Referèndum unilateral: l'Estat pot aplicar inhabilitacions massives?

El referèndum anunciat unilateralment pel Govern per al proper 1 d'octubre s'acosta i l'executiu espera que una alta participació en legitimi el resultat. Paral·lelament, el govern espanyol assegura sempre que en té oportunitat que la consulta vinculant "no es farà" i, al mateix temps, la Fiscalia General de l'Estat no amaga que pensa actuar "sense complexos" contra els voluntaris que col·laborin en l'organització del referèndum.

Entre els plans de l'executiu presidit per Carles Puigdemont per celebrar la votació hi ha la convocatòria de fins a 4.500 voluntaris per formar-los com a "agents electorals", citar un mínim de 72.000 ciutadans per poder convocar les meses, demanar la col·laboració dels ajuntaments -com es faria en unes eleccions autonòmiques-, conformar una sindicatura electoral i comprar unes 8.000 urnes.

De moment, aquest últim pas cap a la consulta de l'opinió dels catalans sobre el futur polític del país ja ha tingut efectes a nivell judicial amb l'acceptació a tràmit d'una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i Francesc Esteve, antic secretari general del departament i actual director del gabinet jurídic de la Generalitat, per la licitació de la compra d'urnes. Però si el referèndum finalment segueix endavant tot i l'oposició de l'Estat, per a qui més tindrà conseqüències judicials?

Puigdemont i Borràs, en el punt de mira

Per a l'advocat Pere Lluís Huguet, president del col·lectiu de juristes defensors de l'ordenament constitucional anomenat Llibertats i expresident del Consell de l'Advocacia Catalana, el més probable és que no tots els membres del Govern siguin perseguits penalment. "La llei estableix que qualsevol decret l'ha de signar el president de la Generalitat i el conseller responsable", indica. Per això, encara que tots els membres de l'executiu de Puigdemont signessin la convocatòria del referèndum, per a aquest lletrat, això només tindria un valor simbòlic o "mediàtic", però no "eficàcia jurídica".

Huguet, tanmateix, remarca que és difícil determinar quines responsabilitats es podrien derivar de la convocatòria d'un referèndum perquè "sorprenentment" la llei que l'hauria de regular es manté "en secret". En tot cas, suposant que s'aprovi una llei sobre la consulta vinculant i que la Generalitat la convoqui mitjançant un decret, aquest expert apunta que podrien ser investigats el president català juntament amb la consellera de Governació, perquè les convocatòries electorals són de la seva competència -cosa que darrerament ha generat tensió en el si del Govern. Primer, però, caldria que el Tribunal Constitucional (TC) hagués suspès les normes i disposicions relatives al referèndum perquè la Fiscalia pogués actuar.
 
En aquest supòsit, el catedràtic de dret penal de la UOC, Josep Maria Tamarit, s'expressa en una línia similar considerant que si bé es podria prendre la decisió de la convocatòria del referèndum de forma "col·legiada", "el tribunal podria entendre que la signatura de tot el Govern només seria un suport moral o un intent de diluir la responsabilitat penal". Tamarit recorda que normalment els decrets els signa el president i les ordres, els consellers, mentre que també és habitual veure decrets firmats tant pel cap de govern com pel conseller. Ara bé, el catedràtic subratlla que "no hi ha precedents" d'un decret de convocatòria d'un referèndum signat per tot el Govern, per la qual cosa "és dubtós" què acabarien fent finalment la Fiscalia i els tribunals.

Responsabilitat limitada a càrrec polítics

Depenent de com sigui la llei del referèndum, es podrà determinar qui més seria responsable de la seva execució després de la suspensió del TC. En tot cas, Huguet assenyala que podrien veure's involucrades en un procediment penal les persones que estiguessin obligades a complir amb l'execució i que no ho fessin. Seria el cas de "càrrecs polítics que gestionen les diferents àrees". Per exemple, un secretari general de departament. 

El president de Llibertats exclou d'aquesta eventual responsabilitat les persones que estiguin jeràrquicament per sota, com els funcionaris. En aquest cas, Huguet subratlla que és important que els treballadors públics "demanin per escrit les ordres que els donin els seus superiors". Tamarit afegeix que els funcionaris només podrien ser investigats si el TC els enviés un "requeriment específic" que els informés de les disposicions suspeses i els ordenés que no les complissin.

Els voluntaris, fora de perill

​Pel que fa a les persones que exerceixen de voluntaris, el catedràtic de la UOC descarta rotundament que puguin ser perseguits judicialment. "No poden cometre desobediència, ni prevaricació ni malversació perquè són delictes que només poden cometre els funcionaris", al·lega. De la mateixa manera, Huguet creu que les persones que tinguin una participació "genèrica" com "posar taules" difícilment podrien ser perseguides, tot i que recorda que això, en última instància, dependria del grau de participació que els atribueixi la llei que reguli el referèndum.

La catedràtica de dret penal de la UAB, Mercedes García Arán, puntualitza que només es podrien investigar judicialment les persones que d'alguna manera participessin en el referèndum -a través del delicte de desobediència- en el cas que hi hagués "una ordre molt clara i concreta segons la qual tothom que hi participi pot ser perseguit". Tamarit, però, ho veu més difícil ja que caldria que el requeriment de no participar en el referèndum fos "personal".

L'advocat i president de Drets, Sergi Blàzquez, també assenyala en aquest sentit que després del 9-N es va dur a terme una campanya d'autoinculpacions i no va tenir cap repercussió judicial. "Si actuen com a particulars no es pot fer res contra ells", manifesta Blázquez, tot i desconfiar de la Fiscalia espanyola. "Poden fer el que vulguin", admet.

En qualsevol cas, García Arán remarca que "ara és aviat" per pronunciar-se sobre les conseqüències penals que podria implicar col·laborar en l'organització de la consulta vinculant o anar-hi a votar. "Depèn molt de com es desenvolupin els fets", indica. El que sí destaca la catedràtica és que "cap govern pot oferir garanties sobre com actuaran els jutges perquè hi ha divisió de poders" i la seguretat jurídica "prové de les lleis".

Un judici massiu, viable?

El que encara es veu més allunyat és la possibilitat que arran del referèndum s'iniciï un procés judicial de caràcter massiu. Centenars o milers de persones podrien ser jutjades? Per a Huguet i García Arán tot plegat es redueix a una qüestió logística i si hi ha els mitjans necessaris per dur-lo a terme.

Blàzquez, tanmateix, assegura que és "inviable" i torna a posar com a exemple el 9-N. "D'entre els milers de voluntaris, que van ser col·laboradors necessaris, no hi va haver cap denúncia. Ni tan sols es va actuar contra els directors de les escoles que van obrir per acollir les urnes o els ajuntaments que van posar locals municipals a disposició del procés participatiu", afirma.

El president de Drets també destaca dificultats com "identificar" cadascun dels voluntaris o comprovar exactament la seva conducta. Tamarit afegeix que un judici d'aquesta magnitud estaria "molt polititzat" i considera que el més probable és un escenari de "repressió selectiva" si el referèndum tira endavant malgrat les prohibicions de l'Estat.