03
d'abril
de
2017, 19:54
Actualitzat:
04
d'abril,
13:41h
"Obrir un altre congrés no era el que pertocava". La frase, pronunciada per Marta Pascal aquest dilluns, resumeix l'estat de la qüestió (interna) al PDECat en la primera etapa de la seva història. La formació, hereva de Convergència i nascuda d'un conclave especialment mogut, complirà nou mesos d'aquí a pocs dies. I ho fa amb la vista posada en el referèndum del setembre i en anar relligant les peces que les pugnes entre sectors van anar descomposant en el camí cap a la refundació. És així com s'explica que la direcció, comandada per Pascal i David Bonvehí -un tàndem que "s'ho explica tot", segons el seu entorn-, hagi decidit no omplir les vacants que queden a la cúpula després de la renúncia dels afectats pel règim d'incompatibilitats.
Els estatuts marquen que la direcció ha de tenir un "màxim" de dotze persones, de manera que no existeix l'obligació de buscar quatre persones que rellevin Elsa Artadi, Montserrat Candini, Lluís Guinó i Albert Batet. Obrir aquest meló implicaria un congrés -actualment anomenat assemblea-, i no és precisament aquesta la prioritat de Pascal i Bonvehí. Els dos estan fent quilòmetres -han fet més d'una cinquantena de presentacions locals del projecte del PDECat, a banda de reunions amb empresaris, sindicats i representants de la societat civil- i consideren que la dinàmica interna no pot distreure els "objectius de país" dels propers mesos. Bàsicament, el referèndum.
Les solucions adoptades després del revés de les incompatibilitats, resolt per només dos vots i amb polèmica interna -l'entorn de la direcció segueix identificant els qui van perdre el congrés com a artífexs de la derrota-, són paradigmàtiques de la nova etapa oberta a la formació, així com també el relleu de Francesc Homs al Congrés. En el cas de Candini, la direcció l'ha premiat amb la direcció de la campanya pel sí al referèndum, que va arrencar oficialment el dissabte 25 de març amb un acte d'homenatge a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i el mateix Homs, tots ells condemnats a penes d'inhabilitació pel 9-N. L'alcaldessa de Calella és diputada de Junts pel Sí i, fins ara, era la responsable de coordinació institucional de la formació.
Aquesta branca s'estructura a través del consell de coordinació institucional, que agrupa membres de la direcció i tots els portaveus a les cambres legislatives -Parlament, Congrés i Senat-. Ara el presidirà Marc Castells, alcalde d'Igualada, un dels valors emergents de la formació -dels pocs que va millorar resultats a les eleccions municipals del 2015, en les quals va assolir la majoria absoluta- i que ja portava l'àrea de projectes. Una de les obsessions de la direcció és aconseguir un discurs coordinat en totes els àmbits legislatius i ara aquesta feina recaurà en Castells.
En el cas d'Artadi, una dirigent ben valorada tant per l'entorn de Carles Puigdemont -és una peça clau a Palau- com d'Artur Mas -forma part del nucli dur d'alts càrrecs governamentals que es reuneixen sovint amb l'expresident-, abandona la direcció però dirigirà la conferència ideològica del 13 de maig. A aquesta conferència s'hi arribarà després de pràcticament una vintena de conferències sectorials que versen sobre seguretat, esport, sanitat, immigració i educació. En sortirà l'embrió del programa electoral dels comicis constituents que tothom situa abans de la primavera del 2018.
Lluís Soler, que fins ara només portava comunicació, assumeix l'àrea de nous projectes que conduïa Batet. L'alcalde de Deltebre també forma part de la nova fornada d'alcaldes del PDECat i és de la màxima confiança de Pascal. Les responsabilitats en el món local que tenia Lluís Guinó -diputat de Junts pel Sí i alcalde de Besalú- les agafa Xavier Fonollosa, batlle de Martorell i al capdavant de l'estratègia metropolitana. Les novetats s'han comunicat en una reunió del comitè nacional a la qual no hi ha pogut assistir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s'ha reunit amb l'exprimer ministre italià Romano Prodi per explicar-li la fase final del procés.
Més implicació a totes les cambres
"En un món ideal, és possible que s'hagués rellevat Jordi Turull com a portaveu al Parlament", assenyalava fa unes setmanes en privat un dirigent consultat per NacióDigital. Turull va aspirar a ser líder executiu del PDECat, tot i que va renunciar abans que emergís oficialment la candidatura de Pascal, i les relacions no han estat òptimes en aquests mesos d'existència. La direcció, aprofitant el revés de les incompatibilitats, ha aprofitat per situar Batet i Guinó -assenyalats com a artífexs del fet que no prosperessin les excepcions a les incompatibilitats- com a adjunt a Turull dins del grup parlamentari de Junts pel Sí. "Així hi tenim presència", sostenen a la cúpula.
En el cas de Madrid, Pascal ha optat per un "tàndem" entre Carles Campuzano i Jordi Xuclà. Campuzano, veterà diputat i membre del sector més socialdemòcrata del PDECat, serà el portaveu al Congrés, mentre que Xuclà -vicepresident de la Internacional Liberal i ben connectat amb la coordinadora general- serà el coordinador de tots els representants de la formació a Madrid. S'obre així una nova etapa després de la condemna del Suprem contra Francesc Homs, que ha estat inhabilitat pel 9-N. Sense ell, la direcció té més marge per influir en les decisions que es prenguin a Madrid, i la idea és marcar més perfil ideològic que al Parlament, on condiciona molt l'aliança amb ERC per fer Junts pel Sí. No es descarta que en els propers mesos, a la cambra catalana, es vagin veient més votacions separades entre les dues formacions.
Què passarà amb Homs? Aquest dimarts fa una conferència al Col·legi de Periodistes de Catalunya que porta per títol Del 9-N al referèndum. Una de les opcions que hi ha sobre la taula és que el Govern li ofereixi un càrrec externs simbòlic relacionat amb el procés, però encara no hi ha res públic. Pascal, preguntada sobre aquesta qüestió, ha indicat que la possibilitat de fer-li algun encàrrec intern encara no s'ha abordat. "Volem deixar que s'expliqui", ha assenyalat en relació a l'acte de demà. Que sigui Candini, i no l'exconseller, qui lideri la campanya pel referèndum és ja un missatge en si mateix.
Els estatuts marquen que la direcció ha de tenir un "màxim" de dotze persones, de manera que no existeix l'obligació de buscar quatre persones que rellevin Elsa Artadi, Montserrat Candini, Lluís Guinó i Albert Batet. Obrir aquest meló implicaria un congrés -actualment anomenat assemblea-, i no és precisament aquesta la prioritat de Pascal i Bonvehí. Els dos estan fent quilòmetres -han fet més d'una cinquantena de presentacions locals del projecte del PDECat, a banda de reunions amb empresaris, sindicats i representants de la societat civil- i consideren que la dinàmica interna no pot distreure els "objectius de país" dels propers mesos. Bàsicament, el referèndum.
Les solucions adoptades després del revés de les incompatibilitats, resolt per només dos vots i amb polèmica interna -l'entorn de la direcció segueix identificant els qui van perdre el congrés com a artífexs de la derrota-, són paradigmàtiques de la nova etapa oberta a la formació, així com també el relleu de Francesc Homs al Congrés. En el cas de Candini, la direcció l'ha premiat amb la direcció de la campanya pel sí al referèndum, que va arrencar oficialment el dissabte 25 de març amb un acte d'homenatge a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i el mateix Homs, tots ells condemnats a penes d'inhabilitació pel 9-N. L'alcaldessa de Calella és diputada de Junts pel Sí i, fins ara, era la responsable de coordinació institucional de la formació.
Montserrat Candini dirigirà la campanya del referèndum del PDECat Foto: ACN
Aquesta branca s'estructura a través del consell de coordinació institucional, que agrupa membres de la direcció i tots els portaveus a les cambres legislatives -Parlament, Congrés i Senat-. Ara el presidirà Marc Castells, alcalde d'Igualada, un dels valors emergents de la formació -dels pocs que va millorar resultats a les eleccions municipals del 2015, en les quals va assolir la majoria absoluta- i que ja portava l'àrea de projectes. Una de les obsessions de la direcció és aconseguir un discurs coordinat en totes els àmbits legislatius i ara aquesta feina recaurà en Castells.
En el cas d'Artadi, una dirigent ben valorada tant per l'entorn de Carles Puigdemont -és una peça clau a Palau- com d'Artur Mas -forma part del nucli dur d'alts càrrecs governamentals que es reuneixen sovint amb l'expresident-, abandona la direcció però dirigirà la conferència ideològica del 13 de maig. A aquesta conferència s'hi arribarà després de pràcticament una vintena de conferències sectorials que versen sobre seguretat, esport, sanitat, immigració i educació. En sortirà l'embrió del programa electoral dels comicis constituents que tothom situa abans de la primavera del 2018.
Lluís Soler, que fins ara només portava comunicació, assumeix l'àrea de nous projectes que conduïa Batet. L'alcalde de Deltebre també forma part de la nova fornada d'alcaldes del PDECat i és de la màxima confiança de Pascal. Les responsabilitats en el món local que tenia Lluís Guinó -diputat de Junts pel Sí i alcalde de Besalú- les agafa Xavier Fonollosa, batlle de Martorell i al capdavant de l'estratègia metropolitana. Les novetats s'han comunicat en una reunió del comitè nacional a la qual no hi ha pogut assistir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s'ha reunit amb l'exprimer ministre italià Romano Prodi per explicar-li la fase final del procés.
Més implicació a totes les cambres
"En un món ideal, és possible que s'hagués rellevat Jordi Turull com a portaveu al Parlament", assenyalava fa unes setmanes en privat un dirigent consultat per NacióDigital. Turull va aspirar a ser líder executiu del PDECat, tot i que va renunciar abans que emergís oficialment la candidatura de Pascal, i les relacions no han estat òptimes en aquests mesos d'existència. La direcció, aprofitant el revés de les incompatibilitats, ha aprofitat per situar Batet i Guinó -assenyalats com a artífexs del fet que no prosperessin les excepcions a les incompatibilitats- com a adjunt a Turull dins del grup parlamentari de Junts pel Sí. "Així hi tenim presència", sostenen a la cúpula.
En el cas de Madrid, Pascal ha optat per un "tàndem" entre Carles Campuzano i Jordi Xuclà. Campuzano, veterà diputat i membre del sector més socialdemòcrata del PDECat, serà el portaveu al Congrés, mentre que Xuclà -vicepresident de la Internacional Liberal i ben connectat amb la coordinadora general- serà el coordinador de tots els representants de la formació a Madrid. S'obre així una nova etapa després de la condemna del Suprem contra Francesc Homs, que ha estat inhabilitat pel 9-N. Sense ell, la direcció té més marge per influir en les decisions que es prenguin a Madrid, i la idea és marcar més perfil ideològic que al Parlament, on condiciona molt l'aliança amb ERC per fer Junts pel Sí. No es descarta que en els propers mesos, a la cambra catalana, es vagin veient més votacions separades entre les dues formacions.
Homs i Pascal, en roda de premsa Foto: ACN
Què passarà amb Homs? Aquest dimarts fa una conferència al Col·legi de Periodistes de Catalunya que porta per títol Del 9-N al referèndum. Una de les opcions que hi ha sobre la taula és que el Govern li ofereixi un càrrec externs simbòlic relacionat amb el procés, però encara no hi ha res públic. Pascal, preguntada sobre aquesta qüestió, ha indicat que la possibilitat de fer-li algun encàrrec intern encara no s'ha abordat. "Volem deixar que s'expliqui", ha assenyalat en relació a l'acte de demà. Que sigui Candini, i no l'exconseller, qui lideri la campanya pel referèndum és ja un missatge en si mateix.