04
de juliol
de
2017, 22:36
Actualitzat:
06
de juliol,
10:00h
Una setantena de cadires, un mapa de Catalunya format per urnes i una pantalla al darrere per projectar les garanties del referèndum. L'escenari del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) havia de ser l'epicentre de tots els detalls de la consulta vinculant, aquest dimarts, i ho ha estat en part: s'hi ha detallat la llei del referèndum -explicada als diputats de Junts pel Sí, la CUP, Podem i EUiA al matí- i s'hi ha deixat clar que hi hauria cens, però no s'han explicat tots els mecanismes. Una idea clara que surt del TNC, això sí, és que el Govern vol que tot el procediment electoral de l'1-O sigui "com sempre". Amb un matís bàsic: en les convocatòries normals no es té l'Estat en contra.
L'acte arribava quan encara fumejava el cessament de Jordi Baiget com a conseller d'Empresa i Coneixement, substituït ràpidament al matí per Santi Vila, que deixa la cartera de Cultura i guanya pes dins la cort -reduïda- de Carles Puigdemont. Al president de la Generalitat, sostenen al seu entorn, li ha "dolgut" prescindir de Baiget. "Ha estat trist, aquest episodi", reconeixien dirigents consultats per NacióDigital. Ara bé: les mateixes fonts consideren que surt "reforçat" de la crisi de Govern. Si avui es volia projectar unitat era, precisament, també per deixar enrere els dubtes i les tensions que han existit dins l'executiu en les últimes setmanes. La reunió setmanal que han mantingut tots els consellers a Palau ha estat "tranquil·la" perquè, segons una font coneixedora de la trobada, "les advertències ja s'havien fet en cites anteriors".
Els consellers estaven advertits que, si no estaven "còmodes", el millor camí era agafar la porta. Artur Mas es va expressar en termes similars durant la reunió del comitè nacional del PDECat d'ahir dilluns, quan encara s'estava paint el que havia dit Baiget a El Punt Avui, i a la nit Puigdemont va reiterar el missatge en una reunió de la cúpula de la formació. "Era impossible arribar amb dubtes a un acte com el del TNC", sostenen fonts governamentals. Per això s'ha volgut que tot arrenqués amb Lluís Llach, símbol de la transversalitat independentista -elogi inclòs a la CUP-, i que seguís amb Jordi Turull i Marta Rovira, comandants del grup de Junts pel Sí. La coalició, això sempre ho diuen els seus responsables, aguanten perquè hi ha sintonia en la dinàmica parlamentària.
Aquesta sintonia s'ha vist en la presentació que han fet de la llei del referèndum, amb anotacions en un cartró petit d'aquells que porten els presentadors de televisió. "Ho farem tot com sempre", repetien els dos protagonistes: meses triades per sorteig, urnes, vot exterior a través de les delegacions estrangeres, col·legis electorals habituals, cens de majors de divuit anys. Amb dues excepcions: la sindicatura electoral i els observadors internacionals encarregats de validar tot el procés electoral. Bé, i una tercera excepció en forma d'oposició "descarnada" del govern espanyol. "Avui tampoc podem dir els detalls al 100% perquè no es poden donar totes les pistes", sostenia un dirigent governamental abans de començar l'acte. A la sortida, fonts d'algunes conselleries mantenien que hi havia hagut poca novetat respecte al migdia.
Projecció de certeses (i d'unitat)
Què havia passat al migdia? Vuit representants de Junts pel Sí i la CUP van presentar la llei del referèndum davant tots els diputats de la coalició i dels anticapitalistes, als quals s'hi va sumar Germà Gordó, ara no adscrit. La lectura de l'articulat l'han fet Lluís Corominas i Jordi Orobitg, relators de la norma, juntament amb Benet Salellas i Gabriela Serra. La diputada de la CUP ha recomanat "aigua del carme" en cas de victòria del "no" entre rialles dels assistents, entre els quals quatre membres de Catalunya Sí que Es Pot: Albano Dante Fachin (que ha hagut de recordar que no hi eren a "títol personal" com deia Joan Coscubiela sinó representant dos dels tres partits de la coalició), Joan Giner, Àngels Martínez -els tres de Podem- i Joan Josep Nuet -EUiA-. Turull ha demanat si hi havia preguntes, però no n'hi ha hagut cap.
A l'acte de la tarda no hi havia pensat cap torn obert de preguntes, perquè hauria estat difícil de governar el miler d'assistents. Però n'hi havia unes quantes que sobrevolaven l'ambient. Com es repartiran les targetes censals? Hi haurà sancions per als funcionaris que no vulguin col·laborar en l'operatiu? Qui, quan i com signarà el decret de l'1 d'octubre? I, sobretot, què passarà quan l'Estat actuï amb tota virulència contra la convocatòria del referèndum? "Amb el que hem presentat avui, no m'estranyaria que la Fiscalia ja obrís diligències", ressaltava un alt càrrec a la sortida. Les tremolors de cames patrimonials -expressades amb sinceritat per Baiget- i els temors individuals que afecten membres del Govern poden seguir apareixen durant la recta final.
Davant les incerteses, però, Puigdemont i Junqueras han optat per una certa èpica referendària amb l'objectiu de fer evident que això va de debò. El president ha assenyalat que els dos aspectes clau del referèndum seran la participació i el resultat i ha fet notar que "cap dels dos no depèn de cap poder, de cap llei o de cap institució". "Això depèn de la gent i cap poder de l'Estat no ho pot frenar", ha assegurat. En aquest sentit, ha indicat que "lluitar en les actuals condicions té riscos", però ha afegit que "resignar-se té un preu més alt i durador i el pagaran les generacions futures". "Si renunciem a aquet poder, si fem que l’eina del referèndum no sigui vàlida perquè la gent no se la creu, i hi ha una participació baixa, què farà l'Estat? Com sempre", ha resumit.
Junqueras ha destacat que l'Estat està "obligat" a emparar el referèndum perquè, assumint els tractats internacionals, ha incorporat el dret a l'autodeterminació dins del seu corpus jurídic. El Govern insisteix aquestes últimes setmanes en l'autodeterminació com a concepte que aixopluga el referèndum, i considera que a fora d'Espanya s'està entenent. De fet, a Exteriors posen com a exemple l'editorial del The New York Times i el reportatge del Financial Times com a exemple. El vicepresident, didàctic, ha denunciat les "clavegueres" de l'Estat, la "guerra bruta" i la incapacitat de reconèixer que la solució del cas català passa per pactar una consulta que ara ja és unilateral.
Estat major i urnes
Quan ha acabat l'acte, el primer que han fet els diputats ha estat agafar les urnes que dibuixaven el mapa de Catalunya i se les han fet seves per la col·lecció de fotografies i selfies que guarden els àlbums del procés. També hi ha hagut membres del Govern, com ara Josep Rull, que s'han acostat a les càmeres. Hi havia més somriures -continguts, això sí- que al matí, quan els consellers han acomiadat Baiget amb aquella barreja que proporcionen les decisions inevitables i doloroses al mateix temps. "En essència, el que projecta el seu adeu és que no hi ha marxa enrere", sosté un dirigent governamental.
Les urnes que han agafat els diputats per fer-se fotografies eren de metacril·lat, un dels materials del qual poden estar fets els receptacles de l'1 d'octubre. El Govern ja ha iniciat el tràmit per comprar-los de forma "directa". S'ha conegut quan s'ha posat en marxa el web Garanties.cat, pensat per resoldre dubtes sobre la consulta vinculant. En certa manera, l'acte ha volgut indicar -simbòlicament- certeses sobre tot allò que genera preguntes. És a dir: que no es poden comprar urnes, encara? Les posem a l'escenari. Que hi ha discrepàncies entre el Govern? Tots els consellers asseguts junts. Que el PDECat i ERC han viscut tensions? Doncs tots al centre de l'escenari, sense sigles.
Entre el públic també s'hi han pogut veure membres de l'estat major del procés, com ara Xavier Vendrell, exdirigent d'ERC que no ha dubtat en pujar a l'escenari un cop ha acabat l'acte. Projectat des de fa setmanes, el que s'ha vist avui al TNC ha estat confegit per tot un grup que integra Puigdemont, Junqueras, entitats, exdirigents de partits -també David Madí-, expresidents com Artur Mas i diversos caps de gabinet. Fins al punt que hi ha membres d'aquest club selecte que tenen molta més informació que dirigents del Govern que hauran de rubricar decisions sobre el referèndum.
Aprofitant la independència americana
La tria de la data, el 4 de juliol, ha fet que Llach arrenqués citant Thomas Jefferson, un dels redactors de la declaració d'independència dels Estats Units. "La gent espera de nosaltres que encetem el camí. És necessari que els qui s'han arriscat a anar endavant des del començament tornin a posar-se al capdavant, assumint tot el risc. Ara i aquí assumim la responsabilitat d'anar endavant, perquè no hi anem sols", va dir Jefferson. El Govern i la majoria independentista, a banda de posar-se al capdavant, tenen ara el repte de fer que la ciutadania tingui més respostes que preguntes. I fer-ho en un context de xoc amb l'Estat: fer servir els mecanismes de sempre per organitzar un referèndum com mai farà que que es pugui cartografiar, ara sí, el terreny desconegut.
L'acte arribava quan encara fumejava el cessament de Jordi Baiget com a conseller d'Empresa i Coneixement, substituït ràpidament al matí per Santi Vila, que deixa la cartera de Cultura i guanya pes dins la cort -reduïda- de Carles Puigdemont. Al president de la Generalitat, sostenen al seu entorn, li ha "dolgut" prescindir de Baiget. "Ha estat trist, aquest episodi", reconeixien dirigents consultats per NacióDigital. Ara bé: les mateixes fonts consideren que surt "reforçat" de la crisi de Govern. Si avui es volia projectar unitat era, precisament, també per deixar enrere els dubtes i les tensions que han existit dins l'executiu en les últimes setmanes. La reunió setmanal que han mantingut tots els consellers a Palau ha estat "tranquil·la" perquè, segons una font coneixedora de la trobada, "les advertències ja s'havien fet en cites anteriors".
Les urnes, a l'acte d'aquest dimarts Foto: Adrià Costa
Els consellers estaven advertits que, si no estaven "còmodes", el millor camí era agafar la porta. Artur Mas es va expressar en termes similars durant la reunió del comitè nacional del PDECat d'ahir dilluns, quan encara s'estava paint el que havia dit Baiget a El Punt Avui, i a la nit Puigdemont va reiterar el missatge en una reunió de la cúpula de la formació. "Era impossible arribar amb dubtes a un acte com el del TNC", sostenen fonts governamentals. Per això s'ha volgut que tot arrenqués amb Lluís Llach, símbol de la transversalitat independentista -elogi inclòs a la CUP-, i que seguís amb Jordi Turull i Marta Rovira, comandants del grup de Junts pel Sí. La coalició, això sempre ho diuen els seus responsables, aguanten perquè hi ha sintonia en la dinàmica parlamentària.
Aquesta sintonia s'ha vist en la presentació que han fet de la llei del referèndum, amb anotacions en un cartró petit d'aquells que porten els presentadors de televisió. "Ho farem tot com sempre", repetien els dos protagonistes: meses triades per sorteig, urnes, vot exterior a través de les delegacions estrangeres, col·legis electorals habituals, cens de majors de divuit anys. Amb dues excepcions: la sindicatura electoral i els observadors internacionals encarregats de validar tot el procés electoral. Bé, i una tercera excepció en forma d'oposició "descarnada" del govern espanyol. "Avui tampoc podem dir els detalls al 100% perquè no es poden donar totes les pistes", sostenia un dirigent governamental abans de començar l'acte. A la sortida, fonts d'algunes conselleries mantenien que hi havia hagut poca novetat respecte al migdia.
Projecció de certeses (i d'unitat)
Què havia passat al migdia? Vuit representants de Junts pel Sí i la CUP van presentar la llei del referèndum davant tots els diputats de la coalició i dels anticapitalistes, als quals s'hi va sumar Germà Gordó, ara no adscrit. La lectura de l'articulat l'han fet Lluís Corominas i Jordi Orobitg, relators de la norma, juntament amb Benet Salellas i Gabriela Serra. La diputada de la CUP ha recomanat "aigua del carme" en cas de victòria del "no" entre rialles dels assistents, entre els quals quatre membres de Catalunya Sí que Es Pot: Albano Dante Fachin (que ha hagut de recordar que no hi eren a "títol personal" com deia Joan Coscubiela sinó representant dos dels tres partits de la coalició), Joan Giner, Àngels Martínez -els tres de Podem- i Joan Josep Nuet -EUiA-. Turull ha demanat si hi havia preguntes, però no n'hi ha hagut cap.
A l'acte de la tarda no hi havia pensat cap torn obert de preguntes, perquè hauria estat difícil de governar el miler d'assistents. Però n'hi havia unes quantes que sobrevolaven l'ambient. Com es repartiran les targetes censals? Hi haurà sancions per als funcionaris que no vulguin col·laborar en l'operatiu? Qui, quan i com signarà el decret de l'1 d'octubre? I, sobretot, què passarà quan l'Estat actuï amb tota virulència contra la convocatòria del referèndum? "Amb el que hem presentat avui, no m'estranyaria que la Fiscalia ja obrís diligències", ressaltava un alt càrrec a la sortida. Les tremolors de cames patrimonials -expressades amb sinceritat per Baiget- i els temors individuals que afecten membres del Govern poden seguir apareixen durant la recta final.
Puigdemont i Junqueras centren els discursos en l'èpica referendària, en el convenciment de la legalitat de la consulta i en l'avís que el resultat serà vinculant, també en cas que s'imposi el "no"
Davant les incerteses, però, Puigdemont i Junqueras han optat per una certa èpica referendària amb l'objectiu de fer evident que això va de debò. El president ha assenyalat que els dos aspectes clau del referèndum seran la participació i el resultat i ha fet notar que "cap dels dos no depèn de cap poder, de cap llei o de cap institució". "Això depèn de la gent i cap poder de l'Estat no ho pot frenar", ha assegurat. En aquest sentit, ha indicat que "lluitar en les actuals condicions té riscos", però ha afegit que "resignar-se té un preu més alt i durador i el pagaran les generacions futures". "Si renunciem a aquet poder, si fem que l’eina del referèndum no sigui vàlida perquè la gent no se la creu, i hi ha una participació baixa, què farà l'Estat? Com sempre", ha resumit.
Junqueras ha destacat que l'Estat està "obligat" a emparar el referèndum perquè, assumint els tractats internacionals, ha incorporat el dret a l'autodeterminació dins del seu corpus jurídic. El Govern insisteix aquestes últimes setmanes en l'autodeterminació com a concepte que aixopluga el referèndum, i considera que a fora d'Espanya s'està entenent. De fet, a Exteriors posen com a exemple l'editorial del The New York Times i el reportatge del Financial Times com a exemple. El vicepresident, didàctic, ha denunciat les "clavegueres" de l'Estat, la "guerra bruta" i la incapacitat de reconèixer que la solució del cas català passa per pactar una consulta que ara ja és unilateral.
Estat major i urnes
Quan ha acabat l'acte, el primer que han fet els diputats ha estat agafar les urnes que dibuixaven el mapa de Catalunya i se les han fet seves per la col·lecció de fotografies i selfies que guarden els àlbums del procés. També hi ha hagut membres del Govern, com ara Josep Rull, que s'han acostat a les càmeres. Hi havia més somriures -continguts, això sí- que al matí, quan els consellers han acomiadat Baiget amb aquella barreja que proporcionen les decisions inevitables i doloroses al mateix temps. "En essència, el que projecta el seu adeu és que no hi ha marxa enrere", sosté un dirigent governamental.
Les urnes que han agafat els diputats per fer-se fotografies eren de metacril·lat, un dels materials del qual poden estar fets els receptacles de l'1 d'octubre. El Govern ja ha iniciat el tràmit per comprar-los de forma "directa". S'ha conegut quan s'ha posat en marxa el web Garanties.cat, pensat per resoldre dubtes sobre la consulta vinculant. En certa manera, l'acte ha volgut indicar -simbòlicament- certeses sobre tot allò que genera preguntes. És a dir: que no es poden comprar urnes, encara? Les posem a l'escenari. Que hi ha discrepàncies entre el Govern? Tots els consellers asseguts junts. Que el PDECat i ERC han viscut tensions? Doncs tots al centre de l'escenari, sense sigles.
Oriol Junqueras en l'acte de presentació de les garanties del referèndum Foto: Adrià Costa
Entre el públic també s'hi han pogut veure membres de l'estat major del procés, com ara Xavier Vendrell, exdirigent d'ERC que no ha dubtat en pujar a l'escenari un cop ha acabat l'acte. Projectat des de fa setmanes, el que s'ha vist avui al TNC ha estat confegit per tot un grup que integra Puigdemont, Junqueras, entitats, exdirigents de partits -també David Madí-, expresidents com Artur Mas i diversos caps de gabinet. Fins al punt que hi ha membres d'aquest club selecte que tenen molta més informació que dirigents del Govern que hauran de rubricar decisions sobre el referèndum.
Aprofitant la independència americana
La tria de la data, el 4 de juliol, ha fet que Llach arrenqués citant Thomas Jefferson, un dels redactors de la declaració d'independència dels Estats Units. "La gent espera de nosaltres que encetem el camí. És necessari que els qui s'han arriscat a anar endavant des del començament tornin a posar-se al capdavant, assumint tot el risc. Ara i aquí assumim la responsabilitat d'anar endavant, perquè no hi anem sols", va dir Jefferson. El Govern i la majoria independentista, a banda de posar-se al capdavant, tenen ara el repte de fer que la ciutadania tingui més respostes que preguntes. I fer-ho en un context de xoc amb l'Estat: fer servir els mecanismes de sempre per organitzar un referèndum com mai farà que que es pugui cartografiar, ara sí, el terreny desconegut.