#dataipreguntaara. És el hashtag que ha triat la CUP per animar aquest matí el debat (o pressionar els seus socis de Junts pel Sí) a les xarxes socials sobre la necessitat de seguir avançant en el camí cap al referèndum de setembre. Els anticapitalistes han decidit que en aquesta legislatura fan de llebre i que, com van fer de la mà de Demòcrates amb el RUI, intentaran arrossegar el grup majoritari cap a la irreversibilitat del procés. A la seva proposta de butlleta, en català i aranès, hi afegiran el castellà, el romanès i l'urdú, parlades també per molts catalans.
Anar més enllà i reorganitzar-se. La CUP pressiona i la resta d'actors van ocupant el seu espai. Així, mentre Oriol Junqueras segueix preocupat a accentuar el seu perfil governamental i sumar complicitats (l'acte amb Ferran Adrià i Jordi Basté patrocinat per la Fundació Bancària la Caixa anava d'això), Carles Puigdemont fa feina internacionalitzant el procés. Amb el conseller Raül Romeva ahir li van explicar a Romano Prodi, ex-primer ministre italià i expresident de la Comissió Europea. Tot un pes pesant. El PDECat també va tancar ahir la seva reestructuració interna després de la reducció de la direcció per les incompatibilitats i els relleus a Madrid. Va triar Montserrat Candini com a coordinadora de la campanya del sí. Avui Francesc Homs explicarà el seu rol a partir d'ara. Oriol Marchen dóna detalls.
Impostos i números. Avui estarem molt pendent dels pressupostos que es presenten a Madrid i del grau de compliment dels comptes de Cristóbal Montoro amb les infraestructures catalanes. A Catalunya els comptes ja estan aprovats gràcies als vots de Junts pel Sí i la CUP. Una de les mesures que es van acordar en paral·lel va ser el nou impost als béns no productius de les empreses per gravar alguns productes, bàsicament de luxe, que es compren a nom de companyies. El Govern té un lògic afany recaptatori amb aquest impost que persegueix una forma d'elusió fiscal. Es començarà a recaptar aquest juny i s'amplia a l'art, les joies i les antiguitats. Ho explica en primíciaRoger Tugas.
Vist i llegit
Dia sí i dia també l'unionisme demana que les administracions i mitjans catalans mantinguin una exquisida i asèptica neutralitat en relació al procés. Però els alts funcionaris de l'Estat no fan pas el mateix. El darrer cas és el de Juan Claudio de Ramón Jacob-Ernst, secretari primer de l'ambaixada espanyola a Roma, que a més de ser diplomàtic té pretensions intel·lectuals i que ahir escrivia un article de traca i mocador al diari El País, que ens el presentava només com a "assagista". El text no hauria desentonat a l'ABC "verdadero" que dirigia Luis María Ansón. La tesi era que la política territorial s'havia articulat en el paradigma Ortega-Cambó, que combinava la "conllevancia" orteguiana amb un reconeixement al nacionalisme, al que, segons ell, s'acceptava per evitar mals majors. Ara això, i també el diàleg, s'han d'acabar: "No necessitem oferir res als sobiranistes; aquest cop, als nacionalistes, ni aigua", proclamava. De Ramón (aquí el teniu intervenint en un acte de Societat Civil Catalana) té clar que només val arrasar el sobiranisme i carrega contra la tercera via perquè "qualsevol solució que passi per la renovació del llaç feudal amb els nacionalistes posa proa a les roques". Farà carrera.
El passadís
Hi ha parelles que semblen eternes. I també trios que tenen vocació d'eternitzar-se. És el que, en el millor dels sentits, els passa als escriptors Bru de Sala, Julià de Jòdar i Miquel de Palol. Aquest Sant Jordi tenen llibre a càrrec de Viena Edicions: Fot-li al procés, el tercer d'una sèrie que va començar amb Fot-li, que som catalans i va seguir amb Fot-li més que encara som catalans! El llibre és una visió satírica del moment polític que ens ajudarà, segur, a fer més digerible un estiu que es preveu com a mínim tens.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1870 esclata la Revolta de les Quintes a Gràcia, que aleshores era un municipi veí de Barcelona. La negativa dels joves a anar al servei militar obligatori van provocar una intervenció dels militars que es va traduir en el bombardeig de la vila. Els militars van disparar contra la campana de la vila, que va quedar esquerdada però es va convertir en un símbol. Als voltants de la capital catalana es van donar moltes revoltes d'aquest tipus. Aquí podeu veure un vídeo de resum de la recreació que se'n fa cada any a Gràcia.
L'aniversari
Un 4 d'abril de l'any 1945 naixia a Sabadell Antoni Farrés, que va morir a la mateixa ciutat el 2009. Sota les sigles del PSUC primer i d'ICV després va ser alcalde de la ciutat, el primer dels ajuntaments democràtics, que precisament recordàvem ahir en l'efemèride de les primeres eleccions. Va estar-se a la casa de la vila entre 1979 i 1999 i, amb ell, la transformació de la capital vallesana va ser extraordinària. Farrés, catalanista, antifranquista i referent municipalista de l'esquerra, era també implacable amb la corrupció: el 1995 va fer fora del seu despatx i denunciar un empresari que el volia subornar. També va ser diputat i en deixar l'alcaldia va seguir vinculat al municipalisme fins que un càncer de pulmó li va segar la vida. És una icona de l'esquerra de Sabadell. Aquest documental en glosa la figura.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi