«Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social»: la llei de transitorietat, en marxa

"Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social". Aquest és l'objectiu textual que s'inclou en l'article primer de la llei de règim jurídic català -coneguda com a norma de transitorietat jurídica-, segons han fet públic aquest dijous Junts pel Sí i la CUP a través d'un comunicat. La llei consta d'un preàmbul i de nou articles. En el primer, de disposicions generals, s'hi tracta la nacionalitat dels ciutadans de la futura República i també el territori. En el segon, la successió d'ordenaments i d'administracions. Aquest és un procés que, segons fonts coneixedores del text, es vol estipular de "forma ordenada" i garantint al màxim la "seguretat" dels habitants del país i de les seves empreses.

Una de les obsessions del Govern i dels representants parlamentaris de Junts pel Sí és, precisament, que cap ciutadà es trobi en la disjuntiva d'haver de triar entre la llei espanyola i la nova legalitat catalana. En tot cas, aquest serà un escenari que només  es podria produir en cas de victòria del sí en el referèndum, perquè el comunicat deixa clar que la llei només serà possible de forma plena si això passa. La normativa transicional havia de ser objecte d'acord entre Junts pel Sí i la CUP abans de final d'any, segons van acordar les dues formacions en el debat de política general. El text s'ha treballat durant els últims sis mesos i els seus ponents han estat Lluís Corominas i Jordi Orobitg (de Junts pel Sí) i Benet Salellas i Gabriela Serra per part dels anticapitalistes.
 
En el tercer capítol s'hi aborden els drets i els deures, i és aquí on apareix la garantia sobre el cobrament de les pensions que va avançar ahir al vespre NacióDigital. En l'apartat següent s'hi defineix el sistema institucional, de manera que és on apareixerà la divisió de tots els poders i es regularan figures com la del cap d'Estat. El poder judicial i l'administració de la justícia, que ja van ser abordats en els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), ocupen l'article cinquè. És on caldrà decidir quina estructura té la justícia catalana i qui nom se li dóna al tribunal equivalent al Constitucional que té l'Estat i que és el focus de la judicialització del procés.

Referèndum i procés constituent

Les finances són abordades en el sisè capítol, mentre que el referèndum protagonitza el setè. Existeix la possibilitat que, segons fonts consultades, aquesta sigui la part que primer s'aprovi (per donar empara a la votació prevista per al setembre del 2017) i que la resta es vagi desplegant només en cas de victòria de l'independentisme. Aquest epígraf, però, està pendent de completar a l'espera d'ampliar majories parlamentàries. El procés constituent s'aborda en el penúltim punt, el vuitè, mentre que la cua de la llei està dedicada a les disposició finals i d'inaplicació.

Bona part de les normatives vigents actualment, segons les fonts consultades, seguiran sent-ho gràcies a aquesta llei de transitorietat. Les grans decisions, asseguren coneixedors del text, es prendran quan el Parlament es posi a debatre la futura constitució d'un hipotètic estat català. És per això que els tractats que té signats Espanya a nivell internacional també siguin vàlids en el primer estadi de la independència.
 
Segons el comunicat que han fet públic Junts pel Sí i la CUP, la llei "dota i habilita les institucions jurídiques catalanes de les eines per a l'exercici del dret a l'autodeterminació, d'acord amb la voluntat majoritària de la societat catalana". Els dos partits treballen "en els diferents escenaris a fi d'incorporar el major nombre de forces polítiques en la preparació i la convocatòria del referèndum".

Aquesta frase fa referència a l'espai polític dels comuns, que divendres passat van ser protagonistes en la constitució del Pacte Nacional pel Referèndum. De moment, aquest nou organisme se centrarà en la via pactada amb l'Estat, però el Govern ja avisa que la votació es manté per al setembre del 2017, tal com es va fixar en el debat de política general del mes d'octubre.

Crítiques de l'oposició

El portaveu parlamentari de Cataluny Sí que Es Pot, Joan Coscubiela, ha assegurat que la manera de fer pública l'entesa per la llei és "clandestina", i ha advertit que es podria convertir en un "autoengany". "És un placebo polític", ha determinat Coscubiela. Xavier García Albiol, cap de files del PP al Parlament, ha definit la norma com a via per "saltar-se l'estat de dret", mentre que el PSC la troba "opaca".

Marta Rovira, portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí, ha assenyalat en una entrevista a Europa Press que la norma és "inimpugnable". Rovira assegura que el mandat democràtic sorgit del 27-S legitima la majoria independentista -en escons- de la cambra per tirar endavant el marc legal de transitorietat.