Yochai Benkler: «És ridícul que l'Ajuntament de Barcelona hagi de piratejar les dades d'Airbnb»

Yochai Benkler (Israel, 1964) és un dels investigadors que més ha teoritzat sobre com afrontar els problemes de l’economia col·laborativa a les ciutats del món i qui més coneix els processos productius originats a l'empara d'Internet. És un defensor acèrrim dels models de producció alternatius que sorgeixen sota l’etiqueta dels procomuns (els commons, en anglès), basats en projectes solidaris i cooperatius. 

Aquest professor d’estudis legals empresarials a la Harvard Law School, codirector també del Berkman Center for Internet & Society de la Universitat Harvard, alerta de la "precarització de les companyies globals com Airbnb i Über que operen en un mercat depredador". És autor del llibre La riqueza de las redes (Icària), que analitza com la tecnologia més social està provocant canvis reals en l'economia global. 

Benkler va passar per Barcelona per participar en diferents sessions i debats, entre ells el Fòrum dels Procomuns 2017. L'investigador va alertar de la urgència que hi ha als carrers de ciutats europees, com Barcelona, on la vaga de taxistes contra la precarització d'Über i els anuncis de pisos il·legals d'Airbnb tensen cada vegada més la situació. 

- Què entén vostè per economia col·laborativa?

- Über i Airbnb no formen part de l'economia col·laborativa. Són plataformes digitals que han agafat avantatge de la indefinició existent, per crear un mercat global de professionals i no professionals, treballadors per dies, que ofereixen serveis a costos reduïts i augmenten la precarització. És un mercat depredador.
- Vostè és un defensor dels projectes agrupats sota l’etiqueta dels "procomuns", que també operen en plataformes digitals. Quines són les diferències respecte a Über i Airbnb?

- Que proposen projectes socials, col·laboratius i cooperatius de veritat, construïts amb el consumidor i amb respecte per les condicions laborals. La cooperativa catalana SomMobilitat, dedicada  a compartir vehicles i contaminar menys a les ciutats, n'és un bon exemple. O SmartIB, on professionals freelance distribuïts per diferents països s’agrupen en un sindicat per gestionar projectes, resoldre problemes de facturació, impostos, o qualsevol qüestió legal i administrativa.  

"Encara hi ha tensions profundes per l’ambició de les plataformes depredadores que des de la perspectiva de la política europea no tenen gran interès'"

 
- El Parlament Europeu va aprovar el passat 15 de juny una resolució per garantir una competència justa entre els negocis tradicionals i els nous models de l’economia col·laborativa, però encara no queden clars els projectes que podrien englobar-se en aquesta etiqueta. Una definició consensuada resoldria el conflicte?

- Jo anomenaria "economia de plataformes" o "plataformes de companyies" a les que ofereixen serveis i productes típics del mercat tradicional però amb la tecnologia actual. I les distingiria clarament d’aquelles propostes on l’objectiu principal no és un intercanvi de diners, sinó compartir recursos i la col·laboració social. A aquestes les anomenaria "economia col·laborativa".

- Em podria posar un exemple?

- La resolució de la Unió Europea insisteix en el fet que la principal diferència entre aquests dos models està en qui realitza els serveis, si són professionals o no professionals. No estic d’acord. Perquè a Über també hi ha estudiants que fan petits serveis per hores. El problema no és d’ells sinó de la plataforma que permet aquesta mescla i que pressiona als professionals a que competeixen amb uns joves que no tenen les mateixes obligacions ni urgències econòmiques a final de mes. Aquest és un dels conflictes més important.

- La UE cuida molt la protecció dels consumidors respecte a la legislació laboral i el pagament d’impostos. Això també és important, no?

- Totalment d’acord però encara hi ha tensions profundes per l’ambició de les plataformes depredadores que des de la perspectiva de la política europea no tenen gran interès. L'interessant aquí és com potenciar la tecnologia actual perquè les comunitats locals i petites empreses europees, grups socials, puguin construir un mercat estable, compartir costos i serveis, sense haver de recórrer a una fórmula de mercat hipercompetitiva.
 
- Per tant, vostè estaria a favor que negocis com el d’Über o Airbnb responguessin a una normativa diferent?

- Exacte. Aquestes companyies representen a uns interessos particulars i reptes. Seria un error considerar que haurien d’estar sota la mateixa normativa o paraigua legal que SomMobilitat, que promouen contaminar menys compartint vehicle. 

- Un dels arguments d’Airbnb és que ajuda econòmicament a persones i famílies a pagar part del seu habitatge...

- No penso prendre cap posició sobre els arguments i propaganda d’aquestes companyies. El fet és que Airbnb ha entrat en el negoci de l’hostaleria i el turisme en ciutats europees i que té un impacte en el mercat local del lloguer, en la indústria hotelera, en el sector immobiliari i que tot està basat en l’ambició d'una companyia que vol operar a tot el món. S’ha d’entendre en aquests termes estrictes. Sense decoracions de que volen ser socials i col·laboratius o de que són innovadors tecnològicament.

"Hi ha molta opacitat en el tractament de les dades d'Über i Airbnb i això no permet conèixer la dimensió del servei ni del negoci"

 
- Com s’han resolt els conflictes amb aquestes companyies als Estats Units?

- D’entrada, els EUA tenen un sistema regulador més feble que a Europa. Les dues companyies van entrar relativament de pressa al mercat, sense grans conflictes. Després hi va haver alguns allunyaments. A San Francisco -la ciutat on originàriament va sorgir Airbnb-, però també a Seattle i Nova York, on comença a defensar-se que els conductors d’Über s'agrupin en un sindicat. A Califòrnia també veiem mobilitzacions. Així que després d’una primera entrada, alguns estats i ciutats comencen a entendre els riscos associats a les oportunitats que aquestes companyies havien venut i tracten d’introduir prevencions reguladores. No oblidem que aquestes empreses ofereixen serveis que interessen als consumidors i que s'han de regular per protegir-los.

- Part del conflicte entre Airbnb i Über i els governs és que no hi accés a les dades d’ús i, per tant, no es poden fer unes regulacions adients...

- Cert, parlem molt d'aquesta economia de plataformes però coneixem molt poc del que fan. Hi ha molta opacitat amb les dades. Per exemple, no sabem si els conductors d’Über estan fent més o menys trajectes que els taxistes d’una ciutat, ni l’ocupació real dels pisos anunciats a Airbnb. Cal obligar aquestes companyies, com una condició obligada si volen fer negoci, a què obrin les dades de tots els seus serveis i dels pagaments per fer un escrutini públic.
 
- Argumenten que són companyies privades...

- No importa que siguin privades! Una de les coses que més m’enerva és durant una administració no aconsegueix que aquestes companyies cedeixin les dades. Doncs no els deixis operar a la ciutat o al país! No ens compliquem més. Força que et donin les dades, perquè sense aquesta informació mai sabràs què està passant realment i no podràs resoldre el conflicte. També cal una portabilitat de les dades de manera que els conductors i els hostes d’Airbnb puguin compartir la informació entre companyies, moure's d'un lloc a l'altre i necessitem competidors que arribar a aquesta informació. Avui està en plataformes tancades.  

 "És ridícul que una ciutat com Barcelona hagi de piratejar les dades d'Airbnb"

- Davant la negativa d’Airbnb per cedir les dades, l’Ajuntament de Barcelona les ha piratejat (ha fet un scraping). Què li sembla aquesta solució?

- És ridícul que una ciutat amb el potencial de Barcelona arribi a aquestes pràctiques! És admirable el que està fent l'Ajuntament per resoldre el conflicte, no estic criticant-lo. Però segurament es podria haver trobat una millor solució. San Francisco ha aconseguit accedir a les dades, focalitzat en el pagament dels serveis i està regulant-lo. Barcelona és prou important internacionalment perquè Airbnb accepti les condicions que l'Ajuntament li imposi. I és important que des del govern català s'impulsi una normativa específica que reguli i obligui aquestes companyies a complir-les. Però també hi ha altres punts més específics que caldria revisar.

- Com ara quins?

- Über presenta conflictes d’organització, queixes per les condicions laborals o de seguretat social. Calen definicions molt més clares sobre com aquestes plataformes operen i a quines regulacions estan obligades respecte els treballadors. Podria ser que alguns països necessitessin haguessin de modificar algunes clàusules de la Seguretat Social, etc. Encara queda molt per revisar. 

Yochai Benkler durant l'entrevista de NacióDigital. Foto: Adrià Costa

- Des de l’aparició d’Internet, el ritme lent del món analògic i l’accelerat del virtual provoquen tensions. Comparteix aquesta visió?

- Sí, els canvis  tecnològics s’han produït molt de pressa i les regulacions van més lentes i, en conseqüència, es produeix una tensió, un xoc. Però no podem fer fetitxisme de la tecnologia. La crisi mundial no va ser culpa de la tecnologia sinó d’un error en l’organització de l’economia. Bona part dels nostres problemes són conseqüència de les eleccions que prenem com a éssers humans. I nosaltres decidim quines solucions apliquem. La tecnologia és aquí i ens fa més fàcil o complicada la vida, però no ens la determina.  

- En el seu llibre, La riqueza de las redes, descriu l’aparició de "l’economia de la informació". A què atribueix aquest concepte?

- Per primera vegada, des de la revolució industrial les principals activitats econòmiques i les pràctiques més innovadores -com ara l'emmagatzematge al núvol, sensors, els mòbils- s’han distribuït àmpliament per la població global. Això permet tenir a la gent informada al segon, situar-la en una ciutat desconeguda, compartir oci, etc. I, de sobte, la producció social -les coses que havien fet sempre per un amic o conegut- són econòmicament importants. El programari obert, la Viquipèdia, el periodisme ciutadà són bons exemples. Des del punt de vista econòmic, fa vint anys s’hauria considerat tècnicament impossible. Però ara hi ha enormes oportunitats per a totes les innovacions socials i de cooperació que no segueixen les directrius de l’economia tradicional. Aquest és el motor dels procomuns.

 "A més valor social, menor benefici pot obtenir el model tradicional. I aquí està el conflicte principal. "

- Dedica una part del llibre a descriure la batalla entre la indústria del segle XX i la producció social emergent d’aquest segle amb la tecnologia pel mig. Qui guanya?

- Quan el vaig escriure, ara fa una dècada, vaig parlar de Hollywood i la indústria musical, de les companyies de telecomunicacions, dels fabricants de telèfons mòbils, etc. En els darrers anys ha aparegut una nova generació de projectes que s’han convertit en el centre de l’economia social. Però continuem tenint dos models econòmics que competeixen: el que es basa en extreure el màxim profit de les pràctiques de màrqueting, i el que consisteix a crear valor social. A més valor social, menor benefici pot obtenir el model tradicional. I aquí està el conflicte principal. La producció social, entesa com una oportunitat per lluitar contra la nova oligarquia del mercat capitalista, ha aparegut i és cada cop més estable.

- Estem repetint els mateixos conflictes que van sorgir quan la primera revolució industrial?

- La història mai es repeteix però estem en un moment de transformació potencial enorme. La transició està passant i continuarà durant la pròxima dècada. Tenim opcions polítiques per organitzar tots els canvis. Els mercats no s'organitzen sols, la tecnologia no arriba sola del no-res. Són les institucions les que dins d'un context decideixen què fer. 

- Vostè ha investigat l'evolució d'Internet en els darrers 25 anys. Cap a on anem ara?

- Hi ha una gran tensió entre dos possibles camins. Si els governs no fan molt treball per entendre la naturalesa del què està passant a Internet i regulen adequadament veurem com unes poques companyies súper poderoses controlaran el món, des de la distribució de la informació, capturaran dades dels clients, dels treballadors i les faran servir per extreure valor per uns quants, molt pocs. Produiran grans serveis pels clients però amb condicions molt precàries pels treballadors. 

- I l'alternativa a aquest model?

- Encara tenim una oportunitat -sobretot per sortir del xoc de l'elecció de Donald Trump i del Brexit- alguna esperança que podem veure des de la part més institucional i de moviments socials basant-nos més en la producció social en l'economia del futur. No sé quin camí seguirem però estic convençut és que si no fem un esforç, estarem sota la vigilància del capitalisme. I Barcelona té un compromís públic, des de l'Ajuntament i de la societat, d'intentar crear una economia social sostenible. I no des d'un lloc petit del món, sinó des d'una gran ciutat global com la vostra.