21
de maig
de
2016, 21:33
Actualitzat:
22
de maig,
1:07h
Aquesta ha estat La Nit dels Museus més reivindicativa dels últims anys. El sector de la cultura ha començat a mobilitzar-se contra la precarietat dels seus treballadors. Segons dades de l’Idescat d’aquest últim semestre, hi ha 141.600 persones treballant en aquest àmbit. Si es compara amb les dades del 2008 (188.700 persones), es pot observar una caiguda del 25% dels llocs de treball, el que vol dir que una de cada quatre places ha desaparegut en vuit anys. Les condicions laborals, segons denuncien els sindicats, són cada vegada més precàries. A més, d’aquests 141.600 empleats, almenys 1.500 són subcontractats. Per això, han aprofitat l'afluència de públic d'aquesta nit per donar a conèixer les seves pèssimes condicions laborals.
“Ens paguen de mitjana cinc euros l’hora i no tenim jornades ni llocs de treball fixes. A més, si l’empresa subcontractada per a la qual treballem perd el concurs, és a dir, si no hi ha subrogació, perdem el lloc de treball”, denuncia Roger Taixés, portaveu de la Plataforma de Cultura creada des del sindicat UGT fa prop d’un mes. La comissionada de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda, assegura que “justament ara tots els actors han pres consciència de la situació de precarietat que viu el sector”.
De fet, Sureda reconeix que han accelerat des del consistori la creació del codi de bones pràctiques per evitar que la incorporació del PSC al govern municipal endarrereixi la proposta. Han mantingut ja reunions prèvies amb la Plataforma de Cultura i altres seccions sindicals, així com amb les principals empreses de subcontractació. “A curt i mig termini, l’objectiu és arrencar un acord de mínims en les condicions laborals. A llarg termini, l’objectiu és redactar el conveni col·lectiu del sector. La setmana que ve comencem les reunions en ferm amb sindicats i empreses”, explica la comissionada.
El monopoli de les subcontractes
Magma Cultura i Ciut’Art són les empreses de subcontractació que, tradicionalment, s’han endut la major part de licitacions per a la gestió dels museus, tal com es pot consultar al web de transparència del consistori barceloní. La primera està presidida per Artur Duart, germà de l’expresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart. Expertus, Manpower o Lavola, que s’ocupen d’equipaments com L’Auditori, el Liceu o el MUHBA, en són algunes de les altres. La seva gestió dels treballadors ha provocat ja diverses protestes, com les de L’Auditori o el Liceu. A més, fa anys que algunes disputes acaben als jutjats, l’última la d’una treballadora del DHUB que denuncia l’empresa per acomiadament improcedent i danys morals.
“S’han de revisar de dalt a baix tots els processos de licitació. Els últims anys els governs han anat rebaixant els pressupostos de forma sistemàtica, però ho han fet, en canvi, reclamant els mateixos serveis. Això, és clar, ha anat detriment de les condicions laborals dels treballadors”, explica la comissionada de cultura. Des de l’Ajuntament també admeten que les condicions dels concursos sovint han discriminat les petites empreses i tampoc s’ha intentat exigir unes taules salarials mínimes als treballadors ni unes condicions dignes.
L’objectiu final, la municipalització dels serveis
Tots els sindicats majoritaris en el sector –UGT, CCOO, CGT i SUT- reclamen el codi de bones pràctiques i un conveni col·lectiu propi, però van més enllà. El seu objectiu últim és que l’administració assumeixi directament la contractació de tots els llocs de treballs, i no recorri a les subcontractes.
Des de la secció sindical SUT de Ciut’Art, que forma part del sindicat que va organitzar les rellevants vagues de L’Auditori i el Liceu, temen, però, que “el codi de bones pràctiques serveixi per consolidar la subcontractació, en comptes d’acabar amb ella”. “Tota iniciativa que no contempli la contractació indefinida, la subrogació garantida, la consolidació de les jornades laborals i un salari mínim mensual de 1.500 euros per una jornada completa ens semblarà una perversió”, argumenten.
Les portaveus de la secció sindical també són molt crítiques amb la gestió que fins ara ha fet l’Ajuntament de Barcelona, que és qui més centres controla de tota la xarxa de museus de Catalunya. “No tenim moltes esperances en un ajuntament que ha ratificat al capdavant de L’Auditori la direcció que va perjudicar els treballadors en la vaga contra Manpower”, expliquen. Tampoc els dóna confiança el fet que, malgrat el discurs públic del consistori, s’hagin aprovat licitacions aquest mateix any “amb reduccions dràstiques del pressupost que només aniran contra els treballadors”.