27
de setembre
de
2023, 14:12
Actualitzat:
02
d'octubre,
8:57h
Les cançons, les rondalles o les històries que explicaven els nostres avis i besavis són una manifestació de la cultura popular. És a través del seu llenguatge, de les seves expressions que ens apropem a l’ànima i al tremp del poble.
A la nostra comarca s’han dut a terme diferents actuacions per recuperar i preservar les cançons. Des de la tasca d’Higini Anglès i Pere Bohigas, l’any 1921, en l’Obra del Cançoner Popular Català fins a accions més recents com la impulsada des de l’Orfeó Nova Solsona amb Anna Camps, Blanca Pujol i Eduard Tamanes o la del musicòleg Gianni Ginesi a través d’una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal del Solsonès. Ara, podem afirmar que comptem amb una nova i interessant aportació. La senyora Carme Vila i Besora durant anys ha anat recopilant la lletra i la melodia d’una cinquantena de cançons populars que cantaven a Lladurs; moltes provenen de la seva mare Àngela Besora de la casa Solanelles de Timoneda. Tot aquest treball ha estat cedit a l’Arxiu Comarcal del Solsonès.
Les cançons que hi trobem ens aporten elements típics de la vida rural de l’època com donzelles, fadrins, rossinyols, pastorets, esclops, casoris, entre altres. Algunes fan referència a llocs concrets com Reus, Andorra o la Cerdanya. També hi trobem cançons ben populars com “Rabadà” o “Picamanetes” però amb una versió melòdica i una lletra diferent. Un aspecte interessant és el vocabulari i els girs del llenguatge, que podem situar, majoritàriament a inicis del segle XX. Pel que fa a la tipologia de les peces musicals s’hi troba una diversitat important: romanços, xotis, balades, marxes o corrandes; també hi ha cançons de nadal, infantils o caramelles.
L’aportació que ha fet Carme Vila a l’ACS és el resultat d’un treball de molts anys i no ens podem estar de recordar la crida que va fer fa anys Eduard Girbal que, en la seva obra Oratjol de la Serra referint-se a les nostres contrades, esperonava als seus lectors perquè s’apressessin a viure i conèixer un paisatge i una llengua que conservaven l’autenticitat. Avui, han passat força anys des que es van escriure aquestes paraules, però la tasca de recuperació i conservació de les cançons i els seus mots és un element enriquidor de la nostra cultura.
A la nostra comarca s’han dut a terme diferents actuacions per recuperar i preservar les cançons. Des de la tasca d’Higini Anglès i Pere Bohigas, l’any 1921, en l’Obra del Cançoner Popular Català fins a accions més recents com la impulsada des de l’Orfeó Nova Solsona amb Anna Camps, Blanca Pujol i Eduard Tamanes o la del musicòleg Gianni Ginesi a través d’una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal del Solsonès. Ara, podem afirmar que comptem amb una nova i interessant aportació. La senyora Carme Vila i Besora durant anys ha anat recopilant la lletra i la melodia d’una cinquantena de cançons populars que cantaven a Lladurs; moltes provenen de la seva mare Àngela Besora de la casa Solanelles de Timoneda. Tot aquest treball ha estat cedit a l’Arxiu Comarcal del Solsonès.
Les cançons que hi trobem ens aporten elements típics de la vida rural de l’època com donzelles, fadrins, rossinyols, pastorets, esclops, casoris, entre altres. Algunes fan referència a llocs concrets com Reus, Andorra o la Cerdanya. També hi trobem cançons ben populars com “Rabadà” o “Picamanetes” però amb una versió melòdica i una lletra diferent. Un aspecte interessant és el vocabulari i els girs del llenguatge, que podem situar, majoritàriament a inicis del segle XX. Pel que fa a la tipologia de les peces musicals s’hi troba una diversitat important: romanços, xotis, balades, marxes o corrandes; també hi ha cançons de nadal, infantils o caramelles.
L’aportació que ha fet Carme Vila a l’ACS és el resultat d’un treball de molts anys i no ens podem estar de recordar la crida que va fer fa anys Eduard Girbal que, en la seva obra Oratjol de la Serra referint-se a les nostres contrades, esperonava als seus lectors perquè s’apressessin a viure i conèixer un paisatge i una llengua que conservaven l’autenticitat. Avui, han passat força anys des que es van escriure aquestes paraules, però la tasca de recuperació i conservació de les cançons i els seus mots és un element enriquidor de la nostra cultura.