09
d'agost
de
2011
Vall de Núria Foto: Adrià Costa
L'Opus Dei va voler comprar Núria. Així ho explica l'exconseller i expresident de Ferrocarils Albert Vilalta en llibre-entrevista Què pensa Albert Vilalta publicat per Dèria Editors. En el llibre, i segons recull e-notícies, l'expresident de FGC relata que l'organització catòlica conservadora volia comprar l'església, l'hotel i l'hostatgeria ja que el Bisbat de la Seu d'Urgell no se'n podia fer càrrec. La reacció no es va fer esperar i Ferrocarrils, empresa pública que va encapçar del 1983 al 1991, va assumir-ne la gestió a partir del 1984 per evitar que una part “molt exclusiva dels creients” “segrestés i monopolitzés” un autèntic “símbol de Catalunya”.
Albert Vilalta, que també va ser el primer conseller de Medi Ambient català del 1991 al 1996, explica que temien que l'obra volgués crear un “pool” a la Vall de Ribes. “Vam saber que el rector de Ribes de Freser ho era i que l'Opus havia comprat un hotel que hi ha a mig camí entre Queralbs i Ribes –aquest hotel el van tancar per fer-hi només activitats religoses-. També em vaig adonar que l'Opus anava darrere de tots els recursos de la zona: l'Hotel de les Aigües de Ribes crec que ja era seu… i anaven fent un pool”.
Per Vilalta no podia ser que Núria acabés en mans de l'orde fundada per Escrivà de Balaguer. “Núria era un actiu històric de Catalunya; pel simbolisme, perquè s'hi havia redactat l'Estatut de Núria, perquè la devoció a la mare de Déu de Núria no podia ser segrestada ni monopolitzada...”.
Les converses amb el bisbe de la Seu, Martí Alanís, van tirar endavant i FGC va aconseguir la gestió del complex durant cent anys a canvi de renovar-ne les explotacions. Unes millores que també van suposar la modernització del cremallera de Núria, inaugurat el 1931, i que han convertit el complex en una de les principals atraccions turístiques del Ripollès.
Vilalta actualment és president de TRAM SA, l'empresa que gestiona el tramvia barceloní, i també va ser secretari d'estat d'Infraestructures amb el govern Aznar. En el llibre aborda entre altres el segrest del seu fill Albert a Mauritària per part d'Al Qaida del Magreb Islàmic.
L'Opus Dei va voler comprar Núria. Així ho explica l'exconseller i expresident de Ferrocarils Albert Vilalta en llibre-entrevista Què pensa Albert Vilalta publicat per Dèria Editors. En el llibre, i segons recull e-notícies, l'expresident de FGC relata que l'organització catòlica conservadora volia comprar l'església, l'hotel i l'hostatgeria ja que el Bisbat de la Seu d'Urgell no se'n podia fer càrrec. La reacció no es va fer esperar i Ferrocarrils, empresa pública que va encapçar del 1983 al 1991, va assumir-ne la gestió a partir del 1984 per evitar que una part “molt exclusiva dels creients” “segrestés i monopolitzés” un autèntic “símbol de Catalunya”.
Albert Vilalta, que també va ser el primer conseller de Medi Ambient català del 1991 al 1996, explica que temien que l'obra volgués crear un “pool” a la Vall de Ribes. “Vam saber que el rector de Ribes de Freser ho era i que l'Opus havia comprat un hotel que hi ha a mig camí entre Queralbs i Ribes –aquest hotel el van tancar per fer-hi només activitats religoses-. També em vaig adonar que l'Opus anava darrere de tots els recursos de la zona: l'Hotel de les Aigües de Ribes crec que ja era seu… i anaven fent un pool”.
Per Vilalta no podia ser que Núria acabés en mans de l'orde fundada per Escrivà de Balaguer. “Núria era un actiu històric de Catalunya; pel simbolisme, perquè s'hi havia redactat l'Estatut de Núria, perquè la devoció a la mare de Déu de Núria no podia ser segrestada ni monopolitzada...”.
Les converses amb el bisbe de la Seu, Martí Alanís, van tirar endavant i FGC va aconseguir la gestió del complex durant cent anys a canvi de renovar-ne les explotacions. Unes millores que també van suposar la modernització del cremallera de Núria, inaugurat el 1931, i que han convertit el complex en una de les principals atraccions turístiques del Ripollès.
Vilalta actualment és president de TRAM SA, l'empresa que gestiona el tramvia barceloní, i també va ser secretari d'estat d'Infraestructures amb el govern Aznar. En el llibre aborda entre altres el segrest del seu fill Albert a Mauritària per part d'Al Qaida del Magreb Islàmic.