Algunes de les mil i una receptes de la ratafia

El fruit de la noguera, les nous, és l'element indispensable per a l'elaboració de la ratafia| El veritable secret està en la selecció i combinació de desenes d'herbes diferents

Farigola, til·la, menta i marialluïsa són algunes de les herbes per elaborar la ratafia i que s'estovaran amb l'aiguardent
Farigola, til·la, menta i marialluïsa són algunes de les herbes per elaborar la ratafia i que s'estovaran amb l'aiguardent | Jordi Peró
06 de gener de 2017, 17:19
Actualitzat: 19:19h
La ratafia és un licor fet a base d'aiguardent o d'anís, o bé una barreja dels dos, amb maceració de nous verdes i plantes (herbes, espècies, fruits, flors...) i també sucre.

El fruit de la noguera, les nous, és l'element indispensable per a l'elaboració de la ratafia. Han de ser verdes. Per això es cullen a finals de juny, preferiblement entre Sant Joan i Sant Pere. Però les plantes són les que fan moure el trencaclosques de la ratafia. Se'n poden posar més, menys... segons la recepta, la tradició familiar. La llista és innombrable.

Un cop collides les herbes, pels volts de Sant Joan es col·loquen en una garrafa amb l'aiguardent o l'anís, juntament amb les nous verdes. Es remena ben remenat. Es tapa. I es deixa 40 dies a sol i serena, remenant de tant en tant. Passada la quarantena ja es pot colar el licor. I a beure. Tot i que en algunes zones, com el Pallars, es sol allargar la maceració en un rebost almenys un any i encara es deixa que reposi un parell de mesos més a l'ampolla abans de degustar.

 
La ratafia està feta amb...
*** Recepta del Taller de Ratafia projecte Recossira de la Fundació Casanovas-Sansa de Sort

Per a uns 4 litres:
-4 litres d'anís dolç, sec o barrejat, al gust de cadascú. Mola gent la fa amb anís dolç, però sempre s'hi pot afegir sucre. Abans se solia fer amb aiguardent, però és necessari rebaixar-lo
-4 nous tendres. N'hi ha que en posen més o menys; donen a la ratafia el gustet amargant i el color fosc. Es parteixen per la meitat o quarts

Llista d'herbes més freqüents:
- Timonets-Farigola; Til·la; Menta; Marialluïsa; Camamilla; Romaní; Tarongina; Hisop; Espígol; Sajolida; Serverola, Agrimònia o Herba de la Sang; Sàlvia; Berbena; Orenga; Marduix; Camamilla borda; Fonoll; Anís o Matafaluga; Botxes de Sant Joan.

A aquesta llista n'hi ha que hi afegeixen herbes d'ús menys freqüent:
-Nepta; Alfàbrega; Comí de Prat; Pericó; Flor de Saüc; Ginebrons; Te de rcA; Pètals de rosa Ruda; Fulles de Noguer.

Es posa una branca fresca de cada dins del recipient de l'alcohol. Si estan una mica emmusteïdes, o seques, no importa.

Espècies i altres:
-Nou moscada (mitja) en pols; clau (dos); Canyella (una branca) o en pols; Pela de llimona (un bocí); Cafè en gran (un grapat), o líquid (un got), o els dos, o en pols; Cireres (punxades); Pela de taronja (un bocí); Sucre al gust (es pot posar a l'inici o afegir després, quan la ratafia ja estigui feta).

*** Recepta de Maria Vigatà (Arcalís. Pallars Sobirà)

- 3 nous per litre d'anís.
- 100 grams menta verda; 100 grams de marialluïsa; 100 grams de tarongina; 100 grams de farigola; 50 grams de ginebrons secs; 50 grams de camamilla verda; 100 grams d'espígol; 200 grams de sajolida; 100 grams de til·la; 50 grams de sàlvia; 25 grams d'alfàbrega; 2 clavells; anís en pols; pela de llimona; pela de taronja; una branca de canella; 50 grams cafè natural; nous moscada; 20 grams de clau

*** Ratafia Licors Portet (La Pobla de Segur. Pallars Jussà)

- Nous verdes amb la pell i tot: macerades
- Nou moscada: macerada

I pel que fa al destil·lat tradicional de la família Portet: clau, canyella, anís estrellat, cardamon, farigola, romaní, maria lluïsa, menta, tarongina, hisop, berbena, flor d’àrnica, angèlica, poliol,...
I, com diu, Àngel Portet: "I unes quantes més....".
Arxivat a