L'elaboració de la palma: una tradició de cinc generacions

El col·lectiu gitano de Can Puiggener de Sabadell elabora artesanalment les palmes i palmons que es venen arreu del Vallès | La feina comença al desembre quan reben els palmons de tres metres de llarg procedents d'Elx | S’hi impliquen una quinzena de famílies del barri

L'art de la palma fa més de cent anys que s'ha instal·lat a Sabadell
L'art de la palma fa més de cent anys que s'ha instal·lat a Sabadell | Juanma Peláez
19 de març de 2016, 16:42
Actualitzat: 18:56h
El barri de Can Puiggener de Sabadell és bressol d’una de les tradicions que ha passat de generació en generació, l’elaboració de les palmes i els palmons que posteriorment es beneeixen el Diumenge de Rams. Es tracta d’una activitat que desenvolupen diverses famílies al barri des de fa un segle, i que sembla tenir corda per anys.
 

La feina és laboriosa i es fa en família. Foto: Juanma Peláez

 
“Tot va començar quan una dona es va instal·lar al barri i va ensenyar a diverses famílies de gitanos la tècnica artesana d’elaboració de les palmes, i des de llavors ha passat de generació en generació”, explica José Rodríguez, membre de l’Associació Gitana de Can Puiggener i artesà de la palma. La tradició passa per transmetre la tècnica de pares a fills: “Ja som cinc generacions que ho hem fet”, assegura.
 

Diverses generacions coincideixen en aquesta pràctica. Foto: Juanma Peláez


La feina comença al desembre, quan reben els palmons, d’uns tres metres de llargada, en camions procedents d’Elx, al Baix Vinalopó. Un cop els tenen, els col·loquen en un magatzem que tenen a l’exterior de les cases, conegut com a sofraera: “Li diem així perquè hi posem un quilo de sofre, que cremem, i aigua, i ho tanquem tot hermèticament perquè els palmons no perdin ni el seu color groc ni s’assequin”, explica Rodríguez. El procés es repeteix cada deu dies, de manera que els palmons ofereixen les mateixes propietats quan es comencen a treballar.
 

L'activitat es concentra en els primers mesos de l'any. Foto: Juanma Peláez


Un total de 15 famílies mantenen aquesta tradició al barri, una dedicació plena en què els més menuts ja hi participen. Les famílies solen reunir-se en una casa, i el més habitual és que els més petits s’interessin per allò que fan els seus pares.
 

Els més petits també adquireixen el coneixement de pares i avis. Foto: Juanma Peláez


“Venen i pregunten què fem, amb quatre o cinc anys ja juguen amb les fulles i fan petites coses per ells, i quan ja són una mica més grans els deixem que ens ajudin, és la millor manera d'aprendre la tradició familiar”, explica Rodríguez. D’aquesta manera, assegura que es dóna els instruments a la canalla perquè interioritzin el procés a mesura que juguen i observen els seus pares i avis.
 

La tècnica és laboriosa però la pràctica ho fa semblar fàcil. Foto: Juanma Peláez


Amb tot, a partir d’aquest dilluns el resultat d’aquests mesos de feina es materialitza amb la instal·lació dels punts de venda al carrer, on a Sabadell es reparteixen per diferents indrets de la ciutat. El producte que surt de Can Puiggener, però, també es ven en mercats de tot el Vallès, i fins i tot més enllà, com a Vic o Vilafranca del Penedès. 
 

El col·lectiu gitano fa les palmes en grup. Foto: Juanma Peláez

 

Les palmes es desen en un recinte exterior perquè es conservin. Foto: Juanma Peláez