13
de març
del
2016
Actualitzat
el
15
de març
a la
13:13h
Josep-Lluís Carod-Rovira dirigeix la càtedra UPF sobre diversitat social. Entre les diverses activitats que realitza hi ha la d’analitzar la realitat plural del fenomen religiós a Catalunya. De la mà d’editorial Pagès, ens arriba ara el llibre Les religions a Catalunya, que recupera alguns dels estudis i conferències fetes a la càtedra i ofereix una bona panoràmica d’una realitat molt més ignota del que sembla.
El sociòleg Joan Estruch presenta un mapa de les principals expressions de la fe religiosa que conviuen a Catalunya, on hi ha 8.061 centres de culte registrats, que pertanyen a tretze confessions. Estruch adverteix contra els tòpics i les lectures fàcils, i considera que la pluralitat religiosa és un fenomen que no es pot relacionar únicament al factor de la immigració. Assenyala així que les comunitats protestants estan establertes al nostre país des de fa més de cent anys, a banda de la petjada reformada inicial, sobre la qual Carod-Rovira aprofundeix en un capítol del llibre.
Dels centres religiosos, gràcies al llibre sabem que n'hi ha cinquanta-cinc d’ortodoxos, que s’han estès amb l’arribada de persones de l’est. Manuel Forcano exposa la incidència del judaisme català, molt rellevant i encara desconeguda. Assenyala l’existència de quatre comunitats amb les seves sensibilitats diferenciades: ortodoxa, liberal, reformada i ultraortodoxa). Gloria García-Romeral entra a fons en la presència musulmana, que s’expressa en més de 250 oratoris. Antoni Pladevall explica la tradició catòlica, més coneguda, i l’exdirectora general d’Afers religiosos, Montserrat Coll, s’estén en la relació entre diversitat religiosa i valors laics.
Potser una de les reflexions que motiven més el lector és la distinció que fa el sociòleg, Joan Estruch, sobre què es creu i com es creu. Segons ell, es fa difícil parlar de les grans confessions en bloc, i hi ha més diferència entre un Pere Casaldàliga i un Escrivá de Balaguer, que no pas en la manera d’acostar-se a la fe d’un cristià i un musulmà, en genèric. Segons ell, entendrem més la pluralitat religiosa si ens acostem més a l’estil de les creences que no pas al seu contingut estricte
El llibre forma part de la col·lecció Argent viu de Pagès, a càrrec de Carme Vidal. Editat amb cura, l’obra inclou una bibliografia especialitzada que permet endinsar-se, qui ho vulgui, en un univers –el de les confessions més dinàmiques a casa nostra- ple de sorpreses.
El sociòleg Joan Estruch presenta un mapa de les principals expressions de la fe religiosa que conviuen a Catalunya, on hi ha 8.061 centres de culte registrats, que pertanyen a tretze confessions. Estruch adverteix contra els tòpics i les lectures fàcils, i considera que la pluralitat religiosa és un fenomen que no es pot relacionar únicament al factor de la immigració. Assenyala així que les comunitats protestants estan establertes al nostre país des de fa més de cent anys, a banda de la petjada reformada inicial, sobre la qual Carod-Rovira aprofundeix en un capítol del llibre.
Dels centres religiosos, gràcies al llibre sabem que n'hi ha cinquanta-cinc d’ortodoxos, que s’han estès amb l’arribada de persones de l’est. Manuel Forcano exposa la incidència del judaisme català, molt rellevant i encara desconeguda. Assenyala l’existència de quatre comunitats amb les seves sensibilitats diferenciades: ortodoxa, liberal, reformada i ultraortodoxa). Gloria García-Romeral entra a fons en la presència musulmana, que s’expressa en més de 250 oratoris. Antoni Pladevall explica la tradició catòlica, més coneguda, i l’exdirectora general d’Afers religiosos, Montserrat Coll, s’estén en la relació entre diversitat religiosa i valors laics.
Pregària musulmana a Terrassa. Foto: Cristóbal Castro
Potser una de les reflexions que motiven més el lector és la distinció que fa el sociòleg, Joan Estruch, sobre què es creu i com es creu. Segons ell, es fa difícil parlar de les grans confessions en bloc, i hi ha més diferència entre un Pere Casaldàliga i un Escrivá de Balaguer, que no pas en la manera d’acostar-se a la fe d’un cristià i un musulmà, en genèric. Segons ell, entendrem més la pluralitat religiosa si ens acostem més a l’estil de les creences que no pas al seu contingut estricte
El llibre forma part de la col·lecció Argent viu de Pagès, a càrrec de Carme Vidal. Editat amb cura, l’obra inclou una bibliografia especialitzada que permet endinsar-se, qui ho vulgui, en un univers –el de les confessions més dinàmiques a casa nostra- ple de sorpreses.