17
d'abril
de
2016, 09:58
Actualitzat:
12:17h
Hi ha expectativa a l’arxidiòcesi de Barcelona per veure com el nou arquebisbe, Juan José Omella, definirà el seu mandat. Però una cosa sembla clara: Omella sap manar. La seva decisió d’intervenir l’orde Pia Unió dels Germans Missioners dels Malalts Pobres al conèixer greus irregularitats en la seva gestió, ha estat saludada positivament per tots els sectors eclesials. Omella va decidir obrir una investigació i, posteriorment, cessar el frare Vicente Samán, responsable de la gestió comptable, denunciar-lo als Mossos d’Esquadra –que el van detenir- i que l’arquebisbat es personi com acusació particular en el cas. Omella va designar un comissari episcopal perquè dirigeixi l’entitat.
Aquest divendres es va fer públic un registre a una seu de la Pia Unió a Vigo. Segons una nota feta pública per l’arquebisbat, la Fiscalia ha acusat el cap provincial d’estafa agreujada i demana per a ell dos anys i sis mesos de presó, i multa econòmica. El dijous els Mossos van fer un escorcoll a la seu de l’entitat a Barcelona, acompanyats per Vicente Samán, per esbrinar l’abast de les irregularitats comeses.
Temps d’espera. Mentrestant, el prelat s’està agafant al seu temps abans de decidir nomenaments i cessaments. Fins al 26 de maig no acabarà la seva ruta per tots els arxiprestats diocesans, on està coneixent els seus capellans de manera directa. S’apuntava cap al mes de juny per conèixer alguns canvis en els càrrecs més rellevants, però tot indica que Omella no decidirà res fins al setembre, a banda de rellevar alguns rectors de parròquia d’edat avançada.
Un nucli dur restringit. En aquests moments, a l’espera dels canvis que pugui decidir Omella, el govern curial és en mans d’un petit grup de col·laboradors. El bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull, de perfil suau i visió progressista, és qui l’està guiant en les primeres passes per la diòcesi. Un altre pes pesant és Antoni Matabosch, un "incombustible" a l’arquebisbat, antic responsable de la Fundació Maragall, que ja ha sobreviscut a diversos arquebisbes des dels anys del doctor Jubany.
Però ningú creu a la diòcesi que Omella es deixi conduir. De caràcter fort i tracte afable, diuen que li agrada escoltar però que quan pren una decisió, la manté amb fermesa. El seu estil personal, de buscar el contacte amb els capellans de la diòcesi sense intermediaris, xoca amb els seus antecessors, Ricard Maria Carles i Lluís Martínez Sistach.
Canvis al Seminari?. Un dels llocs sensibles de la diòcesi és el Seminari Conciliar, clau en la formació de nous capellans. Actualment, el dirigeix Josep Maria Turull, un sacerdot que s’ha convertit en objectiu a abatre pels sectors més conservadors perquè es va destacar en l’oposició al cardenal Ricard Maria Carles. Turull és un dels representants del sector “nacional progressista”, en l’argot dels nuclis més dretans de l’Església barcelonina. Han corregut alguns noms de possibles substituts. Un d’ells és el de Joan Costa Bou, rector de la parròquia de Betlem, un home de l’Opus Dei, doctrinalment conservador però molt catalanista. Però alguns observadors dels moviments diocesans consideren que el relleu de Turull no és fàcil, ja que el Seminari en aquests moments viu una etapa tranquil·la.
Obert socialment, ortodox en doctrina. Pels sectors més progressistes de l’Església de Barcelona, Omella és una barreja d’obertura social i duresa doctrinal. En la línia de l’actual Papa, amb qui manté una relació de proximitat, ha expressat sovint simpatia per les causes vinculades als drets dels treballadors. Va mostrar la seva distància envers els posicionaments del cardenal Rouco, el que no vol dir que sigui un progressista en el sentit que té el terme fora de l’àmbit de l’Església.
Omella és vist com un prelat forjat en l’escola eclesiàstica castellana, més autoritària. Els més crítics assenyalen la seva decisió de vetar la conferència de Krystoph Charamsa, exdignatari de la cúria vaticana que s’havia posicionat a favor de la independència de Catalunya i que va fer pública la seva homosexualitat, abandonant Roma. Charamsa havia de parlar sobre “Cristianisme i sexualitat” a la parròquia de Sant Medir, el febrer passat, però Omella va prohibir l’acte i, quan es va buscar un altre lloc per celebrar l’acte, va prohibir al rector de Sant Medir d’assistir-hi.
Aquest divendres es va fer públic un registre a una seu de la Pia Unió a Vigo. Segons una nota feta pública per l’arquebisbat, la Fiscalia ha acusat el cap provincial d’estafa agreujada i demana per a ell dos anys i sis mesos de presó, i multa econòmica. El dijous els Mossos van fer un escorcoll a la seu de l’entitat a Barcelona, acompanyats per Vicente Samán, per esbrinar l’abast de les irregularitats comeses.
Temps d’espera. Mentrestant, el prelat s’està agafant al seu temps abans de decidir nomenaments i cessaments. Fins al 26 de maig no acabarà la seva ruta per tots els arxiprestats diocesans, on està coneixent els seus capellans de manera directa. S’apuntava cap al mes de juny per conèixer alguns canvis en els càrrecs més rellevants, però tot indica que Omella no decidirà res fins al setembre, a banda de rellevar alguns rectors de parròquia d’edat avançada.
Un nucli dur restringit. En aquests moments, a l’espera dels canvis que pugui decidir Omella, el govern curial és en mans d’un petit grup de col·laboradors. El bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull, de perfil suau i visió progressista, és qui l’està guiant en les primeres passes per la diòcesi. Un altre pes pesant és Antoni Matabosch, un "incombustible" a l’arquebisbat, antic responsable de la Fundació Maragall, que ja ha sobreviscut a diversos arquebisbes des dels anys del doctor Jubany.
Però ningú creu a la diòcesi que Omella es deixi conduir. De caràcter fort i tracte afable, diuen que li agrada escoltar però que quan pren una decisió, la manté amb fermesa. El seu estil personal, de buscar el contacte amb els capellans de la diòcesi sense intermediaris, xoca amb els seus antecessors, Ricard Maria Carles i Lluís Martínez Sistach.
Canvis al Seminari?. Un dels llocs sensibles de la diòcesi és el Seminari Conciliar, clau en la formació de nous capellans. Actualment, el dirigeix Josep Maria Turull, un sacerdot que s’ha convertit en objectiu a abatre pels sectors més conservadors perquè es va destacar en l’oposició al cardenal Ricard Maria Carles. Turull és un dels representants del sector “nacional progressista”, en l’argot dels nuclis més dretans de l’Església barcelonina. Han corregut alguns noms de possibles substituts. Un d’ells és el de Joan Costa Bou, rector de la parròquia de Betlem, un home de l’Opus Dei, doctrinalment conservador però molt catalanista. Però alguns observadors dels moviments diocesans consideren que el relleu de Turull no és fàcil, ja que el Seminari en aquests moments viu una etapa tranquil·la.
Obert socialment, ortodox en doctrina. Pels sectors més progressistes de l’Església de Barcelona, Omella és una barreja d’obertura social i duresa doctrinal. En la línia de l’actual Papa, amb qui manté una relació de proximitat, ha expressat sovint simpatia per les causes vinculades als drets dels treballadors. Va mostrar la seva distància envers els posicionaments del cardenal Rouco, el que no vol dir que sigui un progressista en el sentit que té el terme fora de l’àmbit de l’Església.
Omella és vist com un prelat forjat en l’escola eclesiàstica castellana, més autoritària. Els més crítics assenyalen la seva decisió de vetar la conferència de Krystoph Charamsa, exdignatari de la cúria vaticana que s’havia posicionat a favor de la independència de Catalunya i que va fer pública la seva homosexualitat, abandonant Roma. Charamsa havia de parlar sobre “Cristianisme i sexualitat” a la parròquia de Sant Medir, el febrer passat, però Omella va prohibir l’acte i, quan es va buscar un altre lloc per celebrar l’acte, va prohibir al rector de Sant Medir d’assistir-hi.