L’Elefant A més competitiu

L’Elefant A mostra el seu millor joc i cau per la mínima, 3.5 -4.5 davant el Tàrrega, líder invicte

L'Elefant A
L'Elefant A
Redacció
11 de març de 2025, 18:02
Actualitzat: 18:03h

El proppassat diumenge dia 9, en la vuitena jornada de la lliga catalana d’escacs, l’Elefant A rebia el Tàrrega, dominador de la primera categoria provincial.

L’Elefant A va alinear Sendarrubias (1/2), Tordesillas (1), Massana (0), Montraveta (1), Manzano (0), Guixà (0), Cercós (0), i Viladrich (1). Tots els solsonins tenien ELO inferior als targarins, uns 80 punts en mitja, i en algun tauler gairebé 200.
El matx va anar així:
Cercós va caure en una trampa tàctica en l’obertura, i el flanc de dama se li va esmicolar...
Manzano va llençar un fort atac a la defensa passiva del rival. No obstant, menjar-se un peó “enverinat”, malauradament, va capgirar les opcions sobre el tauler...
Guixà es va veure sorprès per una obertura irregular. La lluita pel centre fou ben viva, tot demorant enrocar-se, i quan ho va fer, va perdre posicions al flanc de dama i centre, que eren irremeiables...
Amb un 0-3 es constatava superioritat del Tàrrega, les alarmes s’encenien i més quan a les partides dels quatre primers taulers encara mancava molta batalla. Però, va començar la remuntada.
Viladrich va tenir una partida ben tancada, on l’activitat del seu cavall era molt superior a un alfil contrari que no tenia caselles per moure’s. El rival va sacrificar material per obrir-se, però el solsoní va saber retornar la qualitat en el moment oportú per teixir un mat de torre i peons.
Montraveta va demostrar la seva experiència i domini de la defensa siciliana. Després d’una intensa lluita per les columnes obertes, arribats a un final de torres i peons, va saber resoldre amb precisió la mínima inferioritat rival de tenir dos peons doblats.
Massana, davant una jove promesa, actual campió sub-16 de Lleida, va plantejar una partida tàctica, ofensiva i sense errades fins al final. Va forçar per aprofitar el fet que el rival tenia un peó dèbil al centre i molt poc temps, però un escac intermedi salvador li va espatllar el pla.
Tordesillas va disputar una lluita aferrissada pel centre. En una hàbil combinació tàctica va tancar una torre, guanyant qualitat material. A partir d’aquí, amb paciència i precisió va anar collant i millorant la posició, encara amb dames, fins aconseguir que el rival es rendís a una jugada de mat.
Amb un marcador de 3-4, el primer tauler, tenia a l’abast la victòria individual i l’empat col·lectiu.
Sendarrubias havia quedat molt passiu i incòmode en l’obertura, però sortosament va alliberar-se de la pressió amb avantatge material. Passades les 4 hores de joc, va traçar una estratègia que semblava empènyer al rival a un zugzwang, però va errar el càlcul. Finalment, en un final d’infart al límit del temps, només amb 15 segons per cadascun dels jugadors, i uns moviments que requerien la precisió d’un bisturí, van signar taules per repetició de posició.
Derrota per la mínima. Satisfacció pel joc mostrat pels solsonins, i el reconeixement dels targarins que ha estat la victòria més suada i treballada que han viscut. Addicionalment, amb aquest resultat es millora l’“escac average”, i combinat amb altres resultats de la jornada, situa els solsonins quarts, darrera de Tàrrega, Bellpuig i Ivars, que es repartiran el podi.
La frase de la setmana és de la georgiana Maia Txiburdanidze (1961), campiona del món als 17 anys!: “Els escacs són principalment un art, i el que més m'interessa és la seva faceta creativa”.
La propera setmana, els solsonins clouran la lliga amb una visita a Lleida, contra el Flanc de dama, amb l’objectiu de mantenir aquest 4t lloc. Sort!