Sara Vilà: «La confluència d'esquerres serà un dissolvent de les plebiscitàries»

Sara Vilà (Rosselló, 1979) va arribar al Parlament de Catalunya el 2012 després que els ecosocialistes lleidatans es quedessin sense representació dos anys abans. Amb el temps, la diputada ha passat a ser un dels referents independentistes d'ICV, partit que aposta per una confederació amb l'Estat espanyol. Tot i defensar l'estat propi, Vilà rebutja el caire plebiscitari dels comicis del 27 de setembre, i aposta per trencar aquesta dinàmica mitjançant una candidatura de confluència d'esquerres, sobiranista, diu, però que buscarà mobilitzar un electorat amb el relat que ha fet triomfar Colau a Barcelona.

- Com es defineix ICV en qüestió nacional?

- ICV sempre s’ha definit com un partit sobiranista que considera Catalunya un subjecte polític que té el dret a decidir el seu futur. Aquest concepte abraça, però, diverses tendències com la federalista, la confederalista o la independentista, que en funció del moment polític han tingut major o menor influència dins del partit. La nostra és una formació on hi ha barreja ideològica, perquè ja va nàixer d’aquesta manera l’any 1985.

- Però el partit està en contra de la independència?

- En la convenció nacional que es va fer el passat mes de febrer, els militants van decidir apostar per l’opció confederal de crear un estat propi dins d’Espanya. No obstant, l’espai independentista va creixent internament. Estem més organitzats i ja som 160 militants els que ens presentem com a independentistes.

- Se senten en minoria els "ecoindepes" a ICV?

- En aquests moments, sí. Si aquesta convenció s’hagués fet l’any passat, el percentatge de militants a favor de la independència hagués estat molt més alt que l’actual.

- Què ha passat, doncs, en aquests darrers mesos?

- El procés es refreda després del 9-N, i els líders dels partits comencen estratègies equivocades. Mas tira pel dret amb la seva aposta de llista unitària, ERC i la CUP fan les seves particulars propostes, ICV es despenja de la taula de partits... el consens aconseguit es trenca i també la il·lusió i la confiança en que aquest procés pugui arribar a bon port si el lidera CiU, i aquesta situació desemboca en que molta gent canvia el focus i es centra en valorar altres tipus de polítiques.

- En quines?

- Renovació, anticorrupció, transparència... les eleccions municipals són una mostra que ens ensenya el canvi d’eix. Jo era de les que creia que els partits que no es presentaven amb un programa definit en la qüestió nacional no tindrien possibilitats d’èxit, i em vaig equivocar. Crèiem que tot estava polaritzat, i no. A Barcelona hem vist com un partit que no s’havia definit nacionalment ha estat capaç de guanyar les eleccions. Crec que s’ha menystingut un votant abstencionista que s’ha mobilitzat per altres temes que van més enllà de la independència de Catalunya.

- Li agrada la idea d’una confluència d’esquerres?

- Molt. Per primer cop hi ha una candidatura d’esquerres a Catalunya que disputa el Govern de la Generalitat, i això no havia passat mai. És una entesa sobiranista que reconeix el dret a decidir i que pot posar les bases perquè els catalans puguin votar el seu futur. La confluència d’esquerres no està alineada amb el PP ni amb Ciutadans en el tema nacional, per molt que diguin.

- L’entesa entre Podem, ICV i Procés Constituent pot ser un dissolvent a les plebiscitàries?

- És una manera molt dura de dir-ho, però sí. Serem un dissolvent de les plebiscitàries, perquè hi ha molta gent que és del Sí-No o del Sí-Depèn i que es poden arribar a acollir a les tesis independentistes si governen les esquerres. No creiem en el lideratge d’Artur Mas, que és vist com algú que ofereix una Catalunya a imatge i semblança d’Espanya.

- Busquen un eix que es desmarca del nacional, però al cap i a la fi, defensar la independència és també fer-ho per millorar la societat en tots els seus àmbits; escoles, hospitals, pensions...

- Cert. I des d’ICV tenim molt clar que sense competències no es pot fer res.

- Però no són independentistes.

- Som sobiranistes. Sempre hem demanat una relació d’igual a igual amb l’estat i que les competències estiguin descentralitzades.

- Albano Dante Fachin, de Podem, va dir que el procés havia estat governat per les elits catalanes. Hi està d’acord?

- No diria per les elits, però sí pels amics de les elits. Per algunes de les 400 famílies catalanes que sempre han governat a l’ombra en aquest país.

- Però l’aposta de Mas ha decebut bona part de la burgesia espanyola i també de la catalana, que creia que CiU no impulsaria mai un procés d’aquesta magnitud.

- Hi estic d’acord. Crec que en aquest punt hi ha hagut interessos diferents. Un, el d’aquestes elits, i l’altre dels polítics de CiU, que ha intentat sobreviure. Tot i això, no sé fins a quin punt arriba el trencament de Mas amb aquesta burgesia.

- Un cas curiós, el seu. Una independentista declarada que s’oposa a les plebiscitàries...

- Plantejar els comicis des d’aquesta perspectiva ho veig com una trampa d’Artur Mas, que ha volgut barrejar el procés amb interessos de partit i que ha separat els catalans entre bons i dolents. Pretendre que la gent voti només sobre un tema amb la situació tan difícil que vivim com a país és molt complicat. Aquestes eleccions ens donen l’oportunitat de canviar les dinàmiques de la política i l’estructura clàssica de partits, i cal que sigui aprofitada. Molta gent es mobilitzarà per un eix diferent al nacional. Anticorrupció, esgotament de l’actual model polític, retallades...

- Si guanyen els partits independentistes, CDC, ERC i CUP, què proposa fer el 28 de setembre?

- Un procés constituent. Començar a crear una constitució catalana el màxim de democràtica possible i amb la participació de la ciutadania i dels partits. Després caldria fer una consulta per tal que el poble avalés aquesta constitució, i després plantejar un referèndum d’autodeterminació. A part de tot això, també seria positiu fer una nova declaració de sobirania. Declarar-nos novament un subjecte polític per decidir el nostre futur.
 
- El procés català s’ha de vincular al que passi a Espanya en els propers mesos?

- No ha d’estar subjugat en cap cas. El futur de Catalunya s’ha de bastir entre els partits i les entitats catalanes, que no poden estar sotmeses a la voluntat de cap formació política espanyola. Això no vol dir que no haguem d’estar atents al que pugui passar al País Valencià i a les Illes Balears, on s’han obert noves majories.

- Li és igual si guanya el PP o Podemos en unes generals, doncs?

- No. Si Pablo Iglesias és president del Govern espanyol a Catalunya se li obren més portes per fer un referèndum d’autodeterminació.

- Per tant, al final acaba anant a Espanya

- És impossible no anar-hi. És qui té la paella pel mànec. Ara imagini’s que Catalunya es declara independent. Amb el Govern espanyol caldrà negociar.

- Parla de fer una Declaració Unilateral d’Independència. Hi votaria a favor?

- M’hi podria apuntar fàcilment, sí. Una DUI no deixa de ser un acte simbòlic de sobirania fins que els altres països no et reconeguin. Aquest és un procés llarg i gens fàcil, i no podem perdre forces en cada etapa. L’endemà de la declaració s’ha de començar a negociar.

- I creu que l’actual Espanya es pot avenir a un pacte quan mai no ha fet ni un petit gest per acceptar la singularitat catalana?

- Ho veig molt complicat, i per això crec en els actes unilaterals de sobirania. S’ha d’anar tensant la corda i, alhora, fer pedagogia. D’aquesta manera, les correlacions de forces i la mentalitat de la gent poden anar canviant a Espanya. Però insisteixo; hi ha dos partits com són Podemos i Izquierda Unida, que han reconegut el dret a decidir de Catalunya.

- Vostè proposa fer un procés constituent i un referèndum, però diu que Espanya té la paella pel mànec. Com el fa si Madrid es tanca en banda?

- Costarà, però s’ha de poder fer.

- No li sembla que aquesta proposta és tornar a una pantalla que molta gent ja dóna per superada?

- El 9-N va ser un procés participatiu, i m’agradaria saber per quina raó es va organitzar d’aquella manera. No sé què va passar, però ERC deia que confiava en CiU dues setmanes abans de la consulta i pocs dies abans va dir que se sentia traïda perquè no s’havia respectat el concepte base de la consulta.

- Insinua que CiU va voler boicotejar el 9-N?

- El perill de les negociacions que no són transparents és que no tens informació suficient. Hi va haver una decepció general amb CiU poc abans del 9-N. El Govern hagués hagut d’explicar abans si aquell referèndum no es podia fer tal com havia estat pactat.

- La independència s’ha de fer sense Convergència?

- És impossible. Cal que es faci amb CDC de la mateixa manera que crec que és un error voler-la fer excloent la candidatura d’esquerres. En democràcia no podem excloure cap partit, tot i que sí considero legítim voler que els convergents quedin en minoria i que Catalunya sigui governada per les esquerres.

- La marca electoral d’ICV esta en retrocés?

- Sí. Els partits que són previs al 2011 i que podem qualificar de “nova fornada” són els que capitalitzen els guanys electorals. Ciutadans, la CUP i Podem.

- Vincula el creixement d’aquestes forces a que són noves i no al debat sobiranista. ERC es va fundar el 1931 i en els darrers anys ha pujat com mai no ho havia fet des de la recuperació de la democràcia...

- Podem és un partit nou que en molts aspectes encara no està definit, i també puja. El que vull dir és que la gent entén que si els partits es presenten per separat acaben oferint el mateix de sempre. La societat demana unitat de les forces polítiques, i les esquerres apostem per això i ja hem vist que en molts llocs ens han premiat.

- Vostè vol formar part d’aquesta llista de confluència de les esquerres?

- Sí. Estic recollint avals per ser la candidata de Lleida d’ICV.

- Com funciona aquest procés?

- Es pot fer de varies maneres. S’està plantejant la possibilitat de fer com Barcelona en Comú. Anem contrarellotge. Ells tenien un líder molt clar, que era Ada Colau, i entre els partits que conformaven la candidatura van anar pactant els noms de la llista. Aquest seria un model que es podria aplicar, o també el de les primàries obertes.

- Àngel Ros hagués estat alcalde de Lleida amb una confluència d’esquerres a la ciutat?

- No ho crec. Si s’haguessin sumat tots els vots, no li hagués donat ni per governar en minoria.

- Per quina raó no es va fer?

- Vam fallar nosaltres al donar per acabades massa aviat les negociacions amb el Comú de Lleida. Ells van decidir anar en solitari quan no s’havien creat per això. El seu objectiu era unir les esquerres, no crear-ne una altra. Crec que la ciutadania de Lleida demanava unitat, i no la vam saber fer. D’alguna manera penso que a Ponent s’ha anat un pas enrere en aquest tema respecte altres territoris del país, on les esquerres juntes han aconseguit bons resultats.

- Per què creu que Eduard Baches no va poder capitalitzar el vot de canvi? S’ho havia treballat molt...

- Qüestió de marca. L’Eduard va fer una feina exemplar, tenia molt discurs. Ho trobo un punt injust, perquè sense Ciutadans ha tret quatre regidors sense fer ni bona part del treball que ha fet Baches. El nostre candidat no va poder controlar les influències de les marques.

- Es farà el Consorci Sanitari de Lleida?

- Ho intenten, però crec i confio que no es farà. Han tingut temps per tirar-lo endavant, però no s’han atrevit perquè no tenien els suports polítics ni socials, i això els hi podia passar factura a les eleccions. El temps cada cop és més just, i no vull pensar que el poden aprovar en ple mes d’agost.