Segons dades de la Direcció General de Trànsit, a Catalunya, l’any passat ( 2024), es produïren 136 morts, en accidents de trànsit, dels quals 47 eren motoristes, 8 vianants i 6 ciclistes; la resta eren conductors de vehicles de quatre rodes, en les seves diverses modalitats.
Tot i que aquestes xifres suposen un descens de l’11% en nombre de morts, respecte 2023, s’incrementaren en un altre 11,5% el de ferits greus. Concretament: 803, una xifra molt alta que no deixa de créixer any rere any.
Dit això, em quedo per parlar dels motoristes que ja amb l’entrada de l’any 2025, han tingut diversos accidents, alguns d’ells mortals. La DGT, vol emprendre diverses campanyes de conscienciació i alhora de protecció i millores en alguns trams per evitar aquest augment d’accidents greus. Fins i tot, en alguns trams, especialment perillosos, es vol copiar alguna mesura posada en funcionament en països europeus, de marcar amb línia pintada, la millor manera d’agafar una corba.
Es evident que tot el que es dugui a terme per minimitzar perills i accidents, és benvinguda, però ha d’haver-hi altres mesures més pedagògiques i més pràctiques per reduir accidents, i son les dirigides a conscienciar una part dels conductors de que no estan preparats per anar per carretera i, molt especialment per carreteres, estretes, amb ferms envellits i perillosos, i corbes impossibles.
I ja entenc que els motoristes experts, o els que estan dotats per la conducció i a més han entrenat molt, busquen les “pitjors” carreteres per anar a córrer. Jo visc en una d’aquestes carreteres secundàries, molt apreciades pels motoristes perquè hi troben bons paisatges, traçats antics( més de cent anys) i plenes de corbes que proven la destresa dels conductors.
Però, com en tants altres temes i qüestions, una cosa és que agradi, una altra és que siguis capaç de seguir els primers conductors de la colla, a la mateixa velocitat i la mateixa destresa que ells. Això, no sol passar i per molt que les colles pretenguin ser força homogènies, en realitat no ho son, i podem veure com circulen els primers, i com els costa seguir, als darrers.
Forçar la màquina, forçar el cos i sobretot el cervell, pot costar la vida. Perquè una petita distracció, un instant de feblesa o simplement el pas de qualsevol animal salvatge que volta per aquestes paratges, pot tenir resultats fatals. Estem a un pas de la primavera, i de fet ja tenim les primeres colles de motoristes, voltant per la comarca i comarques veïnes. Son el preludi de moltes altres que vindran. El preludi també de dificultats pels que conduïm un vehicle de quatre rodes, i hem de conviure amb altres de dues ( motos i ciclistes), amb algun corredor a peu, entre pobles. I, tots plegats, ho fem amb constants visualitzacions i/o topades amb la fauna salvatge que tan abundant és per aquests paratges.
No son estranys els accidents, ni la seva gravetat, i remarco que vistos centenars i centenars de conductors, any rere any, una part farien bé en replantejar-se la seva afecció i dedicar-se a altres, menys perilloses. Hi guanyarien ells, hi guanyaríem tots els que vivim i conduïm per aquests indrets.