30
de març
de
2017, 21:00
Actualitzat:
31
de març,
16:28h
L'agenda del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la seva visita als Estats Units ha deixat un espai important per al contacte amb membres del Congrés. Puigdemont s'ha entrevistat amb diversos membres del comitè d'Exteriors de la Cambra de Representants, tant demòcrates com republicans. En aquests moments, però, és el Partit Republicà qui controla el legislatiu i, per tant, presideix els comitès de les cambres.
Puigdemont va mantenir una trobada amb la direcció del comitè d'Exteriors, trobant-se amb dos dirigents de pes al Congrés, Dana Rohrabacher i Eliot Engel. També va mantenir una entrevista amb tres membres hispans del Congrés: Carlos Curbelo, Mario Díaz-Balart i Ileana Ros-Lehtinen.
Republicans, hispans i moderats
Carlos Curbelo, congressista de Florida, representa bé aquest grup. Després de la trobada amb el president de la Generalitat, va fer aquestes declaracions: "L'autodeterminació és un concepte important per mi perquè la meva família va fugir de Cuba per no poder exercir aquest dret". Curbelo, Díaz-Balart i Ros-Lehtinen pertanyen al Tuesday Group, un dels diversos sectors organitzats del Congrés que representa l'ala més centrista del Partit Republicà.
Curbelo, tot i el seu conservadorisme, sol desmarcar-se de les posicions més rígides de la seva formació. Ha reconegut el perill del canvi climàtic i va dir que no podia votar Donald Trump per un tema moral. També ha criticat les mesures contra els immigrants del nou president nord-americà. Ha estat, com la immensa majoria dels republicans, contrari a l'Obamacare, però mantenint algunes de les conquestes de la reforma sanitària.
Engel, un progressista proisraelià amic de Gerry Adams
Del costat demòcrata, el principal interlocutor del president Puigdemont ha estat Eliot Engel, el portaveu del seu partit al comitè d'Exteriors. Engel és un progressista de Nova York, amb posicions avençades en teme socials i econòmics: favorable als drets dels treballadors i al tancament de la presó de Guantánamo, així com al dret a l'avortament. Però és més falcó en política exterior: sol donar suport a la política del govern d'Israel i s'ha mostrat crític amb l'acord nuclear d'Obama amb l'Iran. També va ser dels més entusiastes en la defensa de Kosovo. Alhora, va donar suport al procés de pau a Irlanda del Nord i és amic de Gerry Adams, el líder del Sinn Féin.
Amic de Reagan... i del sobiranisme
El president del subcomitè d’Europa de la Cambra, el californià Dana Rohrabacher, és membre del Partit Republicà, ja comença a ser un vell conegut de la Generalitat. Com molts conservadors, té Ronald Reagan com a referent, des que el va conèixer sent governador de Califòrnia. Representa una dreta americana no del tot homologable al que s'entén per dreta conservadora a Europa.
Contrari a l'intervencionisme en el terreny econòmic, reticent a la política fiscal, ha destacat per defensar el dret d'autodeterminació en conflictes internacionals. També va defensar la legalització de la marihuana. Rohrabacher ha destacat al Congrés com un defensor dels drets de diversos pobles amenaçats, del Balutxistan, ara una part del Pakistan, a Kosovo. Politico, la prestigiosa capçalera centrada en informació política, també havia detallat les simpaties de Rohrabacher per Vladimir Putin.
Una presència cada cop més constant
El contacte amb membres de la classe política nord-americana ve de lluny. Però des de l'inici del procés sobiranista, la Generalitat ha reforçat la seva presència als Estats Units. Amb èxits considerables en el pla diplomàtic. El setembre del 2015, es va produir una trobada al Capitoli entre representants de la Generalitat i membres del Congrés. El secretari d'Exteriors i de la Unió Europea, Roger Albinyana, va visitar Washington i va intervenir davant el subcomitè per a Europa de la Cambra de Representants. En aquella ocasió, es van pronunciar en favor d'escoltar els catalans congressistes com Rohrabacher i l'hispà Díaz-Balart.
L'èxit que va suposar el posicionament de Rohrabacher el va demostrar la reacció de l'aleshores ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, qui pocs dies deprés va ironitzar dient que la Generalitat havia rebut el suport del l'1,1% de la Cambra de Representants. Obviava el pes del congressista, president d'un subcomitè d'Exteriors.
Va ser Rohrabacher qui va pronunciar aleshores una frase que expressa molt bé la mentalitat liberal nord-americana: "A llarg termini, és millor donar al poble la llibertat d’escollir per romandre voluntàriament dins d’un país que no pas obligar-los a formar-ne part, perquè això només crea ressentiment".
Puigdemont va mantenir una trobada amb la direcció del comitè d'Exteriors, trobant-se amb dos dirigents de pes al Congrés, Dana Rohrabacher i Eliot Engel. També va mantenir una entrevista amb tres membres hispans del Congrés: Carlos Curbelo, Mario Díaz-Balart i Ileana Ros-Lehtinen.
Republicans, hispans i moderats
Carlos Curbelo, congressista de Florida, representa bé aquest grup. Després de la trobada amb el president de la Generalitat, va fer aquestes declaracions: "L'autodeterminació és un concepte important per mi perquè la meva família va fugir de Cuba per no poder exercir aquest dret". Curbelo, Díaz-Balart i Ros-Lehtinen pertanyen al Tuesday Group, un dels diversos sectors organitzats del Congrés que representa l'ala més centrista del Partit Republicà.
Curbelo, tot i el seu conservadorisme, sol desmarcar-se de les posicions més rígides de la seva formació. Ha reconegut el perill del canvi climàtic i va dir que no podia votar Donald Trump per un tema moral. També ha criticat les mesures contra els immigrants del nou president nord-americà. Ha estat, com la immensa majoria dels republicans, contrari a l'Obamacare, però mantenint algunes de les conquestes de la reforma sanitària.
Engel, un progressista proisraelià amic de Gerry Adams
Del costat demòcrata, el principal interlocutor del president Puigdemont ha estat Eliot Engel, el portaveu del seu partit al comitè d'Exteriors. Engel és un progressista de Nova York, amb posicions avençades en teme socials i econòmics: favorable als drets dels treballadors i al tancament de la presó de Guantánamo, així com al dret a l'avortament. Però és més falcó en política exterior: sol donar suport a la política del govern d'Israel i s'ha mostrat crític amb l'acord nuclear d'Obama amb l'Iran. També va ser dels més entusiastes en la defensa de Kosovo. Alhora, va donar suport al procés de pau a Irlanda del Nord i és amic de Gerry Adams, el líder del Sinn Féin.
Amic de Reagan... i del sobiranisme
El president del subcomitè d’Europa de la Cambra, el californià Dana Rohrabacher, és membre del Partit Republicà, ja comença a ser un vell conegut de la Generalitat. Com molts conservadors, té Ronald Reagan com a referent, des que el va conèixer sent governador de Califòrnia. Representa una dreta americana no del tot homologable al que s'entén per dreta conservadora a Europa.
Contrari a l'intervencionisme en el terreny econòmic, reticent a la política fiscal, ha destacat per defensar el dret d'autodeterminació en conflictes internacionals. També va defensar la legalització de la marihuana. Rohrabacher ha destacat al Congrés com un defensor dels drets de diversos pobles amenaçats, del Balutxistan, ara una part del Pakistan, a Kosovo. Politico, la prestigiosa capçalera centrada en informació política, també havia detallat les simpaties de Rohrabacher per Vladimir Putin.
Una presència cada cop més constant
El contacte amb membres de la classe política nord-americana ve de lluny. Però des de l'inici del procés sobiranista, la Generalitat ha reforçat la seva presència als Estats Units. Amb èxits considerables en el pla diplomàtic. El setembre del 2015, es va produir una trobada al Capitoli entre representants de la Generalitat i membres del Congrés. El secretari d'Exteriors i de la Unió Europea, Roger Albinyana, va visitar Washington i va intervenir davant el subcomitè per a Europa de la Cambra de Representants. En aquella ocasió, es van pronunciar en favor d'escoltar els catalans congressistes com Rohrabacher i l'hispà Díaz-Balart.
L'èxit que va suposar el posicionament de Rohrabacher el va demostrar la reacció de l'aleshores ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, qui pocs dies deprés va ironitzar dient que la Generalitat havia rebut el suport del l'1,1% de la Cambra de Representants. Obviava el pes del congressista, president d'un subcomitè d'Exteriors.
Va ser Rohrabacher qui va pronunciar aleshores una frase que expressa molt bé la mentalitat liberal nord-americana: "A llarg termini, és millor donar al poble la llibertat d’escollir per romandre voluntàriament dins d’un país que no pas obligar-los a formar-ne part, perquè això només crea ressentiment".