Maria-Mercè Marçal, la gran desconeguda

La mort se la va endur massa d'hora, amb només 45 anys, estroncant una carrera que encara havia d'oferir grans coses. Amb tot, Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998) va tenir temps de deixar alguns versos que ja són part de la història de la poesia catalana, llibres i poemes que van més enllà del tèrbol atzur de "ser tres voltes rebel" i que mostren una escriptora de petja fonamental en la literatura d'avui en dia. Assumida com a referent, l'adéu prematur va deixar els lectors sense totes aquelles pàgines que no va tenir temps d'escriure.

Tot i la publicació recent de diverses novetats editorials, com El senyal de la pèrdua (Empúries, 2014) –un dietari centrat en l'experiència de la malaltia i escrit des d'una extrema lucidesa–, Marçal encara és una gran desconeguda, plena d'enigmes i lectures esbiaixades de l'obra i de les vivències que la van fer tal com era. Per omplir aquest buit, fa uns dies es presentava el projecte de la primera biografia sobre l'autora, que escriurà la investigadora i crítica literària Lluïsa Julià, possiblement qui millor coneix el corpus literari i vital de l'autora.

En aquest sentit, l'obra de Marçal, entesa com un tot, no es pot deslligar d'Ivars d'Urgell, tal com ella mateixa reconeixia sempre que podia. Més enllà de la infantesa, el poble la connecta amb la formació, amb les influències, amb l'aprenentatge que li va fer assolir tot allò viscut i estimat. La influència dels pares és notòria en aquells anys iniciàtics, tal com va deixar escrit: "A la meva mare li dec el sentit, la riquesa de la llengua. I el cant. Al meu pare, l'estímul cap a la cultura".

Esclat poètic en l'ebullició dels 70

Un temps més tard, i influïda per la Nova Cançó, començaria a escriure versos. Instal·lada ja a Barcelona, Marçal va passar a formar part ben aviat dels cercles literaris de la ciutat, on els seus primers poemes van sonar com el glop d'aire fresc que la poesia catalana necessitava. Els setanta són la gran pedra angular de la formació personal i col·lectiva, de la consciència de classe i d'anhels literaris. El 1972 es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, en un període on comença a militar en el nacionalisme d'esquerra i on s'acosta al moviment feminista.

Poc després, l'any 1973, Marçal va ser una de les cofundadores de Llibres del Mall, juntament amb el propi Ramon Pinyol i altres joves autors, com Xavier Bru de Sala. Ben aviat, l'editorial esdevé un referent, la gran plataforma des d'on es propaga l'anomenada "generació dels 70". L'editorial, amb el pas del temps, ha esdevingut un referent que ha servit de mirall a nous valors de l'edició com Cafè Central o LaBreu, entre molts d'altres de l'actualitat. Però l'esclat definitiu de Marçal com a poeta va ser l'any 1976, quan guanya el Premi Carles Riba per Cau de llunes, el seu primer poemari.

Una obra que creix i s'estronca, de cop

Des d'aleshores, la seva obra es fa gran amb Bruixa de dol (1979), Sal oberta (1982), Terrade Mai (1982), La germana, l'estrangera (1985) fins al darrer Desglaç (1997), un recull de l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. Raó del cos (2000) esdevindria el seu llegat pòstum, escrit en plena malaltia, amb pròleg de Pere Gimferrer i edició de Lluïsa Julià, qui ara en farà la biografia. És precisament Julià qui assenyala allò que va fer "realment transcendent" l'obra de la poeta per a la literatura catalana: "va captar com ningú l'ambient de l'època i els grans temes que tenia plantejat el país. I com a dona els va portar a un terreny personal per posar-los a l'abast de tothom".

Marçal també va publicar la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que va obtenir diverses distincions de la crítica. Malauradament, va ser l'única novel·la, el preàmbul d'una obra prometedora que no va poder tenir continuïtat. De la seva obra de creació també cal destacar-ne l'aportació com a traductora, adaptant al català l'obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. Un llegat amb denominació pròpia i un punt de retorn: Ivars d'Urgell.

El municipi del Pla d'Urgell esdevé el lloc on Marçal sempre torna, on conserva l'arrel. L'indret geogràfic on té una família, establerta al camp i que dedica la vida a pagès. Fortament vinculada a la comarca i al paisatge, la Diputació de Lleida ja ha comunicat que assumirà el cost de la biografia, que es preveu que estigui enllestida el novembre d'aquest 2016. De Julià a Marçal, per mostrar una autora fonamental com mai abans l'havíem vist.