01
d'abril
de
2016, 07:20
Actualitzat:
19:24h
La formació d’un “govern de canvi i de progrés” a Espanya podria tenir el seu efecte en la política de pactes a Catalunya. Un executiu de socialistes i Podem, presidit per Pedro Sánchez, que aconseguís una via de sortida a la situació política catalana tindria conseqüències al Parlament de Catalunya. Aquest escenari és contemplat per actors importants tant de Junts pel Sí com d’En Comú Podem i del PSC.
La moció de la CUP en què es reclama que el Parlament es reafirmi a favor de la declaració de ruptura del 9-N ha reforçat les veus a l'interior del grup de Junts pel Sí que no amaguen la seva voluntat d’assajar nous possibles socis de majoria. Un sector considerable del grup sobiranista majoritari mostra cansament pel que consideren excés d’estètica per part de l’esquerra independentista. Aquestes veus miren amb simpatia creixent Catalunya Sí que es Pot (CSQEP). Si finalment es desbloqueja la situació al Congrés i es forma un executiu espanyol “no hostil” a Catalunya, pot haver-hi marge per un canvi d’aliances a la cambra catalana.
Junts pel Sí no és Convergència
En l’inici de la legislatura, Catalunya Sí que es Pot va mostrar una oposició frontal a Junts pel Sí. Però han passat moltes coses. El que aplega CSQEP al Parlament i En Comú Podem al Congrés espanyol és un bloc de forces molt diverses, des d’Ada Colau a Podem, Iniciativa i EUiA. La percepció que genera la “vella” Convergència està canviant pel pes de la realitat. Dins del grup que presideix Lluís Rabell, creix la impressió que Junts pel Sí no és el mateix que Convergència, i que en la nova fornada de diputats joves de CDC es pot trobar sintonia en alguns àmbits.
Tot és molt complicat i ara per ara és inimaginable un acord de governabilitat entre Junts pel Sí i CSQEP, però sí que ha canviat el clima entre tots dos grups. Un major acostament entre ells generaria una dinàmica a la qual li seria molt difícil de restar al marge al PSC. Els moviments de Miquel Iceta les darreres setmanes, sempre en contacte amb Ferraz, mirant de trobar un espai amb En Comú Podem en la qüestió del referèndum –Pablo Iglesias va anunciar que deixava la negociació al mateix Iceta i Xavier Domènech-, no són aliens a possibles canvis d’escenaris al Parlament.
La moció de la CUP en què es reclama que el Parlament es reafirmi a favor de la declaració de ruptura del 9-N ha reforçat les veus a l'interior del grup de Junts pel Sí que no amaguen la seva voluntat d’assajar nous possibles socis de majoria. Un sector considerable del grup sobiranista majoritari mostra cansament pel que consideren excés d’estètica per part de l’esquerra independentista. Aquestes veus miren amb simpatia creixent Catalunya Sí que es Pot (CSQEP). Si finalment es desbloqueja la situació al Congrés i es forma un executiu espanyol “no hostil” a Catalunya, pot haver-hi marge per un canvi d’aliances a la cambra catalana.
Junts pel Sí no és Convergència
En l’inici de la legislatura, Catalunya Sí que es Pot va mostrar una oposició frontal a Junts pel Sí. Però han passat moltes coses. El que aplega CSQEP al Parlament i En Comú Podem al Congrés espanyol és un bloc de forces molt diverses, des d’Ada Colau a Podem, Iniciativa i EUiA. La percepció que genera la “vella” Convergència està canviant pel pes de la realitat. Dins del grup que presideix Lluís Rabell, creix la impressió que Junts pel Sí no és el mateix que Convergència, i que en la nova fornada de diputats joves de CDC es pot trobar sintonia en alguns àmbits.
Tot és molt complicat i ara per ara és inimaginable un acord de governabilitat entre Junts pel Sí i CSQEP, però sí que ha canviat el clima entre tots dos grups. Un major acostament entre ells generaria una dinàmica a la qual li seria molt difícil de restar al marge al PSC. Els moviments de Miquel Iceta les darreres setmanes, sempre en contacte amb Ferraz, mirant de trobar un espai amb En Comú Podem en la qüestió del referèndum –Pablo Iglesias va anunciar que deixava la negociació al mateix Iceta i Xavier Domènech-, no són aliens a possibles canvis d’escenaris al Parlament.