salut de la gent.

"Espanya no té un servei nacional de salut, sinó un sistema en el qual cada autonomia té el seu servei nacional de salut. Però la sanitat no és igual a tot arreu"

- Va ser un error no tancar Madrid en els primers dies de l'epidèmia?

- Sí, és un error gravíssim. Confinar Madrid era molt important, com confinar Catalunya. Crec que hi deuen haver moltes pressions, i el ministeri va creure que no s'havia de fer. Crec que la presidenta de la Comunitat ho volia fer. A posteriori, és un error claríssim.

- Com valora la tasca que està fent Alba Vergés com a consellera de Salut?

- Fa una bona feina. Han fet una cosa important: els hospitals actuen amb bastanta autonomia i han estat capaços d'organitzar-se i de fer les coses molt ben fetes. Ha donat un cop de timó molt important amb les residències de gent gran. Els geriàtrics i l'atenció sociosanitària han d'estar lligades.

- Per què les residències han estat un dels epicentres de la crisi?

- Això de les residències era fàcil que passés, perquè el virus afecta de manera molt especial la gent gran. Cada any, quan hi ha la grip, ja passa. El que passa és que amb la grip normal hi ha gent immunitzada i, a banda, hi ha vacuna. El problema no és tant el nombre de morts, sinó el grau d'infecció que es produeix. La possibilitat de fer tests per conèixer infectats a les residències és molt important per poder separar-los, és absolutament bàsic. El problema de fons que s'ha de plantejar en el futur és que necessitem un pes molt més gran de la infermeria en aquests centres.  
 
- Com valora la gestió de Quim Torra com a president al capdavant d'una crisi que en cap cas havia previst quan se'l va escollir per al càrrec?

- És d'una gran dignitat, ha sabut mantenir els criteris de la comunitat científica.

- L'alcaldessa Ada Colau ha estat crítica amb el Govern.

- És el que fa sempre: no fer res i després emetre declaracions que no són serioses. Hem de tenir en compte que la Generalitat i l'Ajuntament tenen compartida l'agència de salut pública i el consorci sanitari. Criticar sense actuar dins d'aquests estaments és un gravíssim error. És la manera històrica d'actuar de la senyora Colau, que li agrada criticar.

"Colau ha actuat com sempre: no ha fet res i emet declaracions que no són serioses"

- Aquesta vegada, en tot cas, el seu espai polític forma part del govern espanyol.

- La seva capacitat d'influència hauria de ser gran. Però els seus mètodes... Quan és el moment d'arromangar-se, no ho fa.

- S'ha posat en contacte amb vostè? I el president Torra?

- El president Torra em va trucar. Colau també, però no m'ha dit res més. Quan veig alguna cosa que m'agrada més o menys, envio missatges molt clars: el problema de fons no són les retallades, el problema de fons és la situació greu de finançament.  

- La sanitat catalana està infrafinançada, sosté.

- La sanitat del nostre país està infrafinançada, ho sap tothom. Hi ha una qüestió que s'ha d'aclarir: ens van traspassar la sanitat el 1981, teòricament, a cost real. Quan es va fer el tancament del 1982, el cost era d'un 20% més i no el reconeixen mai. Et fan traspassos que després et converteixen en dependent. Aquest és un dels trucs, perquè després les comunitats han de demanar almoina. En el cas de Catalunya, que som una nació, això ja és absolutament humiliant.  

- Una Catalunya independent ho hauria fet millor, en la lluita contra el coronavirus?

- Segur que una Catalunya independent hauria gestionat millor la crisi. Hauríem fet abans el confinament total. S'hagués donat el problema, com en altres països, però hauríem actuat abans.

"Podem buscar solucions al problema econòmic, però que se sàpiga que Catalunya té un problema molt important. S'haurien de poder combinar les dues coses en els Pactes de la Moncloa"

- L'exconseller Boi Ruiz sostenia en una entrevista a NacióDigital que els governs no es podran permetre retallar en salut.

- No, a la salut pública el que li falten són recursos. El sistema sanitari, a banda, és una activitat econòmica molt important, i no s'hauria de veure com una despesa, sinó com una inversió de futur, recerca i creativitat, com una font de generació de llocs de treball. Històricament, cada euro que es gasta en salut genera una activitat econòmica molt alta.

- Aquests dies es parla molt de la reedició dels Pactes de la Moncloa, que ja han canviat de nomenclatura i es basen en la "reconstrucció". Vostè que també va ser cap de files de CiU al Congrés dels Diputats, considera que l'independentisme hi haurà de ser?

- Els pactes es diran de reactivació econòmica, i intervenir en la reactivació és molt important. És molt important que ens hi involucrem, però sabent que tenim un problema diferent. Si nosaltres fem pactes, hem de saber que a part de la crisi sanitària i econòmica hi ha un problema polític molt important: el reconeixement de Catalunya. No podem oblidar que tenim presos polítics. El problema de fons fa molts anys que dura. Podem buscar solucions al problema econòmic, però que se sàpiga que Catalunya té un problema molt important. S'haurien de poder combinar les dues coses.
 
- Quin futur li espera al procés després de la pandèmia?

- S'ha de veure com van els ritmes, però Catalunya necessita una resposta a les reivindicacions. La situació és vergonyosa pel que fa als presos. És evident que hi ha una situació prioritària en aquest moment, que és el tema sanitari. Hem de ser capaços de controlar la pandèmia, és el més important. Ara bé, quan es parlin d'altres temes, hem de saber que tenim un problema molt important de la realitat catalana. El problema de Catalunya és el grau de dependència intolerable, s'hi ha de buscar una solució.

- Les eleccions catalanes ja haurien d'haver estat convocades. Considera que el millor és esgotar la legislatura?

- Depèn absolutament del president Torra. Em nego a fer comentaris al respecte, perquè la facultat sobre això només la té el president.

- Un dels efectes col·laterals de la pandèmia és que la refundació de JxCat està congelada. Com li agradaria que acabés, però?

- Ens hem d'espavilar, perquè quan aquesta situació ens crea incomunicació amb tots nosaltres. És molt difícil parlar amb Jordi Sànchez, per exemple. Ens hem d'asseure i buscar solucions. Tot el que està passant ens ha de fer pensar i buscar solucions que ens donin força i unitat. Hem de buscar la manera que els interessos de JxCat i de la Crida coincideixin.

- Com veu el futur polític de Carles Puigdemont en un moment en què el seu paper protagonista pot veure's afectat per la crisi del coronavirus?

- En aquest moment, tot se centralitza en el tema sanitari, però Puigdemont continua tenint el seu paper. És de les persones importantíssimes per marcar el futur de la força política que ha de marcar una línia molt positiva per a Catalunya.







​